El jutge manté la investigació a Serra i Loza pel forat a Catalunya Caixa

Arxiva la causa respecte a Adolf Todó i deu dirigents més de l'entitat

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat mantenir com a investigat l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra pel presumpte perjudici milionari a través d'operacions immobiliàries, però arxiva la causa respecte a altres exdirectius, entre ells Adolf Todó, que el va succeir com a president de l'entitat.

En la interlocutòria, el magistrat manté obertes les indagacions respecte a promocions immobiliàries sospitoses en què va intervenir l'antiga caixa en diversos països, entre d'altres Polònia, perquè considera que, de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció, "hi ha indicis de criminalitat" en la participació de Serra i quatre membres més de l'antiga cúpula. El cas continua obert també contra l'exdirector general de Caixa Catalunya, Josep Maria Loza, l'exdirector general adjunt Lluís Gasull i els exdirectius Eduardo Aznar i Joan Valls.

La causa investigava fins ara una sèrie d'operacions efectuades entre el 2000 i el 2013. Fins al 2007 el cas investiga les inversions immobiliàries de l'entitat amb participacions de prop del 50% amb altres socis; després, l'entitat hi aportava noves injeccions de capital per evitar-ne la fallida. Tot plegat ho feia a través de la seva filial Promotora Catalunya Mediterrània (Procam). El jutge qüestiona la professionalitat amb què es prenien aquestes decisions.

"En la majoria de casos l'aval i la fiabilitat que es va atorgat a les projeccions va suposar cometre les inversions sense previs informes externs independents i sense realitzar anàlisis exhaustives d'aspectes com la solvència i la capacitat dels associats", diu el jutge.

Segons Moreno, "malgrat la dimensió i el risc" dels projectes, "les decisions d'inversió se sancionaven favorablement sense valoracions prèvies independents dels actius urbanístics", mentre que la instrumentalització de les operacions es va fer "freqüentment sense la inclusió de clàusules resolutòries que cobrissin els interessos de l'entitat".

El titular del jutjat central d'instrucció número 2 ha arxivat qualsevol tipus d'investigació sobre els acords de separació dels socis (el moment en què CatalunyaCaixa es quedava la totalitat de les promocions o dels projectes en no poder l'altra part seguir injectant diners) perquè entén que es tracta de fets prescrits.

El paper del Banc d'Espanya

En la seva declaració davant el jutge el passat mes de febrer, Narcís Serra i la seva cúpula van defensar que el Banc d'Espanya estava al cas de la gestió immobiliària que van fer. Fonts coneixedores del cas han explicat a l'ARA que, efectivament, la renovació dels crèdits i la injecció de més capital en les promotores que ja tenien problemes tenen una lògica de mercat.

"Era l'Espanya dels 'brots verds', Zapatero deia que era el sistema financer més sòlid del mon... Imagina l'impacte que hauria tingut que la tercera caixa del país hagués fet concursos de creditors en les seves filials immobiliàries", explica una veu que prefereix l'anonimat. "Hauria estat demolidor per a CatalunyaCaixa per la desconfiança i per una probable fuga de dipòsits i això podia haver tingut un efecte dòmino i arrossegar altres entitats", indiquen aquestes veus.

Això afecta bàsicament el període posterior al 2008 (quan Todó va arribar a l'entitat) però no explica l'anterior aposta immobiliària de l'entitat, que en el seu dia va portar Narcís Serra a declarar que Caixa Catalunya era "una immobiliària que tenia una caixa".

Més continguts de