Montoro vol deixar la despesa pública a mínims de fa 10 anys
Espanya s’allunya més de la mitjana europea i tocarà fons en educació i sanitat
MadridEls pressupostos més socials de la història. El govern del Partit Popular ha fet servir aquesta frase per descriure els seus últims projectes de pressupostos generals de l’Estat, argumentant que s’incrementa cada vegada la despesa pública en partides socials. El ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ho tornava a dir ara fa una setmana en la roda de premsa en què va presentar l’esquema que ha de lliurar periòdicament i obligatòriament a Brussel·les. “La protecció social segueix en augment i la sanitat assoleix nivells de despesa com mai a Espanya”, asseverava Montoro. Però parlava en termes absoluts: en percentatge del PIB, l’objectiu del govern de Mariano Rajoy és aprimar la despesa pública fins a mínims de fa una dècada.
El document presentat a Brussel·les deixa negre sobre blanc l’objectiu i el compromís del govern de Rajoy de rebaixar per sota del 40% del PIB la despesa pública d’aquí a finals de legislatura. El mateix ministre en parlava: “La nostra política és la reducció de la despesa en termes del PIB, fins al 38,6% [el 2021], que, per cert, s’assembla completament al que va tenir l’últim govern socialista d’Espanya”. Montoro s’anticipava així a les crítiques de l’oposició, conscient que aquest és un dels principals arguments de l’esquerra, que li retreuen estar retallant la despesa de les administracions. Cal recordar que el PIB espanyol ja ha superat els nivells previs a la crisi; per tant, està en xifres rècord que han propiciat, per exemple, que la renda per càpita estigui en màxims històrics.
40,5% del PIB aquest any
En aquest context, Montoro ja preveu tocar mínims enguany. Si s’aproven els comptes, que ara estan en plena tramitació parlamentària, l’executiu de Mariano Rajoy, emparant-se en la llei d’estabilitat pressupostària, vol rebaixar la despesa pública al 40,5% del PIB, el nivell més baix des del 2008, quan va ser del 39%. I l’objectiu és deixar-la fregant el 38%, uns nivells propis del primer lustre dels 2000.
Segons el ministre d’Hisenda, que la despesa es redueixi mentre el PIB avança a ritmes encara superiors al 2% és un dels mecanismes principals que té l’Estat per aconseguir eliminar el dèficit públic.
Si s’amplia la lupa per partides de despesa dins les projeccions del govern, les que en surten més malparades són l’educació i la sanitat. La previsió del govern espanyol per a aquest 2018 és deixar el nivell de despesa en sanitat en el 5,8% del PIB, un percentatge que vol anar reduint fins al 5,5% el 2021. El pes d’aquesta partida va baixar l’any passat per primer cop des del 2007 del 6% del PIB i no ha estat mai per sota del 5,6% des del 2005.
En el cas de l’educació, es pretén deixar-la en un 3,7%. Seria el nivell més baix des que l’oficina europea d’estadística, l’Eurostat, ofereix registres (1995). L’any passat es va baixar del 4% per primera vegada des del 2005, l’únic any que s’havia situat en un 3,9% del PIB.
A vuit punts
Tot plegat torna a allunyar Espanya de les estadístiques comunitàries. El 2016 els 28 països van gastar de mitjana un 46,3% del PIB, mentre que Espanya va quedar en un 42,2%. Al llarg de la crisi el retrocés de l’economia i l’increment de la despesa en prestacions socials i atur van acostar els nivells de despesa espanyols als comunitaris. Però, com deia Montoro divendres passat, “aquesta és l’evolució històrica que ha tingut la despesa a Espanya”, valent-se dels baixos percentatges que ja registraven els governs del PSOE. Si la mitjana de la UE es mantingués com ara fins al 2020 (el final de la legislatura) Espanya tornaria a tenir una diferència d’uns vuit punts, com tenia a principis dels 2000.
