IMPOSTOS

Madrid eixampla la bretxa fiscal

La rebaixa tributària que planteja Cifuentes amplia el dúmping tributari amb les altres comunitats

S’acosta l’època de fer la declaració de la renda. Aquesta setmana l’Agència Tributària ha presentat una nova aplicació per facilitar el procés a tots els contribuents. Però, a la pràctica, no tots els ciutadans espanyols que la facin tindran les mateixes condicions. Més enllà de les característiques personals o familiars de cadascú, hi ha diferències notables entre qui tributa a Andalusia i qui ho fa a Cantàbria, Extremadura, Catalunya o Madrid. La comunitat de la capital espanyola ha sigut tradicionalment l’autonomia amb impostos més baixos però ara que s’acosten eleccions la seva presidenta, Cristina Cifuentes, ha anunciat una nova rebaixa tributària que deixaria Madrid gairebé un punt per sota de la mitjana espanyola en la retenció mínima que s’aplica en l’IRPF, l’impost més important perquè és el que genera més recaptació.

La seva intenció és incloure la reforma en un avantprojecte de mesures fiscals que encara no s’han aprovat. Es tracta, en concret, de rebaixar el tram autonòmic de l’IRPF, cosa que deixa en el 18,5% el percentatge de retenció que s’aplica a les rendes més baixes (inferiors als 12.450 euros bruts anuals). És gairebé un punt menys del que apliquen la mitjana de les comunitats que no estan sota el règim foral, que és d’un 19,3%, i, per tant, eixampla encara més la bretxa fiscal entre Madrid i la resta de comunitats. Catalunya és, de fet, la que està justament al costat oposat de la balança, amb una retenció del 21,5% per a les persones de menys ingressos, 1,2 punts per sobre de la mitjana (vegeu el gràfic).

Aquesta diferència, sumada al fet que la Comunitat de Madrid també és la que té els tipus màxims més reduïts (un 43,5%, mentre que la mitjana autonòmica és del 46,7%), aprofundeix encara més el que altres comunitats com Catalunya titllen de dúmping fiscal. Segons l’últim informe dels assessors fiscals del Consejo General de Economistas, una persona soltera de menys de 65 anys i sense fills que declari una renda anual bruta de 30.000 euros a l’any pagarà 273 euros anuals més a Catalunya que a Madrid. En el cas d’algú de les mateixes característiques que declari 600.000 euros, la diferència entre Madrid i el País Valencià (on el tipus és més elevat) és de 24.365 euros.

De fet, la intensitat fiscal de la Comunitat de Madrid es redueix especialment quan mirem les persones amb més nivells de renda. Fins i tot aquesta rebaixa del tram més baix de l’IRPF és -segons el sindicat de tècnics d’Hisenda, Gestha- principalment beneficiosa per a les rendes més elevades. Per què? Segons el portaveu dels tècnics de l’Agència Tributària, José María Mollinedo, perquè “la rebaixa en el primer tram afecta els següents, s’arrossega a la resta”. Segons Mollinedo, com que l’IRPF es calcula a partir de quatre quotes diferents que es compensen, a la pràctica i proporcionalment la mesura beneficiarà més les rendes més altes. Per la seva banda, CCOO ha calculat que, en la majoria de casos, només suposarà una millora de 30 euros anuals, que no es notarà en les rendes inferiors a 12.000 euros. També introduirà una deducció del 15% en l’IRPF per a les despeses escolars a les famílies amb fills de menys de tres anys que els portin a escoles privades.

Rics i hereus

Les altres mesures de Cifuentes sí que beneficien clarament les persones amb més ingressos. S’amplien altres bonificacions de l’IRPF però també les dels impostos de successions i transmissions patrimonials. Destaca una nova bonificació de l’impost de successions i donacions inèdita en la resta de comunitats. El que és habitual, explica Mollinedo, és que hi hagi bonificacions per als primers dos graus de relació familiar, i recorda que recentment altres comunitats com Andalusia o Extremadura han millorat aquestes bonificacions per competir amb Madrid. Cifuentes vol que les successions i donacions entre germans i entre oncles i nebots es bonifiquin en un 15% i un 10%, respectivament. Amb deduccions com aquestes s’explica que, malgrat que les fortunes més grans es concentrin a Madrid, aquesta comunitat recapti menys per aquests tributs que Andalusia i Catalunya.

L’informe del Consejo de Economistas assenyala que “hi ha un cert caos normatiu” en aquest impost. Gestha creu que la mesura “amplia les diferències en herències” entre comunitats però, a més, “es desmarca de les recomanacions que van fer els experts per reformar el model de finançament autonòmic en favor de l’harmonització”. Apunta que els beneficiats seran el 17% dels que hereten més de 80.000 euros i especialment els que n’hereten més de 240.000. Per a aquells que rebin menys de 16.000 euros, “serà pràcticament inapreciable”.

LES CLAUS

1. Què és el tram d’IRPF autonòmic?

Les comunitats autònomes tenen la capacitat de gestionar el 50% de la recaptació via IRPF. Per això, hi ha uns percentatges de retenció comuns que estableix l’administració central (Hisenda) i els anomenats trams autonòmics, que són els que les autonomies tenen dret a modificar. Això és el que vol rebaixar Madrid. En realitat, abaixa fins al 9% el tram autonòmic de l’IRPF per a les rendes més baixes.

2. Per què Madrid recapta més impostos tot i ser la comunitat amb menys pressió fiscal?

L’Estat recapta el 47% dels seus impostos a Madrid, malgrat que aquesta comunitat aporta menys del 19% del PIB. D’una banda, té la renda per càpita més elevada de les autonomies (32.723 euros el 2016). De l’altra, també hi influeix el que s’anomena efecte capitalitat. Les seus de les grans empreses, els ministeris i les institucions es concentren a Madrid. Això implica, entre altres coses, que s’hi concentrin les rendes més elevades i, per tant, que malgrat tenir menys pressió fiscal es recapti més en termes absoluts.

3. Quines altres diferències hi ha entre Madrid i la resta de comunitats, a banda de l’IRPF?

Madrid té els impostos més baixos de tot l’Estat. Destaca particularment l’exemple de l’impost de patrimoni, que té bonificat en un 100% i, per tant, és com si no existís. En l’impost de successions Madrid és la segona comunitat més barata després de les Canàries. I el de transmissions patrimonials és el més baix en tots els trams, com passa amb l’impost sobre actes jurídics documentats. La nova reforma de Cifuentes rebaixa tipus en la majoria dels casos.

4. Quants diners perd amb la nova reforma?

Segons Cifuentes, el conjunt de mesures beneficiaran més de tres milions de contribuents i les arques públiques deixaran d’ingressar 125 milions d’euros a l’any, 160 si es tenen en compte altres deduccions per lloguer i fills ja aprovades.