ORGANISMES

Més de la meitat dels síndics de comptes tenen el càrrec caducat

Una síndica va cobrar un complement salarial durant els 18 mesos que va estar de baixa gràcies a un buit legal

Catalunya té desenes d’alts càrrecs en funcions ara mateix. La incapacitat dels partits per arribar a acords al Parlament, que requereixen un ampli consens (i, per tant, l’entesa entre Ciutadans i els partits independentistes o, simplement, entre ERC i el PDECat), fa que hi hagi diversos organismes públics pendents de renovar. Un dels casos més paradigmàtics és la Sindicatura de Comptes, que requereix nomenaments amb el suport de tres cinquenes parts del Parlament. El març del 2017 s’acabava el mandat de 4 dels 7 síndics, mentre que Jaume Amat, el síndic major, també actua en funcions des de fa més d’un any i mig.

La inoperància política per renovar aquest organisme ha fet que un dels síndics, Andreu Morillas, renunciés al càrrec el desembre del 2017. A l’inici d’aquest any, doncs, la Sindicatura perdia una peça, però no era la primera. Des del març del 2017, coincidint justament amb el final del seu mandat, la síndica Maria Àngels Servat estava de baixa. El mes passat va rebre l’alta, però tot seguit es va agafar vacances. Així doncs, la Sindicatura porta vint mesos sense tenir operatius tots els seus membres. “No és la primera vegada que la renovació es fa fora de termini. En tot cas, la institució continua treballant amb normalitat”, explica a l’ARA Jaume Amat.

Buit legal

En el cas de la síndica Servat, a més, s’ha donat un fet anòmal. La seva baixa es va acabar el 19 d’octubre després de l’any i mig màxim fixat per llei, i així ho va notificar la Seguretat Social. La síndica podia reincorporar-se al seu càrrec (tot i que en funcions, perquè el mandat ja s’havia esgotat), però va agafar les vacances que tenia pendents. Normalment durant la baixa es cobra el 75% de la nòmina, però la novetat és que Servat ha rebut un complement salarial que li ha permès percebre el 100% del sou. Això ha estat gràcies a un buit legal: cap normativa hi fa referència explícita, segons reconeixen fonts de la Generalitat.

La llei no especifica si els alts càrrecs d’organismes públics (com la Sindicatura de Comptes, l’Oficina Antifrau, el Síndic de Greuges o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) tenen dret a un complement salarial per percebre el 100% de la nòmina quan estan de baixa, i equiparar-se així als funcionaris, que segons els Estatuts del Règim i el Govern Interiors del Parlament de Catalunya sí que tenen dret que l’administració els complementi el que els paga la Seguretat Social. Passa el mateix amb els alts càrrecs de la Generalitat, com per exemple consellers, secretaris o directors generals, que també ho cobren tot.

Els síndics tenen un sou de 110.758 euros anuals, a banda d’uns complements de representativitat de 845 euros el síndic major i de 358 euros els que formen part de la comissió de govern.

Si estan de baixa haurien de rebre el 75% de la nòmina, però la Sindicatura va aplicar un complement salarial a Servat per cobrir la totalitat del seu salari des del moment que va agafar la baixa, excloent-ne, tal com fixa la llei, els 20 primers dies. A la Sindicatura defensen que és una pràctica habitual que sempre s’ha fet, tot i que l’aprovació d’aquest complement es va formalitzar el maig del 2018, 14 mesos després que comencés la baixa. Ho va aprovar el ple de la Sindicatura.

“El que s’ha fet és formalitzar al ple una cosa que s’ha fet sempre i que equipara les condicions dels síndics a les del personal en cas de baixa. El criteri sempre ha estat aquest, en aquest ple i en plens anteriors. Enlloc està escrit que els alts càrrecs no tinguin dret a prestacions complementàries en cas de baixa”, argumenta Amat. En altres organismes que també tenen alts càrrecs designats pel Parlament, com la CCMA, el complement no està previst. Així doncs, la incapacitat parlamentària per renovar els síndics ha costat uns diners extres a la ciutadania.

Absències reiterades

El cas Servat no arrenca ara. A dins de la Sindicatura se l’ha vist amb suspicàcia des de fa temps: durant el 2015 va absentar-se en sis plens, un terç dels que es fan en un any. Tots casos justificats, segons la Sindicatura. Ara bé, la seva situació va portar problemes a l’organisme, amb més càrrega de feina per als altres síndics. De fet, aquell any el seu departament va agrupar-se amb el d’un altre síndic. Problemes de funcionament derivats de la falta d’entesa entre els grups polítics.

LES CLAUS

1. Com es trien els síndics?

Els partits proposen els síndics, que han de tenir 15 anys d’experiència, i la seva candidatura l’han d’aprovar tres cinquenes parts del Parlament. Tenen mandats de 6 anys renovables un sol cop.

2. Per què hi ha aquest retard en la renovació?

Perquè els partits volen tenir el control de la Sindicatura, que és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control financer de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic català.

3. Què va passar el 2011?

En la sessió per aprovar el nomenament dels quatre síndics que estan en funcions, ja hi va haver crítiques d’ICV, ERC i Cs perquè també hi va haver un retard en els nomenaments. “CiU tenia bloquejada aquesta renovació [...] esperant que els resultats electorals els garantissin un síndic més”, denunciava Dolors Camats. El republicà Sergi de los Ríos ho qualificava de “tàctica partidista” per treure’n “un rèdit”. I Albert Rivera lamentava que els organismes fiscalitzadors responguessin a “quotes” polítiques.

Més continguts de