L’‘efecte capital’ arriba als dipòsits

BarcelonaAquest divendres les dades de l’INE confirmaven que el llargament anunciat sorpasso de l’economia de Madrid per sobre de la de Catalunya haurà de continuar esperant: l’oficina estadística establia que el Principat genera el 19,2% de tota la riquesa espanyola, mentre que la comunitat madrilenya crea el 18,9% del producte interior brut (PIB).

Però, malgrat que està menys poblada i que amb les dades a la mà crea menys riquesa, la Comunitat de Madrid continua sent la capital de l’Estat i es beneficia, doncs, del conegut efecte capital. I això explica l’aclaparador lideratge de Madrid pel que fa a diners que hi ha als seus dipòsits bancaris. Segons dades publicades pel Banc d’Espanya aquesta mateixa setmana, Madrid té 348.254 milions d’euros en comptes corrents. Catalunya ha baixat, des de l’1-O, fins als 153.335 milions, una xifra que suposa menys de la meitat malgrat que s’hi genera més riquesa en conjunt. En total, els dipòsits que hi ha a Espanya arriben a 1,1 bilions, i a la comunitat de la capital d’Espanya s’hi concentra el 30% del total (vegeu el gràfic).

Fonts del Banc d’Espanya expliquen que aquesta estadística inclou els dipòsits d’administracions i empreses, i no només els dels particulars, cosa que ajuda a entendre aquesta superioritat tan aclaparadora en una ciutat que concentra la gran majoria de l’administració central i moltes de les seus espanyoles de les grans empreses. El primer cas és clar: els dipòsits de les diferents administracions que hi ha a la Comunitat de Madrid superen els 18.700 milions, mentre que a Catalunya són poc més de 8.300 milions.

Si no es tinguessin en compte empreses i administracions i s’atribuïssin tots els dipòsits als ciutadans que viuen a cada comunitat, la diferència seria impactant. La mitjana espanyola seria de 25.221 euros per habitant: els catalans tindrien 20.570 euros per persona; el País Basc, segona en el rànquing, pujaria a 36.739 euros, i la Comunitat de Madrid arribaria als 53.524 euros, més del doble que la mitjana.

Albert Sagués, professor de la Universitat Pompeu Fabra, destaca el paper que tenen les empreses en aquestes dades. Segons explica, les empreses tendeixen a ingressar les seves vendes en un sol compte independentment d’on es produeixin els ingressos. Això fa que Madrid (que aglutina la gran majoria de l’Íbex-35 i atrau un gran nombre de multinacionals) dispari els seus registres de dipòsits. “És un tema de tresoreria un pèl enganyós”, opina.

Aquest expert afirma, a més, que el fet que una comunitat tingui més dipòsits que una altra “no suposa cap benefici fiscal de cap mena”. Això és així perquè els impostos als dipòsits bancaris -com el que es va plantejar a Catalunya i que va tombar el Tribunal Constitucional- no estan en vigor. A més, en casos com l’impost de successions, no es paga segons el lloc on està domiciliat un compte corrent, sinó segons on viu el beneficiari.

L’únic efecte positiu que pot tenir l’atracció de dipòsits bancaris, segons Sagués, és “un cert component psicològic” en el sentit de la seguretat jurídica i el vigor econòmic que ofereix una determinada regió.

L’impacte de l’1-O

Les dades presentades pel Banc d’Espanya proven que Catalunya va perdre un 17% dels seus dipòsits per la por que la inestabilitat jurídica derivada del Procés pogués posar en risc els estalvis. Catalunya va baixar aquell últim trimestre del 2017 per primer cop dels 180.000 milions en dipòsits, fins als 153.000 milions.

El moviment de sortida de dipòsits va propiciar que les accions de CaixaBank i el Sabadell caiguessin i que els dos bancs traslladessin la seu fora de Catalunya. Això va propiciar una reacció en cadena i més de 3.000 empreses van engegar els tràmits per traslladar la seu social. En la majoria de casos, la destinació triada va ser Madrid: per la baixa fiscalitat i, de nou, per l’efecte de la capitalitat.