L'Estat ofereix 14.000 M€ de liquiditat a les comunitats però el Govern diu que no són nous recursos

BarcelonaEl govern espanyol ha ofert 14.000 milions d'euros de liquiditat a les comunitats autònomes per abordar la crisi del covid-19. Uns recursos, però, que no ha aclarit gaire d'on sortiran i que, segons el president de la Generalitat, Quim Torra, no són res de nou perquè "ja estan previstos en el model de finançament".

Torra ho ha explicat en la seva roda de premsa posterior a la reunió telemàtica del president espanyol, Pedro Sánchez, amb els presidents autonòmics. El president català, i també el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, han coincidit a demanar a l'executiu espanyol que afegeixi recursos extraordinaris, i no els ja previstos, per fer front a la pandèmia.

"S'ha anunciat una partida de 14.000 milions d'euros per augmentar la liquiditat, però això no és cap liquiditat extra, ja estava previst en el model de finançament", ha assegurat Torra. El president català ha alertat, en aquest sentit, que això no és el que demana la Generalitat: "Demanem que hi hagi una liquiditat extraordinària", ha subratllat. Torra ha recordat que, només pel que fa a sanitat, la despesa que calcula el Govern per la pandèmia serà d'uns 1.800 milions d'euros.

Per la seva banda, Pere Aragonès ha deixat clar que calen fons extraordinaris i no previstos, i ha recordat que l'Estat té la capacitat d'endeutar-se amb el Banc Central Europeu (BCE) i pot traspassar fons extra a les comunitats. Aragonès s'ha mostrat contrari a sistemes de crèdit de l'Estat a les comunitats, a l'estil del Fons Autonòmic de Liquiditat (FLA), perquè això augmentaria el deute de la Generalitat.

El Govern creu, a més, que els fons que pugui aportar l'Estat a les comunitats per fer front a la pandèmia no s'han de repartir amb criteris de població o PIB, com es fa habitualment, sinó en funció de la incidència que hagi tingut el covid-19 en cada lloc.

Segons fonts dels assistents a la reunió, els 14.000 milions que l'Estat ha promès a les comunitats no són recursos nous sinó que uns 5.500 milions correspondrien a l'avançament de la liquidació del model de finançament de l'any 2018 (aquesta liquidació tocaria fer-la al juliol) i a bestretes del model de finançament, mantenint, això sí, les previsions que s'havien fet abans de la crisi.

El ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, en roda de premsa no ha acabat d'aclarir l'origen d'aquests 14.000 milions d'euros. El ministre ha dit que la xifra és una agregació de contribucions i aportacions que tenen a veure amb bestretes del finançament autonòmic, a més de liquiditat extra financera, despesa sanitària i altres instruments. "Les comunitats estan plantejant que tenen problemes de liquiditat", ha dit Ábalos, i ha assegurat que "aquests 14.000 milions han de contribuir a satisfer aquestes necessitats".

La Generalitat, malgrat que espera aprovar d'aquí poques setmanes els seus pressupostos per al 2020, no vol que la pandèmia castigui més els seus comptes, després de tancar el 2019 amb un augment del dèficit –incomplint l'objectiu–, i per això demana que sigui l'Estat qui s'endeuti amb al BCE.

Aragonès demana fons de l'Estat i la UE

El vicepresident Pere Aragonès ho ha deixat clar quan ha explicat el seu pla, en tres fases, per a la recuperació. En la primera fase, Aragonès creu que la prioritat és tenir fons per fer front a l'emergència. En aquest sentit assegura que ja s'ha modificat el fons de contingència per dedicar més recursos a Salut, àmbit residencial i emergències. En segon lloc considera important que hi hagi una transferència directa de recursos per part de l'Estat perquè, segons ha afegit, "la factura del coronavirus no pot ser un increment del deute".

Per a la segona fase, el vicepresident afirma que s'ha de restablir la capacitat productiva i els ingressos dels treballadors, i diu que des del Govern s'està ajudant a garantir la liquiditat de treballadors i famílies.

Per a l'última fase, de reconstrucció econòmica i social, Aragonès creu que cal "impulsar la inversió pública i el suport econòmic als nous sectors emergents i als afectats amb més intensitat". "I cal, també, un gran fons europeu per a la reconstrucció, que sigui gestionat des de la proximitat, des de la Generalitat", ha reclamat.