Economia 18/07/2019

Multa de 242 M€ a la nord-americana Qualcomm per haver venut a preus abusius els xips del 3G

La Comissió assegura que venia per sota del preu de mercat per expulsar la britànica Icera

Júlia Manresa
3 min
Un visitant consultant el telèfon mòbil durant l’edició celebrada a Barcelona el 2016.

Brussel·lesUn altre gest de la Comissió Europea en contra dels abusos de les multinacionals nord-americanes. Aquesta vegada ha sigut una multa de 242 milions d'euros a la tecnològica Qualcomm per haver abusat de la seva posició dominant i haver venut els jocs de xips requerits per fer servir el 3G als 'smartphones' per sota del preu de cost amb l'objectiu d'eliminar del mercat la competència, principalment l'empresa britànica Icera. La sanció suposa un 1,27% dels ingressos de Qualcomm del 2018, una quantitat que reflecteix la durada i la magnitud de la conducta. A més, ara les empreses que es considerin afectades poden portar el cas als tribunals nacionals competents.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així ho ha explicat aquest dijous la comissària de Competència, Margrethe Vestager, que ha afegit que la investigació es va obrir fa més d'una dècada quan Icera va elevar la queixa a les autoritats europees. Des d'aleshores, Brussel·les ha anat investigant el cas i intercanviant informació amb la companyia nord-americana en un procés que la mateixa Vestager ha admès que és complex i massa llarg. Vestager ha assegurat que s'han millorat els processos però que el fet que Qualcomm recorregués a la justícia europea algunes de les demandes d'informació de la Comissió ha entorpit el procés perquè s'ha hagut d'esperar a les resolucions del Tribunal de Justícia de la UE per poder accedir a informació clau.

Segons les xifres de la Comissió Europea, Qualcomm dominava entre 2009 i 2011 en un 60% el mercat d'aquesta mena de xips, gairebé tres vegades més que el seu competidor més gran i és gràcies a aquesta clara posició dominant que podia impedir entrades d'altres competidors.

En tot cas, Vestager ha explicat que durant tot aquest temps s'han identificat documents confidencials que proven que Qualcomm tenia el clar objectiu d'expulsar del mercat una empresa que va detectar com una potencial rival. Segons la comissària danesa, la queixa d'Icera va arribar el 2006, quan era una 'start-up' que començava a créixer en el mercat d'aquesta mena de xips però en el sector dels cotxes. Aleshores la companyia tenia l'objectiu de créixer en el mercat dels telèfons mòbils però Qualcomm la va detectar com un competidor perillós i va decidir prendre "mesures preventives". Aquestes mesures van consistir en vendre per sota de preu de cost els xips necessaris per al 3G a empreses clau com ara Huawei. Aquesta pràctica va provocar que Icera no pogués competir en aquest mercat. Després va acabar sent comprada el 2011 per una altra empresa i que acabés abandonant aquest sector.

Vestager ha explicat que aquesta mena de sancions no són comunes. De fet, la Comissió no aplicava una sanció per preus abusius va ser fa més d'una dècada perquè es tracta d'un repte a l'hora de provar la intencionalitat dels preus abusius. "Inicialment penses que els preus siguin baixos és positiu i has de saber exactament com indagar", ha explicat Vestager, que ha aclarit que han sigut els documents interns els que han permès a la Comissió provar que hi havia intencionalitat. En resposta a una pregunta sobre si la sanció és suficient, la comissària ha aclarit que la durada de la infracció va ser breu perquè finalment Icera va acabar desapareixent i que aquest és un dels criteris a tenir en compte.

Qualcomm ja va ser sancionada per la Comissió Europea el 2018 amb 997 milions d'euros per abús de posició dominant també en el mercat dels xips. Per a Vestager, el que reflecteix aquesta pràctica de l'empresa és la seva voluntat "d'eliminar la competència", però té un impacte negatiu per als consumidors i per a la innovació perquè es perd diversitat al mercat. La sanció arriba just el dia després que la Comissió Europea hagi decidit tirar endavant la investigació també per abús de posició dominant per part d'una altra multinacional nord-americana, Amazon.

stats