L'exgovernador del Banc d'Espanya: "Els 40.000 milions del rescat a la banca no són res, són una 'peladilla'"

Miguel Ángel Fernández Ordóñez resta importància al cost públic de salvar el sector financer

Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya entre el 2006 i el 2012, ha restat importància al milionari cost que va tenir per a les arques públiques el salvament del sistema financer espanyol. A dia d'avui el mateix Banc d'Espanya calcula que els diners que el sector públic ha perdut s'eleven a 40.000 milions, és a dir, el 70% dels diners que es van destinar a rescatar el sector.

"40.000 milions són per riure, no són res!", ha afirmat Fernández Ordóñez, més conegut com a MAFO. I ha insistit: "40.000 milions són una 'peladilla' [un confit]". Per a MAFO, el que realment és greu és que el deute públic hagi crescut en 600.000 milions d'euros. Al costat d'aquesta xifra, ha dit, el cost de salvar la banca ha estat escàs.

Crònica: Els 40.000 M€ del rescat, reduïts a ‘peladillas’

MAFO, que va liderar el Banc d'Espanya durant els últims anys del boom econòmic espanyol i durant els primers anys de l'espectacular crisi que va enfonsar el país, ha participat aquest dimecres en una taula rodona a l'escola de negocis Esade, en què també ha participat José María Roldán, que va compartir la cúpula del Banc d'Espanya amb MAFO i que actualment ha fet el salt a l'altre bàndol i treballa per als bancs com a president de l'AEB, la patronal del sector.

A banda de criticar l'augment de la regulació a què ha hagut de fer front el sistema financer i a la complexitat de les noves normatives que s'han anat aprovant, Roldán ha assegurat que l'origen de la crisi de fa una dècada no té res a veure amb els bancs. "Lehman Brothers no era un banc, era una societat de valors", ha sostingut el banquer. Per a Roldán, l'origen del "problema del 2007" va ser el sistema financer a l'ombra (l'anomenat 'shadow banking'), que són aquelles activitats de finançament que no formen part del crèdit bancari tradicional.

Entrevista MAFO: “L’autocrítica està sobrevalorada”

Més continguts de