L’internet de les coses toca de peus a terra i canvia el consumidor per la indústria

BarcelonaHi havia de ser. Tot just entrar a la segona edició del congrés Internet of Things Solutions (IoTS) –al recinte de la Fira de Barcelona- una nevera intel·ligent i connectada a una tauleta donava la benvinguda als visitants de l’estand de Telefónica.

L’internet de les coses fa temps que anticipa un presagi que, de moment, no s’ha complert. Les rentadores que t’envien un missatge al mòbil quan tens la roba neta o les sabatilles que compten quants quilòmetres has corregut durant el dia encara no formen part del dia a dia dels consumidors. L’arribada d’aquesta tecnologia a les nostres llars és una realitat llunyana, però les empreses de l’anomenat IoT han trobat en la indústria un aliat amb un objectiu clar: optimitzar costos.

La segona edició de l’IoTSC ha donat el tret de sortida aquest dimarts, amb més de 170 empreses i 160 ponents decidits a demostrar les aplicacions reals que ja té aquesta tecnologia a sectors com l’agricultura, l’automoció o les energies renovables. Des de sensors que permeten visualitzar errors en una cadena de producció fins a panells solars connectats al núvol, la llista de solucions és inacabable. "Hi havia una desconnexió brutal entre les solucions que desenvolupaven empreses com Intel i un fabricant de cotxes o un hospital", ha explicat el director del congrés, Roger Bou.

Per exemple, a través d’una plataforma de realitat augmentada, la companyia tecnològica Schneider Electric és capaç de detectar quins sistemes no funcionen i proporcionar informació a temps real per als tècnics que en fan el manteniment. Tecnologies com aquesta ja funcionen en proves pilot, però el sector encara ha d’afrontar el repte de l’adopció. "El triomf arribarà quan aquesta tecnologia arribi a les pimes que, al cap i a la fi, són el gruix de l’economia", ha admès el conseller tecnològic del gegant francès, Prith Banerjee.

Tot i així, qui s’ha emportat l’atenció de gran part dels assistents ha estat el gurú de l’internet de les coses a Silicon Valley. El vicepresident d’Intel, Jonathan Ballon, s’ha dirigit a un auditori ple de gom a gom amb un recordatori per als assistents: "l’any passat us vaig dir que confiéssiu en les expectatives, perquè calia comença a experimentar". El directiu ha destacat el potencial de Barcelona com a 'smart city' i ha recordat que aquesta tecnologia té a les seves mans convertir-se en la revolució industrial del segle XXI.

Cotxe connectat

El cotxe connectat ha estat una altra de les estrelles de la cita. Aplicat a la indústria, l’internet de les coses es pot convertir en la solució per gestionar grans flotes d’automòbils o resoldre la logística d’una fàbrica. Aquest últim és el cas de la Fundació i2CAT, que ha desenvolupat una tecnologia per guiar vehicles industrials a través de la llum de bombetes LED. Així doncs, el sistema permet automatitzar la conducció i millorar un sistema antiquat, les guies terrestres que fins ara ajudaven a circular els transports.

Al mig del congrés, una cinta d’aeroport feia visible un altre problema. Fins a 23 milions de maletes acaben cada any perdudes entre les instal·lacions dels aeroports de tot el món. És per això que les empreses General Electric, Oracle, Infosys i M2MI han desenvolupat un sistema que permet localitzar l’equipatge gràcies a sensors segueixen el seu recorregut des del mostrador de facturació fins la destinació del passatger. A banda de solucionar els maldecaps dels usuaris, la tecnologia permet estalviar en les despeses anuals que les aerolínies han de destinar a les indemnitzacions.

El camp de la salut tampoc s’escapa de les propostes del sector. Monitoritzar un pacient mentre aquest mira la televisió a casa seva ja és possible. El centre tecnològic Eurecat ha presentat ekenku, un nou sistema que fa possible prendre paràmetres com la tensió o el ritme cardíac sense haver de trepitjar l’hospital. "Tecnologies com aquesta són molt útils en malalts crònics, que requereixen molta atenció, o en persones que acaben de passar per una intervenció", explica Alexander Steblin, un dels investigadors que ha treballat en el projecte.

Seguretat ha estat la paraula més repetida entre conferències, demostracions i fulletons d’informació. La setmana passada l’internet de les coses va viure el seu particular divendres negre, amb un ciberatac que es va fer a través de centenars de milers de dispositius domèstics connectats a a la xarxa. Càmeres, monitors de nadons i routers van ser alguns dels culpables de què els internautes nord-americans tinguessin dificultats per accedir a pàgines com Twitter, Netflix o Airbnb durant tot el dia.

"No van ser les vulnerabilitats, sinó les contrasenyes escrites per defecte". Amb aquestes paraules, el mateix Ballon ha volgut donar l’assumpte per tancat. Segons el directiu, l’atac va aconseguir penetrar en els dispositius gràcies a milers d’usuaris que mai van fer l’esforç de canviar els codis d’entrada en la seva nova tauleta.