Madrid, les Balears i Catalunya, les més perjudicades pel sistema de finançament espanyol

Catalunya va rebre 294 euros per persona menys del que va pagar

Madrid, les illes Balears, Catalunya i València són les comunitats més perjudicades pel sistema de finançament autonòmic d'Espanya. Així ho mostren les últimes dades disponibles, corresponents a l'any 2017, recollides en un estudi publicat per l'Institut d'Economia de Barcelona. La tendència no és nova, assenyala la institució, ja que es va repetint, a grans trets, d'ençà que l'any 2009 es va començar a aplicar el model de finançament actual. 

L'eina que ha utilitzat l'organisme mostra l'evolució dels recursos disponibles a cada territori per habitant un cop s'hi apliquen els mecanismes d'anivellament i els fons d'ajustament del model. Així, l'any 2017 Madrid disposava d'uns recursos tributaris mitjans de 3.306 euros per ciutadà, però, un cop aplicat el sistema, va acabar disposant d'una mitjana de 2.516 euros. És, de fet, la comunitat més perjudicada per aquest enfocament. En el cas de les Balears, la diferència mitjana entre el que es va aportar i el que es va rebre va ser de 433 euros, i en el de Catalunya, de 294: es generen uns ingressos tributaris mitjans de 2.807 euros i s'acaba disposant de 2.513 euros. 

El nou model de finançament perpetua el repartiment actual

La diferència és molt més elevada si s'analitza el que passa en el cas de les comunitats que reben més del que aporten. Amb una diferència de 1.134 euros, Extremadura és la comunitat més beneficiada: a més, tenint d'entrada un volum de recursos tributaris d'uns 1.500 euros de mitjana a l'any per habitant, acaba disposant de 2.700 euros, més que Madrid, les Balears i Catalunya. Les següents comunitats que més es beneficien del model de finançament, tot i que rebent uns recursos equivalents als de les comunitats més perjudicades, són Galícia i Castella-la Manxa. 

Particularitats del model de finançament autonòmic

El sistema de finançament autonòmic actual, vigent des del 2009, modificava l'anterior model introduint, per exemple, un mecanisme anivellador dels recursos. Així, s'establien uns criteris per calcular les necessitats de despesa d'una comunitat (percentatge de gent gran, grau de concentració de la població, superfície territorial...) i la fórmula per calcular la quantitat que rebria cada territori: restar el 75% de la capacitat fiscal de la comunitat en qüestió a la necessitat de despesa detectada.

Segons assenyala l'informe publicat aquest dimarts per l'Institut Econòmic de Barcelona, els principals problemes de l'anterior model de finançament es resumeixen en la falta d'autonomia financera dels governs autonòmics o el mal funcionament dels mecanismes anivelladors previs. Amb tot, una demanda clàssica a Catalunya és que el sistema es regeixi pel principi d'ordinalitat, és a dir, que les comunitats rebin segons el mateix ordre en què aporten.