TECNOLOGIA
Economia 21/11/2016

Més de la meitat dels 'autònoms digitals' ho deixen el primer any

El ritme de contractació en plataformes com Uber o Deliveroo s’alenteix a mesura que baixen els sous

Paula Solanas
3 min
Un informe qüestiona l’auge de plataformes com Uber i Cabify i constata que cada cop contracten menys conductors.

BarcelonaÉs evident que la irrupció al mercat de plataformes com Uber o Cabify, que permeten als seus conductors treballar de manera autònoma a través de la seva aplicació, ha sacsejat el concepte tradicional de les relacions laborals. Trobar l’encaix legal d’aquesta nova figura s’ha convertit en un maldecap per als països on aquestes empreses ja formen part del dia a dia dels consumidors. Però tot i així, el pic d’atracció d’aquest fenomen pot haver-se acabat. Més de la meitat dels treballadors dels Estats Units que participen en plataformes de treball autònom efímer -una categoria que ja s’ha batejat com a gig economy o economia de la demanda- les abandonen el primer any.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquesta és una de les principals descobertes de l’estudi L’economia de les plataformes online, publicat recentment pel centre de recerca del banc nord-americà JP Morgan. El text qüestiona el creixement d’aquestes plataformes a través d’una enquesta a 240.000 persones que han tingut ingressos almenys una vegada fent aquest tipus de feines en els últims quatre anys.

Segons JP Morgan, la popularitat d’aquestes plataformes perd pistonada, ja que el ritme de creixement interanual de la contractació s’ha alentit des de mitjans del 2014. Aquesta xifra es disparava al voltant del 500% fa dos anys, mentre que el mes de juny del 2016 l’augment era del 102%, una diferència de gairebé 400 punts percentuals. Concretament, l’estudi diu que cada mes un de cada sis treballadors és nou, però més del 56% abandonen les aplicacions durant els primers dotze mesos. Aquest alentiment coincideix amb una disminució en els ingressos mensuals que perceben aquests professionals. L’estudi apunta que els guanys han caigut un 6% en dos anys i suggereix que aquest podria ser un factor dissuasiu. El 2014 els ingressos mitjans eren d’uns 1.130 euros, mentre que al juny d’aquest any la xifra no arribava als 1.000 euros, amb guanys d’uns 967 euros.

A aquest efecte s’hi sumaria la millora del mercat laboral -especialment als Estats Units-, un factor decisiu segons JP Morgan per entendre el retrocés en la contractació. De fet, el percentatge de participació laboral en aplicacions com Uber o TaskRabbit -que permet trobar petites feines domèstiques- és més alt en persones aturades que en les que ja tenen feina. De tota manera, l’estudi insinua que aquest context més favorable també podria atraure persones ocupades que vulguin guanyar uns ingressos extres fora de la seva jornada laboral.

La idea d’un mercat laboral en què els treballadors compaginin petites feines en diferents plataformes encara és una visió llunyana. L’estudi demostra que de moment només un 18% de les persones que participen en l’anomenada gig economy treballen per a més d’una aplicació, encara que admet que aquest percentatge ha anat creixent en els últims anys.

L’encaix legal

El model de la gig economy planteja dubtes seriosos als experts, ja que aspectes com la sindicalització o el pagament de les quotes a la Seguretat Social encara estan en l’aire. En aquest sentit, Uber encara és la cara més visible d’aquesta controvèrsia. El mes passat un tribunal del Regne Unit va obligar la plataforma a reconèixer dos dels seus conductors com a treballadors de la companyia. Així doncs, segons la justícia britànica, “l’opinió que Uber és una xarxa de 30.000 petites empreses vinculades per una plataforma comuna és lleugerament ridícula”. Reconèixer els conductors com a treballadors implica que tinguin dret a vacances pagades, descansos durant la jornada laboral i que hagin de cobrar el salari mínim, unes obligacions que Uber no ha hagut de seguir fins ara. Tot i així, per ara no se sap quin impacte tindrà la sentència per als prop de 40.000 conductors que l’emprsa té al Regne Unit.

La mateixa reivindicació també ha arribat a la plataforma d’entregues de menjar a domicili Deliveroo i els seus missatgers exigeixen el reconeixement d’un sindicat que els permeti negociar temes clau com el nou sistema salarial que vol aplicar la companyia.

stats