Les xifres del sector

El camp blinda Lleida contra els ERTO

La demarcació suma el 60% dels municipis sense atur temporal de Catalunya

Fa només dos mesos que els expedients de regulació temporal d’ocupació (els famosos ERTO) s’han fet populars, però en aquest temps s’han convertit en la mesura de la situació laboral de com a mínim un veí en el 91% dels municipis catalans. A Barcelona les estadístiques de la Generalitat de Catalunya registren gairebé 205.000 persones afectades per ERTOs, i a Martorell, la segona localitat amb la xifra més elevada, més de 18.000. Però hi ha 82 municipis en què no hi ha cap habitant en situació d’atur temporal. I, d’aquests, gairebé un 60% es troben a Lleida. Són tot pobles petits -al més gran hi viuen poc més de 500 persones- i la majoria tenen l’agricultura com a activitat predominant. Característica que es perfila com la raó principal del desert d’ERTOs.

“El sector principal del municipi és l’agrari i la majoria són petits propietaris autònoms amb pocs treballadors”, introdueix Omar Noumri, alcalde d’aquesta localitat més poblada, Castelló de Farfanya, amb 536 veïns. A més, al poble hi tenen un forn de pa que exporta a tot Catalunya i part d’Espanya i un molí d’oli familiar que, per formar part del sector agroalimentari, no ha aturat la seva activitat. “En un poble així, si vols treballar hi ha feina”, resumeix.

Als mateixos arguments s’acull Josep Guillamet, alcalde de Montoliu de Lleida, amb 489 habitants i cap en ERTO. “És ben fàcil. Aquí entre el 98% i el 99% de la població ens dediquem al sector agrari, per això no sortim a cap llista”, defensa mentre treballa, precisament, de pagès. La poca gent que hi ha assalariada al poble està contractada per finques agrícoles, i les 10 persones que no s’hi dediquen són o bé funcionaris o bé treballen en empreses de serveis que no han hagut de plegar. “No sé si és avantatge o desavantatge. El covid-19 s’ha notat, però el sistema de treball del poble en sí no se n’ha ressentit gens”, reconeix.

El sector agroalimentari

Segons la lectura que fa de la situació Ramon Morell, economista i exprofessor de la Universitat de Lleida (on el Servei cientificotècnic de cartografia i sistemes d'informació geogràfica també ha fet un estudi d'idèntiques conclusions), la dada no és cap símptoma d’un escenari bo o dolent, sinó una representació del sector del qual viu Lleida en general i les poblacions petites en concret. “Els municipis petits que tenen una dependència econòmica molt important del sector agropecuari són municipis que no són molt oscil·lants en la seva renda”, explica l’expert. De la mateixa manera que en èpoques de creixement les àrees industrials són les que més es beneficien, també surten més perjudicades quan hi ha moments de crisi. Així, diu, “és lògic que els municipis petits no tinguin ERTOs, perquè la seva estructura econòmica és agropecuària”. A això cal sumar que en moments de crisi l’últim en què deixen de gastar les persones és en l’alimentació.

Més enllà d’això, Morell matisa que hi ha un petit parany en totes aquestes dades, que és que s’extreuen en funció del lloc on tingui registrada la raó social l’empresa que ha executat l’expedient de regulació temporal de l’ocupació. És a dir, que si una empresa catalana però amb seu social a Madrid executa un ERTO, aquest quedarà registrat a la capital espanyola. “Això pot plantejar certes desviacions, poques, però alguna”, avisa.

Segueix trobant la clau més important de la qüestió, però, en el sector de dedicació i hi afegeix l’envelliment de la població, que és més gran als pobles petits que a les grans ciutats. I, de fet, en el missatge de l’alcalde Castelló de Farfanya, Omar Noumri, s’entreveu més patiment pels problemes propis del món rural que alegria per la circumstància de no tenir cap veí en situació d’ERTO.

“La dada a primera vista pot semblar positiva, però si fas zoom sobre la zona t’adones que hi ha mals més greus que els ERTO”, planteja Noumri. Es refereix a una de les taxes d’atur més elevades de la comarca i a un 38% de persones jubilades.“A curt-mitjà termini tindrem una crisi econòmica que ens portarà moltes dificultats -lamenta l’alcalde-. Però a mig-llarg termini hem d’afrontar els mals endèmics del món rural: estar molt lligats a un sector agrari cada vegada més precari, l’envelliment de la població i normatives d’urbanisme que no ajuden”, reivindica Noumri.

Rebrot de casos de covid-19

El fet que Lleida aglutini la majoria de pobles sense cap veí en atur temporal, a més, no implica que el covid-19 no els hagi afectat. De fet, mentre que fins ara era una de les zones que estava a la cua en nombre de casos, la setmanapassada es va detectar un repunt dels contagis que ha fet que la regió no passés ahir a la fase 2, com van fer altres regions que avançaven en la desescalada a ritme similar. Part dels casos identificats del rebrot s’han relacionat amb empreses agroalimentàries.