BORSA

Llums i ombres a l’Íbex català

Naturgy i Banc Sabadell, millor i pitjor valor en un mal any al conjunt de la borsa espanyola

El 2018 passarà als llibres d’economia com un any difícil d’analitzar. El PIB català va seguir creixent per sobre de l’espanyol i l’europeu, malgrat que les empreses que havien tret la seu de Catalunya arran de l’1 d’Octubre no hi van tornar. L’atur va seguir millorant i a Catalunya ja es veu de prop el que fa anys semblava un repte impossible: trencar la barrera del 10% de desocupats. Però, malgrat això, la precarietat segueix sent la nota principal de la nova ocupació. Per completar aquesta anàlisi, els núvols que hi ha a l’horitzó de l’economia mundial han fet de l’any de les borses un veritable malson. L’Íbex-35, com els grans indicadors mundials, ha caigut, en el seu cas fins al 17%. Encara hi té sis empreses catalanes (cinc d’aquestes van endur-se la seu social) i el balanç de l’últim any demostra com ha sigut de complex el 2018.

El campió dels fons

Naturgy estrena president, nom i idil·li amb els mercats

Gas Natural és una denominació que ha passat al bagul dels records el 2018, un dels anys més convulsos que es recorden a la gasística catalana. Els sotracs que ha viscut la companyia es poden entendre amb una dada senzilla: el 7 de febrer es va fer oficial que Isidre Fainé, president de La Caixa, cedia la seva posició com a president de la primera empresa catalana en facturació al seu delfí, Francisco Reynés (a la foto), fins avui conseller delegat d’Abertis. La decisió va sorprendre, perquè just quan es va dur a terme l’operació, Abertis era objecte de dues opes per part de Hochtief (ACS) i Atlantia. ¿Com s’entén que els accionistes donessin llum verda a un fitxatge tan poc oportú? L’explicació cal trobar-la en l’estreta relació entre Reynés i els fons: ell va pilotar l’escissió de Cellnex, la pujada de valoració i va posar els fonaments de la venda. Per als fons, va ser clar que els convenia que Reynés passés a Gas Natural, una plaça complicada en els últims anys, i al sector molts donen per fet que l’operació es repetirà. De moment, La Caixa ha deixat de tenir-hi la majoria i els més pessimistes donen per fet que també la primera empresa catalana s’acabarà venent, com Abertis, a propietaris de fora de Catalunya. Però aquestes lectures preocupen poc als mercats: durant el 2018 la borsa han saludat l’arribada de Reynés a Naturgy amb un ascens de preu del 21,6%: la primera de tot l’Íbex-35, amb una pujada que és un 38% més elevada que la del primer perseguidor.

El pes del sector

CaixaBank prova que ser el millor banc no garanteix guanys

Al sector financer hi ha el convenciment que CaixaBank sortirà molt reforçada no només de la dura crisi dels últims anys al sector financer, sinó també del llarg dejuni dels tipus d’interès a mínims. I si els seus resultats ja acrediten que comença a aixecar el vol, el seu any a borsa va en la mateixa línia. CaixaBank va arribar al 28 de desembre amb l’honor de ser el millor banc espanyol de l’Íbex-35 si es deixa al marge Bankinter, el més petit dels que hi cotitzen. Però malgrat aquesta medalla, el banc que dirigeix Gonzalo Gortázar (a la foto) ha perdut fins a un 16,1% del seu valor al mercat en els últims 12 mesos.

Una tempesta devastadora

La patacada del Sabadell deixa la seva acció per sota de l’euro

“El Sabadell s’enfronta a una tempesta perfecta”. Així avaluava un banquer la situació del segon banc català a la borsa. Són molts els problemes als quals ha hagut de fer front el banc presidit per Josep Oliu (a la foto). Tot el sector ha acusat els ajornaments de les pujades de tipus, els efectes de la guerra comercial i els dubtes sobre Itàlia, però el Sabadell ha tingut altres problemes. El principal, la polèmica integració informàtica del TSB, amb polèmica als mitjans, clients agreujats i destitucions al banc. També ha pagat l’abrupte final de la relació entre els Lara i el Sabadell: fonts del mercat asseguren que Hemisferio va forçar vendes en els moments que més podia acusar-ho el banc. Balanç final: perd un 37% a borsa i l’acció queda per sota de l’euro.

Descobrir el pessimisme

El creixement inorgànic i els èxits al laboratori no salven Grifols

La història de l’empresa d’hemoderivats Grifols és la d’un èxit pràcticament ininterromput. I el mateix passa amb la seva evolució borsària, que, malgrat els pics i alts i baixos, ha mantingut una tendència a l’alça. Per això sobta que l’empresa que dirigeixen Raimon Grífols (a la foto) i Víctor Grífols Deu hagi tancat l’any amb pèrdues de valor del 5,3%. I això que ha anunciat un important avenç en la seva investigació contra l’Alzheimer i que també ha anunciat una ambiciosa operació per entrar a la Xina.

L’èxit de guanyar

Cellnex acaba en negre tot i els fluixos resultats trimestrals

La política inversora de l’empresa catalana d’infraestructures de telecomunicacions li està reportant un any de resultats fluixos (acumulava pèrdues de 26 milions fins al setembre). Però, tot i així, els mercats han donat suport a l’estratègia de l’empresa que dirigeix Tobías Martínez (a la foto) i el preu de l’acció ha pujat.

Fusió incompresa

Colonial aguanta el tipus en l’any de la fusió amb Axiare

El 2018 serà recordat a Colonial, la primera immobiliària catalana, com l’any en què va tancar la fusió amb Axiare, i va crear un nou gegant immobiliari d’edificis d’oficines amb actius d’11.190 milions d’euros. Amb tot, l’empresa presidida per Juan José Brugera (a la foto) acaba l’any amb lleugeres pèrdues i superant, això sí, rivals com Merlin Properties (-2,3%).

Més continguts de