L’encariment dels serveis bàsics amenaça els salaris

BarcelonaÉs una incògnita saber quant més cobraran aquest any els més de 2,5 milions d’assalariats que hi ha a Catalunya. Els agents socials han de tancar encara un acord que fixi les línies mestres de millores salarials, que podrien situar-se a partir de l’1,2%. El que sí que se sap és que el salari mínim interprofessional pujarà un 4%, fins a situar-se en els 736 euros mensuals. I també que els 1,7 milions de pensionistes catalans veuran com les seves prestacions pujaran només un 0,25%. Més desapercebut ha passat que les 270.000 persones aturades que cobren algun subsidi (la meitat dels desocupats) patiran, almenys de moment, una congelació dels seus ingressos i una pèrdua absoluta de capacitat adquisitiva, ja que l’IPREM -l’índex que fixa les revaloritzacions de les ajudes públiques i que està congelat des del 2010- no s’ha mogut a falta de voluntat i de nous pressupostos estatals.

Aquestes són les actuals expectatives en la millora d’ingressos de la major part dels catalans, que pateixen des de l’inici de la crisi els efectes de la denominada devaluació interna -bàsicament les baixades salarials- per millorar la competitivitat.

Però és molt menys encoratjador l’horitzó de despeses amb què comença el 2018. El govern central preveu que els preus pugin aquest any a un ritme de l’1,8%, després que el 2017 l’índex de preus al consum (IPC) s’hagi situat a l’1,2%. Els serveis regulats (i bàsics) tornaran a empetitir una mica més els ingressos mensuals de les famílies, que continuaran molt condicionats, com des de fa anys, per l’increment dels preus de l’habitatge, la principal partida de despesa per a la majoria dels ciutadans.

La baixada de tipus d’interès impulsada pels bancs centrals -primer la Fed nord-americana i després el Banc Central Europeu- ha permès rebaixar les càrregues financeres, però la societat catalana encara ha de pensar en dos elements més: les altes taxes d’atur en tots els àmbits d’activitat i de població i la precarietat de les noves condicions laborals. El govern espanyol planteja rebaixes de l’impost de la renda a les famílies amb menys ingressos.

HABITATGE

La situació política va refredar els preus de venda d’habitatges a Barcelona i així i tot van pujar durant tot l’any un 14,8%. A Catalunya, segons les dades també de Tinsa, van pujar un 8,9% en el conjunt del 2017. Si es té en compte que l’impacte de la situació postreferèndum ha afluixat en les últimes setmanes, el més previsible és que els preus tornin a marcar línies ascendents en els pròxims mesos, almenys a Barcelona, amb un mercat immobiliari que està patint els mateixos inconvenients que la resta de grans destinacions internacionals. El mercat d’habitatge de lloguer pateix les mateixes pressions a l’alça. En el primer semestre, l’Incasòl va detectar que a Catalunya els preus pujaven un 10,5%, mentre que a Barcelona ho feien un 12%.

ELECTRICITAT

L’electricitat deixa el 2017 amb un encariment del 10%, bàsicament a causa de la sequera, que ha deixat tant els embassaments com les centrals hidràuliques en mínims, però també per l’augment del preu del petroli, que acostuma a arrossegar els preus de l’energia. És molt plausible que l’evolució continuï a uns ritmes similars aquest 2018, amb un cert alleujament gràcies a la decisió del govern central de congelar impostos i peatges que acaben assumint les famílies als seus rebuts. El seu objectiu era evitar les puntes de preus de més de 180 euros per megawatt hora que es van arribar a pagar al gener i a l’octubre. El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, ha dit que espera que no hi hagi increments tarifaris. Alguns operadors ho posen en dubte.

GAS

Es preveuen pujades superiors a la inflació prevista, ja que les tarifes regulades pujaran. Els costos de la TUR 1 -per a aquells que només fan servir gas per cuinar i per escalfar aigua- pujarà a un ritme del 4,9%, mentre que aquells que utilitzin la caldera per posar en marxa la calefacció (TUR 2) patiran pujades d’un 6,6%. El butà va estrenar una pujada del 2,1% al novembre.

CARBURANTS

Els carburants tenen tots els números per continuar creixent aquest any, ja que just abans de Nadal el barril de cru de Brent -el de referència a Europa- va marcar el seu màxim des del 2015 i s’ha encarit un 13% en tot el 2017.

AIGUA

L’Agència Catalana de l’Aigua va donar permís a la privatitzada Aigües Ter Llobregat per apujar la seva tarifa d’aigua un 11,8% aquest 2018. Aquest encariment d’aigua impactarà directament sobre la tarifa que apliquen els subministradors als seus clients. En el cas d’Aigües de Barcelona, que li compra a ATLL gairebé la meitat de l’aigua que subministra, aquest augment podria oscil·lar entre 80 cèntims i 1 euro, segons els càlculs de l’ACA.

Si la sequera es manté en els pròxims mesos, no és descartable que l’aigua torni a apujar-se per posar en marxa mesures de reutilització, tal com ha demanat Agbar. El cànon de l’aigua, en canvi, no pujarà perquè l’ACA no tenia intencions d’apujar-lo perquè ha eixugat part del seu deute històric.

TRANSPORT PÚBLIC

Els preus de les tarifes del transport públic s’apujaran aquest any un 2% en gairebé tots els títols de transport. La T-10, que és gairebé una targeta de referència tot i que no està pensada per als que fan un ús recurrent del transport públic, superarà de nou els 10 euros (10,20 €). Els únics que s’escaparan de les pujades seran els aturats -si fan servir la T-Mes bonificada- i els joves de menys de 25 anys, sempre que utilitzin la T-Jove. Els usuaris de Rodalies de Renfe pagaran un 2% més. L’AVE i els trens de llarga distància mantindran, de moment, els preus. L’última pujada és del febrer.

AUTOPISTES

Les autopistes que són de titularitat de la Generalitat (C-31, C-32 i C-16) patiran un encariment dels seus peatges d’un 1,6% des de l’1 de gener. En el cas de les autopistes de peatge propietat de l’Estat, el pas per la barrera serà aquest 2018 un 1,91% més car, una mesura que s’ha pres després de tres anys de congelacions de tarifes.

TELEFONIA I CORREUS

Si sou dels que encara envieu cartes, veureu com els segells s’han apujat un 10% aquest mes de gener, cosa que suposa que el servei postal s’ha encarit més d’un 30% en els últims tres anys.

Les tarifes telefòniques no haurien de pujar, però les companyies estan fent una política d’encariment dels preus dels paquets que comercialitzen amb l’argument que s’estan donant serveis de més capacitat i amb més continguts que en el passat.