THE NEW YORK TIMESPotser cada vegada hi ha més alemanys que voldrien veure desaparèixer l'eurozona, però aquest no és el cas de Dagmar Bollin-Flade, propietària d'una petita empresa de maquinària de Frankfurt. Com molts empresaris alemanys, és ben conscient dels beneficis econòmics de la moneda única, i està disposada a pagar part del preu de mantenir la continuïtat de l'euro.
"Els que diuen «Volem sortir de l'euro» no recorden com eren les coses abans", opina Bollin-Flade. La seva empresa, Christian Bollin Armaturenfabrik, forma part de l'immens conjunt de petites i mitjanes empreses conegut a Alemanya amb el nom de Mittelstand [l'equivalent del sector de les pimes a Catalunya], que representa el 60% dels llocs de treball a Alemanya. La majoria d'aquests negocis no s'enyoren dels dies en què empreses i clients havien d'estar a l'aguait del valor d'una dotzena de divises europees i en què el marc alemany de vegades estava tan fort que arribava a posar en perill la presència dels productes alemanys als mercats estrangers.
Mentre algunes veus parlen a la lleugera de deixar que Grècia abandoni l'euro, o fins i tot de tornar al marc, els empresaris alemanys s'encarreguen de recordar quines podrien ser les conseqüències d'aquestes mesures. Markus Kerber, president de la Federació Alemanya d'Indústria, va demanar recentment una integració europea més gran i va criticar la persistent indecisió política i la falta d'unitat que deteriora la unitat de l'euro.
El Mittelstand s'ha beneficiat especialment de l'euro, perquè ha fet que les petites empreses ho tinguin fàcil per actuar com a multinacionals. A la petita fàbrica de Bollin-Flade només hi treballen unes 30 persones, no gaires més que en un taller mecànic, però l'empresa ven vàlvules a la Xina i a tot Europa.
Fins ara, les empreses com la de Bollin-Flade han aguantat força bé la crisi del deute de l'eurozona. Bollin-Flade afirma que no ha observat cap efecte en les vendes. Tanmateix, ella i els seus col·legues es mostren preocupats pel futur: en una enquesta encarregada enguany per la Federació d'Indústria el nombre de petites i mitjanes empreses que esperen una millora de resultats durant els pròxims 12 mesos ha disminuït de manera significativa, mentre que ha augmentat el nombre dels que esperen que la situació empitjori.
Bollin-Flade -que va formar part del grup de deu empresaris convidats per Angela Merkel l'any passat per avaluar la situació de les pimes- diu que està d'acord amb l'estratègia de la cancellera d'emfatitzar que l'ajut financer s'ha de garantir als països en dificultats de l'eurozona només si mostren una disciplina fiscal més gran i fan reformes.
Les opinions de persones com Bollin-Flade són importants. Tot i que quan es parla d'empreses alemanyes sovint es pensa en grans companyies, com ara BMW i Siemens, segurament es pot dir que les Mittelstand són l'ànima de l'economia alemanya i, a més, representen molts dels valors que identifiquen Alemanya. De fet, l'economia alemanya en molts aspectes s'assembla a una gran Mittelstand: busca més l'estabilitat que no pas el creixement. El deute és dolent i la prudència és més valuosa que els guanys immediats.
Aquesta manera de fer sovint ha estat un motiu de frustració per als veïns d'Alemanya -i per a alguns economistes-, que voldrien que els alemanys gastessin més per estimular el creixement a la resta de països de l'eurozona. Però els alemanys sostenen que aquesta manera de fer ha contribuït a evitar que el país pateixi una crisi com la que colpeja Itàlia i Espanya, i amenaça França actualment. Segons les dades de l'Institut de Recerca del Mittelstand de Bonn, mentre que durant l'última dècada Grècia ha continuat acumulant deute, les Mittelstand l'han reduït.
"Volen augmentar la seva independència respecte als bancs i al finançament extern", va dir Christoph Lamsfuss, economista d'aquest institut d'investigació. "Volen assegurar-se que la generació següent heretarà una empresa sòlida. En l'anàlisi global, això és bo per a l'economia alemanya".
Empreses com ara Christian Bollin Armaturenfabrik -que conserva el nom de l'avi de Bollin-Flade, que el 1924 va fundar la marca de vàlvules de tancament especialitzades- tindran un paper de suport important per determinar fins a quin punt l'economia alemanya pot seguir proporcionant un contrapès determinant a la recessió del sud d'Europa.
