OBITUARI

Mor en un accident John Nash, una ‘ment meravellosa’

El Nobel, de 86 anys, va guanyar fama amb la pel·lícula sobre ell

This man is a genious ”. Aquestes cinc paraules eren tot el que el professor Richard Duffin va escriure a la carta de recomanació que va fer a finals dels anys 40 per al seu alumne John Forbes Nash, mort ahir en un accident de trànsit a l’edat de 86 anys.

Nash (Bluefield, Estats Units, 1928) va ser un talent precoç i no va trigar a donar la raó al veredicte del seu professor. El 1950 es doctorava a la Universitat de Princeton amb una tesi que ja contenia la major part de les teories que li van servir per guanyar el premi Nobel d’economia l’any 1994. Les seves investigacions matemàtiques es van produir en l’àmbit de la teoria del joc, i la seva principal aportació va ser el que es coneix com a equilibri de Nash.

Aquesta tesi afirma que en un entorn amb dos o més jugadors on cada un coneix les estratègies dels rivals, cap d’ells farà canvis en la seva estratègia -una pujada o baixada de preus, per exemple- sabent que no hi guanyarà res si la resta de jugadors no introdueixen canvis. La implicació d’aquesta teoria és que els diferents actors d’un mercat actuen també moguts pels interessos del grup, cosa que els deixa en més bona situació que si actuessin pels seus interessos individuals. Aquest equilibri de Nash és un dels jocs no cooperatius més ensenyats en les escoles de negoci de tot el món.

La seva obra es va distingir també en els camps de la geometria algebraica, i també va col·laborar amb l’agència de seguretat nord-americana en un projecte de màquina per encriptar i desencriptar missatges.

La trajectòria de Nash va arribar a ser coneguda pel gran públic gràcies a Una ment meravellosa, pel·lícula dirigida per Ron Howard l’any 2001 en què Russell Crowe va interpretar el matemàtic. Tot i que va ser el màxim referent internacional en el camp de la teoria del joc, possiblement aquella pel·lícula no s’hauria fet si no fos pels problemes de salut que van afectar Nash després de publicar la seva obra més influent, i que van afegir complexitat a la seva biografia.

En efecte, a finals dels anys 50 va començar a tenir símptomes de problemes psíquics i el 1959 li van diagnosticar esquizofrènia paranoide. Aleshores ja estava casat amb la seva dona, la física Alicia Lopez-Harrison de Lardé, amb qui va tenir dos fills i de qui es va divorciar l’any 1963.

Després d’anys d’ingressos hospitalaris, el 1970 De Lardé el va acollir a casa per cuidar-lo, i Princeton el va autoritzar a donar classes de nou. Va prosseguir amb les seves investigacions i a finals dels 90 Nash i De Lardé van reiniciar oficialment la seva relació i es van tornar a casar l’any 2001.

Veu dels malalts psíquics

L’impacte de la pel·lícula va consolidar el paper de Nash en defensa dels malalts psíquics, un paper que no va deixar d’exercir i que prenia força cada cop que rebia un nou guardó, com el premi Abel, considerat el Nobel de les matemàtiques, que va rebre aquest mateix 2015.

La seva vida i la de la seva dona van acabar ahir a Nova Jersey, quan el taxi on circulaven va sortir de la carretera. El llegat són les seves teories matemàtiques i les seves paraules: “La gent sempre ven la idea que la gent amb una malaltia mental pateix. Crec que la bogeria pot ser una via d’escapament. Si les coses no van bé, pots voler imaginar alguna cosa millor”.

Més continguts de