Líders en pèrdua de poder adquisitiu

Els catalans perden un 5,5% de capacitat de compra des del 2012 i són la comunitat que més cau

Els treballadors catalans tenen un 5,5% menys de capacitat de compra ara que fa cinc anys. De fet, són els ciutadans que més poder adquisitiu han perdut a tot Espanya entre el 2012 i el 2017, segons constata el sisè Monitor Anual Adecco sobre salaris, un estudi que aquesta consultora de recursos humans elabora a partir de l’última enquesta trimestral del cost laboral.

Aquesta pèrdua de capacitat de compra a Catalunya contrasta amb la mitjana espanyola. Al conjunt d’Espanya els ciutadans van perdre un 2,3% de poder adquisitiu, menys de la meitat que a Catalunya. La situació catalana encara empitjora més si es tenen en compte els últims vuit anys: si ens remuntem al 2010, la pèrdua en la capacitat de compra dels catalans és d’un 10,9%.

L’estudi arriba a aquesta conclusió després de creuar les dades dels salaris amb les dels preus. “Mentre que a Espanya la inflació va pujar 2,4 punts percentuals els últims cinc anys, a Catalunya l’augment dels preus va ser del 4% en aquest mateix període”, explica Diego Barceló, investigador d’Adecco i de Barceló Asociados, que afegeix que, a més, durant aquest mateix temps “els salaris a Espanya es van mantenir més o menys igual i en canvi a Catalunya van caure un 1,7%”.

L’estudi desgrana l’evolució d’aquests dos índexs. D’una banda, les xifres constaten que el sou mitjà català es va situar el 2017 en 1.725 euros bruts mensuals i amb prou feines es va incrementar un 0,2% respecte el 2016. Això va provocar que Catalunya, que fins ara era la tercera comunitat amb uns salaris més alts, passés a ocupar la quarta posició d’aquest rànquing, superada per Madrid (amb un salari mitjà de 1.933 euros durant l’any passat), el País Basc (1.930 euros) i ara també per Navarra (1.777 euros).

D’altra banda, que els preus cresquessin molt per sobre del creixement dels salaris va provocar que, només durant l’últim any, els catalans perdessin dos punts de poder adquisitiu.

A l’altre plat de la balança, les comunitats que més poder adquisitiu han aconseguit són Cantàbria, Astúries i les Canàries. Catalunya en perd tant com Extremadura (-5,5%) i vuit dècimes més que el País Basc, que també cau un 4,7% de poder adquisitiu els últims cinc anys.

Així doncs, Catalunya lidera aquest rànquing perquè mentre que els preus sí que responen als signes de la recuperació (a causa de l’augment del consum i la demanda), els salaris encara no. Amb tot, Barceló considera que l’element discordant són els preus: “Si amb les mateixes polítiques monetàries i els mateixos tipus d’interès, a Catalunya els preus pugen més que a la resta d’Espanya és o bé per falta de competència o bé perquè hi ha restriccions en l’oferta”, defensa aquest expert.

En canvi, segons aquest investigador, “no té cap sentit de parlar de salaris com un bloc homogeni”, tampoc a l’hora d’apujar-los: “L’única manera de garantir que pugin els salaris és augmentant la producció en conjunt però, esclar, no és el mateix una automobilística exportadora que la perruqueria de la cantonada”, explica Barceló, que afegeix que l’equilibri és delicat perquè “si una empresa paga per sobre que la resta, la del costat vendrà més barat, i si paga per sota, els treballadors li acabaran marxant”.

L’estudi també destaca les diferències entre assalariats a Catalunya. El 10% dels treballadors catalans que més diners cobren perceben 4.518 euros mensuals. Això són 9,4 vegades més que els treballadors que tenen salaris més baixos: el 10% d’empleats que menys cobren (la majoria amb feines a temps parcial) reben un sou de 483 euros al mes.

Rècord de diferència entre sous

La relació entre salaris més alts i més baixos a Catalunya és la més alta dels últims set anys, segons l’informe d’Adecco. Una diferència que també supera la mitjana espanyola, que és una dècima més baixa per al conjunt de l’Estat.

Tot i això, els investigadors mantenen un punt optimista. “Aquesta diferència tendeix a reduir-se, i és precisament perquè ara comencem a veure que els salaris més baixos comencen a créixer més”, matisa Barceló, que assegura que és una tendència comuna a tot Espanya.

Per sectors, la indústria continua sent el sector català que més bé paga, amb 2.067 euros al mes de mitjana. La construcció i els serveis són els que menys, amb salaris de 1.728 euros i 1.652 euros bruts de mitjana respectivament.

L’economia de Catalunya també creix per sota del 3%

L’economia catalana creix per sota del 3% per primer cop des de fa tres anys. Segons les estimacions publicades ahir per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), el primer trimestre el PIB català va avançar un 0,7%, cosa que va situar el ritme de creixement interanual en un 2,9%.

D’aquesta manera, l’economia catalana hauria afluixat el ritme, al mateix nivell que el conjunt de l’economia espanyola, que, segons les dades avançades per l’INE divendres, va tancar el primer trimestre de l’any amb el mateix creixement. Tres comunitats van créixer molt per sobre d’aquesta taxa: l’Aragó (3,8%), Madrid (3,4%) i Cantàbria (3,3%). Per davant de Catalunya encara hi hauria el País Basc (3,2%), les Illes Canàries (3,1%), Múrcia i Navarra (3,0%).

Més continguts de