L'empresa familiar catalana genera més valor i ocupació que l'espanyola

Les companyies familiars van mantenir millor els llocs de feina que la resta de companyies durant la crisi, sacrificant rendibilitat

L'empresa familiar a Catalunya té més pes en el conjunt de l'economia que la mitjana espanyola, aporta més valor afegit i crea més ocupació. Aquestes són algunes de les concliusions de l'estudi sobre l'empresa familiar a Catalunya impulsat per l' Associació Catalana de l'Empresa Familiar i l' Institut de l'Empresa Familiar amb suport de Mirabaud.

En l'estudi hi han participat les càtedres d'empresa familiar de les universitats Abad Oliba CEU, Barcelona, Girona, Internacional de Catalunya i Lleida. L'estudi permet la comparació d'algunes de les conclusions amb l'estudi que es va fer l'any passat sobre l'empresa familiar a Espanya.

L'estudi conclou que el 88,3% de les empreses catalanes són familiars. I aquestes empreses aporten un 69% del valor afegit brut (VAB) o riquesa generada per tores les empreses (societats anònimes i limitades) catalanes. Una percentatge que se situa per sobre de la mitjana espanyola, que és del quan a Espanya és del 57,1%.

Quelcom semblant passa amb l'ocupació. Les empreses familiars de Catalunya aporten un de cada quatre treballadors del total d'empreses (75,8%), mentre que a Espanya, de mitjana, aporten un 66,7%.

Un altre dels aspectes és la dimensió. Les empreses familiars, en general, tenen una dimensió insuficient per a la seva internacionalització, segons ha destacat el director de l'Institut de l'Empresa Familiar, el professor Juan Corona.  No obstant això, a Catalunya en general les empreses familiars tenen una mida superior a la mitjana espanyola.

Però Corona, que considera que les empreses familiars són la "columna vertebral" de l'economia, ha advertit que és necessari polítiques que incentivin el creixement de les companyies, que ara tenen una mitjana de 45 treballadors, en molts casos per no passar dels 50 per motius fiscals, laborals o mercantils.

Un altra de les assignatures pendents, ha indicat, és la manca de protocol familiar. Sis de cada deu (59%) de les empreses estudiades no consideren necessari disposar d'aquest protocol. I gairebé la meitat (48%) no tenen pacte de successió. La manca d'un pacte que estableixi les relacions "deixa a la inspiració del moment" la possibilitat de tenir èxit -i que l'empresa sobrevisqui- quan hi ha un daltabaix, com pot ser un relleu generacional.

Menys rendibilitat

L'estudi també evidencia que l'empresa familiar ha perdut més rendibilitat durant la crisi que la resta d'empreses però, alhora, ha mantingut millor els nivells d'ocupació. Així, en l'estudi s'observa que les empreses familiars encara no han recuperat el nivell d'ingressos del 2007, excepte les de 100 o més treballadors (+0,42%) i que les que han sofert una major caiguda han estat les mitjanes de 25 a 49 treballadors (-13,22%). 

La menor rendibilitat que el conjunt de les empreses queda palesa en que el nombre de treballadors per cada milió facturat ha augmentat en el cas de les empreses familiars -del 8,5% el 2007 al 9% el 2014-, mentre que en les empreses no familiars ha disminuït del 7,3% al 7,2%.

Això fa que les empreses familiars hagin de suportar uns costos laborals majors que les que no ho són, segons ha explicat José Luis Gallizo, de la Universitat de Lleida (UdL), un dels autors de l'estudi. Segons Gallizo, això és per "el compromís major dels empresaris amb els treballadors" en el cas de les empreses familiars, cosa que s'ha traduït, per exemple, en menor afectació en el moment de presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) o simplement en retardar al màxim la decisió de presentar-lo.

Pel que fa a les seves característiques, les empreses familiars catalanes tenen 45 treballadors i 42 anys d’antiguitat mitjana. La meitat de la seva facturació (48,5%) prové del mercat català, el 32% de la resta de l’estat espanyol i un 19% de l’exterior, majoritàriament Europa. Principalment, la propietat i la direcció de l’empresa l’ostenta la segona generació familiar de la companyia, segons conclou l’estudi.

Els sectors amb més presència de l'empresa familiar a Catalunya són la construcció, l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura, la pesca i les indústries extractives, mentre que les àrees amb menys representació són la informació, la comunicació i les finances.

El gerent o primer executiu d'aquestes empreses sol ser un home (77'9% dels casos) i pertany a la família propietària (73,8%), a més que el 34,9% de les empreses són dirigides per la primera generació i un 52,5%, per la segona.