FINANCES

L’enigma de Fainé

El banquer ha de renunciar a presidir CaixaBank o La Caixa amb Massanell com a favorit al relleu

En un acte celebrat el 2014, Isidre Fainé no va ocultar la seva irritació en ser interrogat sobre els múltiples càrrecs que ocupa: “Jo només tinc un càrrec i si estic en més llocs és perquè he de vigilar les coses on hem invertit”. El president de CaixaBank i de la seva principal accionista, la Fundació La Caixa, afronta ara un dilema imposat pel Banc Central Europeu (BCE) precisament pels diferents llocs de responsabilitat que ostenta. El regulador europeu no vol que els presidents de les fundacions propietàries de les antigues caixes d’estalvis siguin també presidents de les entitats financeres i va fixar una data límit per resoldre aquesta situació: el 30 de juny del 2016. La imposició afectava a Espanya quatre entitats més, a part de CaixaBank: Ibercaja, Unicaja, Liberbank i Kutxabank. Totes ja han resolt el relleu.

No és el cas de Fainé. Segons el calendari, ja només li queden 100 dies per prendre una decisió clau per a l’empresa més influent de Catalunya. La qüestió es porta amb extrem secretisme a l’entitat i se’n parla a mitja veu en els passadissos econòmics de Barcelona. Aquestes són algunes de les claus del cas.

UNA DECISIÓ PERSONAL. Fainé, que ara té 73 anys, prendrà aquesta decisió personalment. Segons va insistir davant els periodistes en la presentació dels resultats del 2015, encara no ha decidit si es quedarà al banc o a la fundació. A més, es dóna la circumstància que els seus col·laboradors refusen preguntar-li pel tema per evitar males interpretacions.

A l’hora de fer pronòstics sobre una decisió que no està presa, fonts financeres discrepen sobre si l’autèntic poder de la companyia rau en el banc (el més gran en banca minorista a Espanya) o en la fundació (la més gran d’Europa i la tercera del món). On no hi ha dubtes és en el fet que, prengui la decisió que prengui, Fainé seguirà exercint el seu lideratge. Així ho ha advertit ell en reunions mantingudes en els últims dies amb diferents estaments de l’entitat i així ho assumeix el món financer català: “Pel seu caràcter, seguirà manant”.

Una altra clau per entendre la decisió de Fainé és la seva edat. A l’entitat, però, asseguren que això no serà cap condicionant. I ho il·lustren amb la seva agenda: aquest mateix mes ha hagut d’anar i tornar en un sol dia als Alps francesos per negociar amb Isabel dos Santos, la segona accionista del BPI, el banc portuguès on CaixaBank manté una dura pugna des de l’any passat. “Està en plena forma”, afirmen. A més del BPI, Fainé fa unes setmanes que està bolcat a negociar qüestions regulatòries amb el BCE.

MÉS A PROP DE LA FUNDACIÓ. Les diferents fonts consultades per aquest diari indiquen que Fainé s’inclinaria per quedar-se com a president de la Fundació la Caixa. Ell es refereix a aquesta possibilitat com “anar a dalt” però no ho dóna per fet. Internament, s’entén que aquest moviment permetria un relleu més natural i més fàcil d’explicar als inversors, que implicaria només la necessitat de nomenar un nou president de CaixaBank sense fer altres moviments de peces.

A més, ara per ara es descarta que Fainé opti a curt termini per marxar com a president de Gas Natural, participada per l’entitat i primera empresa de Catalunya, presidida ara per Salvador Gabarró.

ELS CANDIDATS. Les quinieles sobre el nom d’un possible nou president de la primera entitat financera de Catalunya s’han succeït en els últims mesos. Un dels noms que sonava era Francisco Reynés, conseller delegat d’Abertis, una altra empresa de l’entorn de La Caixa. Però el seu perfil té dos inconvenients. D’una banda, els inversors internacionals han transmès a CaixaBank un missatge clar en els road-shows d’aquest any: no volen solucions excèntriques i desitgen que el futur president del banc sigui un banquer. En un moment en què el preu de l’acció de CaixaBank preocupa, és de preveure que aquestes veus seran escoltades. Reynés té una altra pega: CaixaBank s’ha caracteritzat sempre per mantenir relacions fluïdes amb les administracions, i el directiu mallorquí ha tingut diverses topades amb Foment.

Un altre nom que s’ha plantejat és Gonzalo Gortázar, que va ser nomenat conseller delegat l’estiu del 2014 després de la lluita de poder mantinguda entre Fainé i el seu anterior primer executiu, Joan Maria Nin. A l’entitat s’aprecia la capacitat de Gortázar, “una persona molt potent des del punt de vista tècnic”, i el fet que sigui “molt endreçat”, però es descarta el seu perfil per una raó clara: “Aquesta casa té una cultura de presidents sènior”. Gortázar, de 51 anys, seria massa jove.

EL FAVORIT. En les quinieles hi destaca un nom: el d’Antoni Massanell. Ha fet tota la seva carrera a La Caixa i té ara 61 anys. Ningú li nega que ha sabut esperar; tant que, de fet, molts creuen que el seu moment ja va passar (va ser un dels candidats quan Fainé va accedir al càrrec de president de La Caixa i també va sonar com a relleu de Nin, però es va quedar finalment com a vicepresident).

A més, diferents veus financeres asseguren que Massanell ha acompanyat Fainé en algunes de les seves reunions durant les últimes setmanes. En aquestes cites, el president hauria tingut una actitud amb l’ara vicepresident de l’entitat que a molts va fer pensar que “l’estava presentant com a successor”. Fonts de l’entitat, però, neguen que aquestes reunions hagin existit. Amb tot, les incògnites i el secretisme duraran poc: si tot va com s’espera, Fainé desvelarà l’enigma el pròxim mes de maig.

Més continguts de