L’automòbil reneix però amb dòping
Els concessionaris remunten les pèrdues i les fàbriques creen 19.000 llocs de treball a tot l’Estat
BarcelonaLa indústria de l’automòbil ja ven un discurs obertament optimista quan parla del mercat espanyol. La crisi i el risc per a les fàbriques s’esvaeix i els brots verds arriben a la xarxa de vendes gràcies, això sí, a l’oxigen que brinden els plans d’ajudes a compradors individuals del govern espanyol. El sector s’ha encarregat de deixar clar al govern que la calma dels bons vents que bufen a les fàbriques (noves inversions, nous productes) i als concessionaris (més vendes) s’ha de seguir sostenint en part per les subvencions, que han de durar almenys fins que el mercat recuperi nivells normals pel volum de població. El president de la patronal de fabricants Anfac, José Luis López Schümmer, afirma que el sector requereix encara dos anys més d’ajudes, fins que es tornin a matricular cada any 1,2 milions de cotxes. Aquest 2014, tot i la notable millora, s’arribarà a les 850.000 unitats, un 17% més que l’any passat, segons les previsions d’Anfac.
L’optimisme arriba també als concessionaris, sovint considerats la Ventafocs del sector pels costos que els transfereixen els fabricants pel que fa a objectius de vendes o estàndards a l’hora d’operar en nom seu. El president de Faconauto, Jaume Roura, assegura que aquest any la xarxa de vendes comença a sortir del pou i a deixar enrere les pèrdues. “La rendibilitat serà positiva per primer cop des de l’esclat de la crisi; acabarem plans o amb alguns petits guanys”, reitera, i afegeix que les plantilles començaran a créixer amb unes 1.600 contractacions a tot l’Estat.
Ara bé, si segons les marques les ajudes han de continuar, per Faconauto els fabricants han d’afluixar la pressió que mantenen sobre la xarxa de vendes per deixar que remunti el vol. “No es pot exigir una estructura de postvenda com la que hi havia abans, quan ara el negoci és totalment diferent: els cotxes s’espatllen més, les visites al taller s’espaien i no s’ha d’oblidar que aquí hi teníem el 50% del negoci”, va advertir Roura. El balanç de la crisi, va recordar l’empresari, és nefast: un de cada tres concessionaris ha tancat (unes 2.000 empreses han desaparegut) i s’han perdut uns 50.000 llocs de treball.
Dotze novetats a les fàbriques
Els fabricants van agrair al govern espanyol el gest de les ajudes a la compra i també la reforma laboral que va abaratir costos prometent inversions a les fàbriques que ja s’estan desplegant i que portaran una dotzena de nous models a les línies. Catalunya concentra un terç d’aquestes novetats a les fàbriques de Seat (amb el nou León) i de Nissan (amb el turisme Pulsar, la furgoneta elèctrica NV200 i la pick-up que es començarà a fabricar la tardor vinent a la Zona Franca. Al País Valencià Ford també hi ha adjudicat nous models com el Kuga i el nou Moneo, tots dos a Almussafes.
L’aposta dels fabricants revifa les plantes i tiba un dels sectors amb més pes dins la indústria. Aquest any, l’automoció crearà uns 19.400 llocs de treball, va calcular López Schümmer, del quals vuit de cada deu seran contractes fixos. Nissan va anunciar tornant de l’estiu la contractació de 600 persones per muntar un torn nocturn i un de cap de setmana per una punta de producció de la furgoneta Primastar, i Seat va posar en marxa al març un tercer torn per la bona acollida del nou León al mercat.
Aquestes bones notícies tenen ressò en l’ampli teixit d’empreses auxiliars, segons va explicar el president de Ficosa, Josep Maria Pujol, que també lidera l’associació Sernauto, que aglutina els proveïdors. Per cada nou lloc de treball a la fàbrica se’n creen dos de nous entre els auxiliars, va calcular.
Malgrat tot, però, el sector va insistir al govern espanyol que no s’ha fet tot el que cal perquè Espanya sigui un destí atractiu per a la indústria. Cal atacar altres fronts que els ajudin a abaratir costos. Segons les paraules del president de Ford, Juan Manuel Machado, els costos més urgents a abaixar a Espanya ja no són els laborals, sinó els energètics i logístics, que pesen molt més sobre el cost global de producció. Reduir-lo és l’objectiu permanent dels fabricants per afrontar la competència interna que viuen les multinacionals quan la matriu decideix retirar un vehicle del mercat o llançar nous models.
