Lliçons d’altres guerres

El trauma del 1945 va fer que els països replantegessin el seu model

“Som 47 milions de soldats amb una missió: derrotar el virus”. Va ser una de les frases més aconseguides de l’arenga quarterària del Jemad, el cap major de l’exèrcit espanyol, el general Miguel Ángel Villarroya, en una roda de premsa sobre el coronavirus d’aquesta setmana. Les al·lusions bel·licistes han sovintejat en els últims dies i s’han barrejat amb el desànim generalitzat davant la inesperada i recent estrenada crisi.

Però la història europea té destacats exemples de devastació militar a només unes dècades de distància, i alguns van afectar els països que han liderat l’economia europea des d’aleshores. ¿És possible aprendre’n alguna lliçó? L’ARA n’ha volgut parlar amb Fernando Guirao, catedràtic Jean Monnet d’Història Econòmica Europea a la Universitat Pompeu Fabra. Petita advertència preventiva: no ens hauríem de fer il·lusions. “Soc historiador i entenc perfectament que les societats no aprenen”, explica Guirao.

¿I de què n’hauríem d’aprendre? De diferents qüestions. Per exemple, l’economista Andreu Mas-Colell afirmava la setmana passada en un article en aquest diari que potser aquest any hauríem de reduir les vacances per compensar la inactivitat d’aquestes setmanes -que poden ser mesos-, i això no seria la primera vegada que s’aplica. Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la derrotada en el conflicte, Alemanya, es va refer a base de setmanes amb set dies laborables. Guirao hi coincideix. “Hi ha sectors molt importants que no faran vacances perquè òbviament no es poden permetre dues aturades en un any. D’altres treballaran set dies per setmana les 24 hores”, diu.

"Hi ha sectors molt importants que no faran vacances", assegura Guirao

Model alemany, model britànic

Guirao recorda que el cas alemany de la postguerra és extrem. “Estaven en la pitjor situació que es pugui imaginar: gana, desocupació, pobresa... Ningú pensava en els caps de setmana; qui tenia la sort de treballar, treballava sempre -explica-. I fins al setembre del 1949 no van tenir govern propi, i fins aleshores van sobreviure com van poder”, diu.

Així, ¿com Alemanya va tornar a situar-se de nou com la gran fàbrica d’Europa tan ràpidament? La fórmula és senzilla. “La seva prioritat va ser reconstruir el país, es van bolcar a fer inversió productiva -explica Guirao-, i durant anys les famílies van viure en cases destrossades perquè no es podien permetre una altra cosa”.

El model va ser prou diferent al que va portar a terme un altre dels grans contendents en aquell conflicte mundial: “Al Regne Unit, la primera cosa va ser fer cases, inversió en nous edificis, que els alemanys no farien fins entrada la dècada dels 50. Els britànics van dir que no, que el que volien després de la guerra era viure millor”.

Al Regne Unit, la primera cosa va ser fer cases i inversió en nous edificis

Guirao també puntualitza, sobre el model espanyol de després de la Guerra Civil: “Models autoritaris i democràtics no es poden comparar... D’Espanya en podem dir que amb el model de dictadura va trigar deu anys a recuperar el nivell d’abans de la guerra”.

Aquest expert afirma que estem davant una crisi “sense precedents” perquè ve donada per causes externes (a diferència del que va passar el 2008) que han accentuat els problemes que ja existien en l’economia. “Fins i tot el problema sanitari és inèdit fins ara. Durant la grip espanyola del 1918 el sistema mèdic era completament diferent, i aquest virus és molt més virulent, no hem pogut evitar un efecte brutal”, exposa.

Tornada a la Gran Guerra

La gran lliçó que Guirao creu que ara la societat podria aprendre és replantejar-se un model econòmic i social “que està destruint el planeta”. “Després de la Segona Guerra Mundial, els països es van recuperar amb polítiques de reconstrucció molt coordinades per canviar la base sobre la qual s’havia fonamentat la gran guerra i la descomposició social”, explica. “Van dir: «Res del que hi havia ens interessa». Ara podríem fer una cosa semblant, però l’impacte d’aquesta crisi no és tan fort com el d’aquella guerra”, rebla.

Una decisió diametralment diferent al que va passar després de la Primera Guerra Mundial: “Van afanyar-se a tornar a la situació prebèl·lica amb els mateixos problemes”. ¿És aquí on anem? Guirao té la seva resposta. Creu que no estem tan malament com Europa el 1945. I assegura que “els errors es repeteixen”.