Madrid espera el vistiplau europeu al 'banc dolent'
El govern espanyol obre la porta a aprovar la creació del banc dolent la setmana vinent i no divendres, com estava previst. Tot dependrà de la reunió que mantindrà amb la Comissió Europea demà.
MADRID.Madrid ha perdut grans dosis de sobirania amb el rescat bancari, i Brussel·les és qui veritablement marca els temps en l'adopció de les mesures per superar la crisi. Així s'ha evidenciat en el previsible retard de l'aprovació de l'anomenat banc dolent . La intenció del govern espanyol era donar llum verda demà a la creació d'aquesta societat externa, que agruparà tots els actius immobiliaris tòxics de les entitats nacionalitzades i les que rebin ajudes públiques en el futur, però ahir va obrir la porta a posposar-ho una setmana, fins al dia 31.
Evitant entrar en detalls, la vicepresidenta de l'executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, va assegurar que el decret que regularà el banc dolent i la nova normativa de venda de les participacions preferents s'aprovarà "aquest divendres o el vinent". En una conversa informal amb periodistes, després de visitar les instal·lacions del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la mà dreta del president Mariano Rajoy va dir que se segueix treballant amb les institucions europees per desenvolupar els acords del memoràndum del rescat de fins a 100.000 milions d'euros al sector financer espanyol.
La creació del banc dolent és una de les 30 condicions del rescat. De fet, el govern espanyol també ha hagut de cedir en aquesta qüestió a la pressió de Brussel·les, com ja va sucumbir amb la pujada de l'IVA o amb la supressió d'una paga als funcionaris. Fins fa pocs mesos Madrid descartava impulsar aquesta societat, que engolirà els actius tòxics.
Visita de la Comissió Europea
Tot sembla indicar que un dels motius del possible retard en l'aprovacióés la visita que faran demà a Madrid una missió d'experts de la Comissió Europea (CE) per parlar del funcionament del banc dolent . Fonts de la CE van explicar a l'agència Efe que es tracta d'una visita de caràcter "tècnic", en què no hi haurà "negociacions". Les mateixes fonts no van confirmar si viatjaran també a Espanya funcionaris del Banc Central Europeu (BCE) o el Fons Monetari Internacional (FMI), que integren amb la Comissió la famosa troica, que supervisa el compliment de les condicions dels rescats financers, com els de Grècia, Irlanda i Portugal, i també les de l'ajuda al sector financer espanyol. Una portaveu del ministeri d'Economia, consultada per aquest diari, no va confirmar ni desmentir la celebració d'aquesta trobada, però va subratllar que Madrid manté "contactes permanents" amb la CE.
El fet que Brussel·les destaqui que no hi haurà negociacions a la reunió dóna a entendre que no s'hi tancaran els serrells del funcionament d'aquesta societat gestora d'actius. Conclusió: si no s'acorden els detalls, difícilment es presentarà el decret de creació del banc dolent demà mateix, tret que s'anunciï una normativa molt genèrica i la lletra petita es conegui més endavant. De fet, les condicions del rescat bancari estableixen que el marc normatiu del banc dolent ha de ser una realitat a finals d'agost. És a dir, que, si vol, el govern pot esperar una setmana més.
El memoràndum també fixa que la societat ha d'entrar en vigor al novembre i que les quatre entitats nacionalitzades (Bankia, Banc de València, CatalunyaCaixa i Nova Galicia) li hauran de traspassar els seus actius abans de finals d'any. La principal incògnita és quins actius li hauran de vendre i sobretot a quin preu. La intenció d'Economia, tal com publicava ahir l'ARA, és que el banc dolent només compri actius immobiliaris problemàtics, com un habitatge que s'ha quedat un banc fruit d'un impagament, mentre que Brussel·les aposta perquè també adquireixi totxo sa, com un crèdit que es paga al dia, i fins i tot actius no immobiliaris però de risc.
El banc irlandès enderroca pisos
La valoració de l'actiu, que es vendria en un màxim de deu anys, tampoc s'ha tancat. El ministeri vol que es comprin a un preu a llarg termini que no afecti gaire els resultats de l'entitat ni que tampoc suposi una gran despesa pública. Madrid busca evitar com sigui el precedent del banc dolent irlandès, que, malgrat adquirir els actius amb un descompte del 62%, va generar un enorme cost públic que va forçar el país al rescat complet. La societat NAMA, creada el 2009, ara ha entrat en beneficis i ha iniciat l'enderroc d'un edifici que no va poder vendre i s'ha deteriorat. Caldrà veure si la història es repeteix a Espanya.
