MAFO nega haver rebut els correus sobre la inviabilitat de Bankia

L’exgovernador manté que l’entitat era viable i nega pressions per treure-la a borsa

Segur de la seva gestió al capdavant del Banc d’Espanya i orgullós de la feina feta. Així s'ha mostrat aquest dijous Miguel Ángel Fernández Ordóñez davant l’instructor del cas Bankia, Fernando Andreu, a qui, en la seva declaració com a imputat, ha dit que no només no va tenir coneixement en el seu moment dels correus dels inspectors que advertien del fiasco de la sortida a borsa de Bankia, sinó que, a més, van fer bé de no enviar-perquè, segons la seva versió, “estaven equivocats” i no reflectien la situació de l’entitat, segons l’advocat de l’acusació popular de la CIC, Andrés Herzog.

El que ha portat l’exgovernador a aquesta situació són els quatre correus del responsable de l’equip d’inspectors encastats a Bankia quan es va gestar la sortida al parquet, José Antonio Casaus. En ells, Casaus advertia als seus superiors que l’entitat no era viable i que la seva sortida a borsa podria acabar provocant el rescat i la nacionalització, tal com va passar. La secció tercera de l’Audiència Nacional va deduir el passat 13 de febrer que aquests missatges indicaven que Fernández Ordóñez tenia indicis suficients per conèixer que l’operació fallaria, malgrat va acabar aprovant-la, per la qual cosa va obligar Andreu a citar-lo com investigat.

Bankia ja era un malalt inviable dos mesos abans de sortir a borsaL'antic màxim responsable del supervisor ha carregat amb força contra Casaus, segons l’advocat de la CIC. Ha assenyalat que, durant tota la tramitació de la sortida a borsa es va sentir ben informat i que les prediccions del cap dels inspectors encarregat de Bankia eren errònies. “Ningú em va parlar de la inviabilitat de Bankia i van fer bé perquè estava equivocat”, ha dit en un moment de la compareixença. Poc després ha admès que sí el van advertir que Bancaixa podria estar en la mateixa situació, “però m’ho van dir amb fonament, no com Casaus”, va afegir. Fernández Ordóñez ha intentat evitar amb les seves paraules que la cadena d’imputacions, que ja ha arribat a la cúpula del supervisor, pugi un esglaó més cap al poder polític –membres del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, com la vicepresidenta econòmica Elena Salgado– rebutjant qualsevol tipus de pressió perquè beneís l’operació. “Com havia de fer una gestió en favor d’un dels supervisats?”, ha dit quan li han preguntat, segons Herzog. El llavors màxim responsable del Banc d’Espanya ha assegurat, a més, davant el jutge que cap altra institució no ho va fer.

L’exgovernador, i el seu número dos, Javier Aríztegui, que també ha declarat com a imputat, ha insistit que Bankia estava ben valorada abans de la sortida a borsa i ha justificat el fracàs de l’operació per motius ambientals: la mala situació econòmica, la doble recessió, el seu caràcter inesperat, l’esclat de la bombolla ... Una bombolla que no es va generar durant el seu mandat, sinó molt abans, i, l’explosió, va obligar al supervisor a gestionar els seus efectes com va poder.

Fins i tot va posar un exemple d’enginyer: en construir un pont pot passar les proves de resistència, però un terratrèmol se l’emporta per davant. Després d’Aríztegui i Fernández Ordóñez, va tornar a declarar com a testimoni Casaus, que va ratificar el contingut dels seus correus electrònics. El jutge, el fiscal i la resta de les parts personades van tornar a escoltar de la seva boca allò que Bankia, en aquelles dates, “era una màquina de perdre diners”.