Marques de mòbil reciclades
LA MARCA BLANCA ARRIBA ALS TELÈFONS
Diuen alguns diaris coreans que Samsung té intenció de canviar les bateries defectuoses dels dos milions i mig de Galaxy Note 7 que va haver de retirar i revendre com a telèfons més barats a l’Índia i al Vietnam. De fet, al Mobile World Congress sempre hi han exposat empreses que es dediquen a recollir mòbils vells, sigui per tornar a posar-los presentables i revendre’ls a compradors menys exigents, sigui per reciclar-ne els components. La novetat d’aquest any és el reciclatge de marques de mòbil. Dos dels llançaments més interessants corresponen a marques que no tenen al darrere l’empresa original, sinó una altra que no té els seus vicis però sí la capacitat industrial per fabricar els aparells i espera aprofitar la reputació del nom: ara els telèfons BlackBerry els fabrica la xinesa TCL, que també produeix els televisors Philips i Thomson i els mòbils Alcatel (i no vull dir res més, però fa uns anys es va quedar la marca Palm); i els telèfons Nokia, incloent-hi el 3310 bàsic que tanta atenció ha obtingut aquests dies, són productes de l’empresa HMD Global, creada per exdirectius del mític gegant finlandès que esperen tornar a treure suc comercial de les seves agendes de contactes. Al MWC també hi trobem exposat un cas diferent de marques adoptades: la firma britànica Bullitt és al darrere dels smartphones Kodak, Caterpillar i Land Rover, pensats per atreure els consumidors favorables a cadascun d’aquests noms comercials.
4G PER A PÀRIES DE LA FIBRA ÒPTICA
Tot i els ambiciosos plans de desplegament de xarxes d’alta velocitat pel territori, hem de ser realistes: hi ha llocs on la fibra òptica no arribarà mai perquè no és rendible portar-l’hi, i els seus residents s’han de conformar, en el millor dels casos, amb una connexió ADSL sobre línia telefònica convencional. El grup francès Orange, que presumeix d’haver superat Vodafone com a segona empresa de telecomunicacions del mercat espanyol -si més no en ingressos i rendibilitat-, considera que aquests pàries de la connectivitat són un mercat que mereix ser atès. Al MWC ha presentat un router ADSL híbrid, que també conté una targeta SIM 4G que es connecta automàticament a la xarxa mòbil quan detecta que la capacitat de la xarxa fixa és insuficient per atendre les peticions de descàrrega de l’abonat: per exemple, quan l’ADSL no dona prou per veure sèries en alta definició. Orange fa uns mesos que ofereix el servei a empreses petites, que paguen un suplement de 9,95 euros mensuals sobre la seva tarifa normal, i diu que aviat ho oferirà també a particulars. Hi ha altres modalitats de connexió fixa via 4G, però aquesta és la primera que no aplica cap límit al consum de dades. Deu ser casualitat, però últimament he parlat amb diversos directius d’operadores de telecomunicacions que viuen en llocs on encara no hi ha cobertura de fibra òptica. Com a casa meva, sense anar més lluny.
TARGETES DE PAPER AL CONGRÉS MÉS DIGITAL
Els participants al MWC podem entrar al recinte amb la credencial digital al mòbil, que complementa la targeta que portem igualment penjada del coll perquè els nostres interlocutors ens puguin saludar pel nom encara que no ens coneguin de res. Per accedir a zones restringides del MWC, com les sales de conferències, ens escanegen aquesta targeta amb una aplicació mòbil. També podem vincular la nostra inscripció amb el nostre perfil a la xarxa professional LinkedIn. Per això resulta entre preocupant i entranyable que la manera habitual d’intercanviar les dades de contacte amb altres congressistes segueixin sent els petits rectangles de cartolina que anomenem “targetes de visita”.
