Economia 31/03/2019

Macron declara la guerra als funcionaris

El president francès utilitza un informe per intentar reduir els empleats públics

Alícia Sans
3 min
Macron, caricaturitzat en un carrer de París, té una forta contestació social.

ParísL’últim informe de la Inspecció General de Finances (IGF) de França va com anell al dit a la reforma de la funció pública que el president francès, Emmanuel Macron, té entre mans. El projecte de llei es va presentar dimecres i el govern espera que el Parlament el validi abans de l’estiu. La vigília, el diari Le Figaro va publicar no per casualitatles grans línies d’aquest estudi, encarregat pel ministre d’Acció i de Comptes Públics, Gérald Darmanin. Segons el rotatiu, els inspectors de l’IGF posen de manifest que un terç dels agents de l’administració que han estat controlats treballen menys de 35 hores a la setmana, l’equivalent a les 1.607 hores anuals reglamentàries.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Excloent personal docent, magistrats, militars i gendarmes, l’informe conclou que 310.000 funcionaris treballen menys hores del que marca la llei i que almenys 30.000 d’aquests empleats de l’administració pública ho fan sense justificació aparent. L’estudi, però, només inclou 1,1 milions de funcionaris dels 5,4 milions amb els quals compta el país, segons les últimes xifres del 2015: 2,4 milions sota l’autoritat de l’Estat, 1,9 milions en la funció pública territorial i 1,1 milions més de professionals del sector hospitalari.

“Trobo normal que tant en la funció pública de l’Estat com en la territorial es treballin 35 hores, com fan els francesos que treballen en un empresa”, va defensar Darmanin, tot i que també va reconèixer excepcions. “L’informe ens ajudarà a fer treballar 35 hores tots els funcionaris”, va concloure. Aquesta és una de les fites del projecte de llei: harmonitzar el temps de treball dels funcionaris. Però el govern no explica que l’objectiu final d’aquesta “harmonització” és ajudar Macron a complir la promesa de suprimir 120.000 llocs de treball funcionarials d’ara al 2022 per reduir la despesa pública. El president vol retallar 50.000 llocs de treball en la funció pública i 70.000 més en entitats locals.

“Aquestes reformes [del projecte de llei] no estan impulsades per la voluntat d’una millora del servei públic sinó per principis de retallades pressupostàries”, segons van denunciar nou sindicats en un comunicat conjunt. De fet, segons els inspectors de l’IGF, si tots els funcionaris treballessin realment 35 hores, actualment ja es podrien suprimir 30.000 llocs de treball. La xifra coincideix amb el nombre de persones que, segons els inspectors, treballen menys de 35 hores sense justificació. Un argument que dona ales a la promesa política de Macron, encara que sigui a costa d’estigmatitzar, una mica més, els funcionaris.

El document posa èmfasi en les exempcions que, al capdavall, expliquen per què els funcionaris treballen menys hores. N’hi ha de dos tipus: les lligades a les condicions de treball del funcionari -i que són comprensibles- i les que no tenen justificació i que, per tant, “no hi ha raó perquè es mantinguin”. Els inspectors fan referència així al personal administratiu i tècnic que es beneficia dels règims especials dels seus companys sense estar subjectes a les mateixes condicions laborals.

Tres ministeris com a objectiu

Un exemple serien els funcionaris que treballen a l’ensenyament i que gaudeixen de les vacances escolars, tot i que, a diferència dels professors, no han de preparar els cursos ni corregir exàmens. Un altre cas que l’informe assenyala com a “injustificat” és el dels funcionaris administratius del ministeri de Defensa, que gaudeixen d’un dia de vacances suplementari per antiguitat. En total, dels 310.000 funcionaris que treballen menys hores del que marca la llei, els inspectors asseguren que 190.000 no han de suportar condicions laborals difícils. Tot i així, aquests funcionaris -sobretot d’Educació, Justícia i Defensa- només treballen 1.555 hores a l’any.

De fet, aquests tres ministeris són els que en surten més mal parats. En el cas de l’ensenyament, l’informe no mostra cap indulgència amb els 13.000 consellers d’educació -funcionaris encarregats de la gestió i la mediació escolar-, que disposen de quatre hores setmanals per organitzar la seva tasca als col·legis. De fet, segons Le Figaro, els inspectors de l’IGF “dubten del contingut de les tasques realitzades” i destaquen que així “s’evaporen 3,2 milions d’hores a l’any”.

L’IGF també recomana posar fi al règim derogatori del qual gaudeixen els funcionaris de les prefectures i sotsprefectures del ministeri de l’Interior, encarregats del servei de recepció i atenció al públic, així com de l’emissió de permisos i documents, perquè les condicions de la seva feina no ho justifiquen.

stats