Monti recorda a Alemanya i França la seva part de culpa en l'origen de la crisi
Monti ha assenyalat que Alemanya i França van ser els primers països de l'euro a saltar-se els criteris establerts pel Tractat de Maastricht
BarcelonaCom a amfitrió de la cimera, el primer ministre italià, Mario Monti, ha sigut l'últim a intervenir en la roda de premsa posterior a la reunió. Després de valorar les decisions adoptades, ha recordat l'origen de la crisi davant la incomoditat de François Hollande i Angela Merkel. "Fa gairebé 10 anys, Alemanya i França, amb l'autorització de la presidència italiana, es van saltar les regles de l'euro, i hem necessitat aquest temps per reconduir un problema que no es va originar a Grècia", ha afirmat.
Monti ha fet referència a les vegades que França i Alemanya van superar els límits de deute i de dèficit acordats l'any 1992 a Maastricht per pertànyer a la zona euro. Després que tots els països entressin a la moneda única amb un deute inferior al 60% del PIB i un dèficit menor al 3%, el Pacte d'Estabilitat i Creixement havia de vetllar perquè aquestes xifres es mantinguessin.
El pacte, però, no contemplava sancions automàtiques als països incomplidors, i només una decisió per unanimitat del Consell de Ministres de la Unió Europea podia castigar els que superessin aquests límits. França i Alemanya, a més de ser els primers a fer-ho, es van protegir mútuament quan els altres ministres els van reclamar disciplina fiscal. Això va minar el valor del Pacte d'Estabilitat, i la resta de països es van atrevir a incomplir-lo, endeutant-se més del compte i disparant els seus dèficits.
Amb els mercats castigant amb duresa els països més endeutats i amb dèficits més elevats, el Pacte del l'Euro aprovat l'estiu de l'any passat intenta evitar que l'austeritat imposada ara per Alemanya s'oblidi un cop superada la crisi.
Tot i que no contempla sancions completament automàtiques, el Consell de Ministres de la Unió Europea imposarà sancions als països que no segueixin les recomanacions de Brussel·les per entrar en els límits del Pacte (els mateixos que hi havia per entrar a l'euro) mitjançant una majoria qualificada inversa, és a dir, que la sancions s'imposen excepte si es reuneix una majoria qualificada que decideix frenar-ne l'aplicació.
