ENTREVISTA

Manuel Pardos: “Si CaixaBank i el Sabadell no tornen hi perdran molt”

Manuel Pardos va ser un dels fundadors d’Adicae, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances,una de les principals entitats activistes contra abusos del sector financer

Manuel Pardos fa 30 anys que s’ha convertit en un dels maldecaps de la banca espanyola. Va ser un dels fundadors d’Adicae, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances, que acaba de complir tres dècades i ha sigut una de les principals entitats activistes contra abusos del sector financer, com ara les preferents i les clàusules terra. El que no ha aconseguit en tots aquests anys és que els consumidors deixin d’agrair als bancs que se’ls hagi concedit un crèdit: “No t’han concedit res, t’han venut un crèdit car... I possiblement no saps què has firmat”.

Per què va ser necessari crear Adicae fa 30 anys?

Sorgeix d’una organització que es deia Aicar. A mi i a alguns senyors més ens van designar per sorteig com a compromissaris dels clients d’Ibercaja. Així ho establia la primera llei de caixes. Aquest sistema es va anar deteriorant a favor dels polítics. Els directius van passar a nomenar qui volien i nosaltres vam pensar que ens havíem d’unir, cosa que se’ls va posar molt malament. El banquers han deixat fer als polítics el que volien, però afortunadament vam aconseguir que al cap de dos anys el president d’Ibercaja hagués de deixar el càrrec perquè vam descobrir-lo amb un embolic de corrupció. Vam establir un precedent, perquè Adicae estava alerta. Ibercaja es va mantenir fins al final sense cap escàndol.

I de Saragossa a tot l’Estat.

Als 90 vam decidir ampliar l’associació a tot Espanya. Al principi va costar molt. A més, els bancs van començar a impedir-nos tenir representació a les juntes, que és el motiu per què havíem estat creats. Ens van bloquejar absolutament manipulant les eleccions. Però a partir del 95, quan comença la bombolla i s’escampa la bancarització a Espanya, comencem a tenir més sentit que mai.

Què vol dir que Espanya està bancaritzada?

Que la banca controla la vida dels ciutadans fins a un nivell que a Europa no passa.

Com s’ho fa?

En 30 anys no hem aconseguit que la gent deixi de fer una festa quan un banc li concedeix un crèdit. No em cansaré de repetir-ho: no t’han concedit un crèdit, t’han venut un crèdit molt car, i segurament no saps què has firmat. ¿Això es pot contrarestar només des d’una entitat de consumidors?

No, però hem après molt del que és la banca. A la banca només se la pot contrarestar amb una organització unida però descentralitzada per tot el territori. La nostra divisió a Catalunya ha estat històricament una de les més actives i importants. Des d’allà tenen clar que si volen contrarestar La Caixa s’ha de fer des de tot l’Estat perquè La Caixa fa molts anys que ja no és catalana. La seva voluntat és ser un banc europeu.

¿Cal una organització europea?

La legislació financera és totalment europea. Espanya només la reprodueix. O l’endarrereix, com s’ha demostrat: ha hagut de ser el Tribunal Europeu el que ha reestablert la legalitat europea a Espanya [es refereix a la sentència sobre les clàusules terra]. És una vergonya que hagi de ser un tribunal europeu el que hagi de defensar els consumidors espanyols. Aquí han entès que la transparència vol dir que poden seguir enganyant el consumidor mentre li expliquin com l’enganyaran. En això hem estat al costat del Parlament, que ha aprovat moltes lleis en defensa dels consumidors. Esperem que el PSOE es posi les piles.

Quines altres expectatives té amb el PSOE?

Que apliqui de seguida, i bé, la llei hipotecària, que l’anterior govern ha estat tres anys fugint d’estudi. La llei és dolenta per als consumidors però també per a una banca raonable que no vulgui tornar a muntar saraus com la bombolla. Per exemple en les clàusules terra. Hi havia 1,4 milions de clàusules sense resoldre, hi havia hagut resolucions amistoses, però a Guindos se li acut crear un sistema extrajudicial que és fals per dir-li a la banca que ha de respondre a tothom que reclami però que li pot respondre el que vulgui. Han rebutjat el 60% de les peticions i als pocs que els han dit que sí els han donat el que han volgut.

Què li passa al Sabadell amb les clàusules terra?

Al Banc Sabadell, a Ibercaja, a Bankinter... Estan molt malament de balanç i ho volen amagar. Tenen molts problemes, tenien un balanç tòxic i no s’han tret tot el que podien de sobre. I qualsevol euro que no paguin o mes que ho allarguin els va bé. Saben que si envies la gent al jutjat només reclama un 15% del total.

¿Van fer bé el Sabadell i La Caixa de canviar de seu?

Ens hi vam oposar completament i considerem responsables d’aquesta maniobra La Caixa, [el seu president, Isidre] Fainé i [el seu homòleg del Sabadell, Josep] Oliu perquè podien defensar els seus interessos d’altres maneres. ¿Que hi havia un fenomen de sortides de diners? Es podrien haver contrarestat, no era possible una secessió. Sabem que una república no ve com un llamp. Per tant, espantar els clients dient que es quedarien sense diners va ser incorrecte. A més, la UE hauria respost pels bancs catalans. Entenem que van provocar un tsunami perquè fins i tot qualsevol empreseta aprofitava les circumstàncies. Per descomptat que La Caixa o el Sabadell haurien de tornar immediatament, perquè tot això s’ha demostrat.

Diuen que no tornaran.

El Sabadell és majoritàriament català. Si La Caixa o el Sabadell no tornen, hi perdran molt. A cap banc li correspon fer ús del seu poder per manipular la política. Això, per la bancarització que hi ha, se’ls pot girar en contra.