Naturgy, la Gas Natural dels fons, estrena nou rumb

La cotitzada catalana culmina la seva metamorfosi amb un pla estratègic orientat als nous propietaris

La primera empresa en facturació de Catalunya està en plena metamorfosi. Naturgy, fins ara Gas Natural, celebrava fa uns mesos els seus 175 anys amb una facturació de 23.306 milions d’euros i immersa en un transcendental canvi d’accionariat. Passava de tenir Criteria i Repsol com a accionistes de referència a quedar en mans de dos fons que es reparteixen el 40% de les seves accions, tot i que Criteria, el braç inversor de La Caixa, continua sent el seu primer accionista, amb un 24%.

L’entrada de Francisco Reynés com a nou president de la companyia també marcava un abans i un després. Executiu especialista en vendes, la seva última missió a la galàxia de La Caixa va consistir a pilotar la desinversió a Abertis, que ha acabat en mans de Florentino Pérez i el grup italià Atlantia. Són nous temps per a la històrica empresa energètica de Catalunya, que l’última dècada ha viscut una infinitat de canvis (vegeu el gràfic) i que encara n’afrontarà més els pròxims anys. Aquestes són algunes de les claus que expliquen el futur de la companyia.

Canvi accionarial

D’una societat blindada a una empresa en mans dels fons

Quan Pere Duran Farell va abordar el 1992 la fusió de Catalana de Gas amb Gas Madrid per crear Gas Natural va donar peu a una empresa blindada pels seus accionistes. La Caixa va passar a ser el primer accionista de l’empresa, amb el voltant del 35% del capital, i Repsol el segon accionista, amb el 30%. A més, les dues companyies accionistes van signar un pacte parasocial i fins i tot es van repartir el poder.

La situació de la nova Naturgy és totalment diferent. Criteria en té un 24% i, després de la sortida de Repsol del capital, els fons Rioja Bidco i GIP en tenen un 20% cadascun. Però ja no hi ha un pacte d’accionistes fort i per mantenir el control cal l’acord de Criteria amb els fons. El nou president executiu de la companyia, Francisco Reynés, ho va deixar ben clar el dia de la junta d’accionistes: “Els accionistes poden entrar i sortir quan vulguin, i més en una cotitzada”.

Aquest canvi d’equilibris, que fa l’empresa més vulnerable davant d’una possible opa hostil, també es tradueix en els seus òrgans de govern. El consell d’administració s’ha reduït a 12 membres, cinc d’independents i sis en representació dels tres principals accionistes (dos cadascun), i, per tant, l’actual president executiu, Francisco Reynés (el dotzè conseller), té un pes molt més fort dins el consell. Ell mateix ho expressava durant l’última junta d’accionistes de la companyia: “Els independents, amb el president executiu, poden sumar el 50%”.

El gir de La Caixa

D’un grup industrial a un grup de participades

El canvi a Naturgy s’emmarca dins del canvi de La Caixa en la manera de gestionar les inversions. Durant la dècada passada va aconseguir tenir la primera cartera industrial d’Espanya, amb un 11% de Repsol i un 5% de Telefónica, i una important presència en una sèrie de companyies, sobretot utilities, com ara Gas Natural, Abertis o Aigües de Barcelona. Era una cartera segura, que aportava beneficis via dividends i que permetia a l’entitat mantenir el control sobre una bona part de les principals empreses de serveis, sobretot a Catalunya.

Però els últims anys aquesta posició ha anat variant. La Caixa es va desprendre de la participació a Aigües de Barcelona per passar a ser un soci de la seva matriu, Suez. I Abertis i Cellnex, aquest mateix any, han quedat fora de la influència de l’entitat catalana després de l’opa de Hochtief (ACS) i Atlantia.

L’entitat, que vehicula les seves inversions mitjançant Criteria, ha passat de ser una cartera industrial a ser un soci inversor, que busca la rendibilitat per nodrir de recursos la seva fundació i obra social. Malgrat que continua mantenint una forta influència en el govern de les empreses en què participa, ja no hi ha aquelles majories de control que permetien marcar l’estratègia d’aquestes companyies.

Focus en el benefici

Objectiu: uns dividends de 6.900 milions en cinc anys

El president de la companyia, Francisco Reynés, va parlar a la presentació del pla estratègic a Londres de “compromís” i “compliment” dels compromisos adquirits “amb els accionistes”. Una de les premisses explícites de la companyia en la nova etapa és intentar maximitzar el repartiment de dividends, basat, però, en “un creixement orgànic”. El gran objectiu és obtenir, fins al 2022, 6.900 milions d’euros de dividends per als accionistes. També en vol dedicar 2.000 més (400 anuals) a la compra d’accions d’altres empreses o, quan no sigui possible, a la compra d’autocartera. Una altra promesa de Reynés és que les accions augmentaran entre 1 i 1,3 euros el seu preu aquest any i vol augmentar-ne el valor un mínim del 5% anual fins al 2022. L’aposta de la nova direcció és no créixer en grandària, sinó en valor. Si s’acompleixen els compromisos adquirits garanteix un ebitda (beneficis abans d’interessos, taxes, depreciacions i amortitzacions) de 5.000 milions, mentre que l’any passat va ser de 3.915.

Eficiència i estalvis

El grup es prepara per retallar 500 milions de despeses

Un altre dels motors clau del nou pla estratègic és, en paraules de Reynés, “tornar al nivell d’eficiència del 2007”. Les inversions es faran sempre que responguin “a un retorn mínim adient”. El compromís adquirit dins del marc d’actuació financera també implica una reducció de les despeses operacionals de 500 milions d’euros quan s’arribi al 2022, xifra que suposaria 8,7punts menys que la despesa actual. Les mesures d’eficiència se centraran en l’anàlisi d’activitats non-core. La digitalització és una altra de les actuacions previstes, que podrien incidir tant en la plantilla com en la relació del client amb la companyia.

Perspectives del negoci

Menys gas i menys dependència del mercat espanyol

El canvi de nom de Gas Natural a Naturgy implica, també, un canvi de l’orientació. De fet, els gegants del sector recorren camins semblants. Així, Naturgy preveu una concentració del seu mercat i una progressiva substitució del gas per l’electricitat, i triplicar el valor de les seves renovables en projectes ja identificats a Espanya, Amèrica del Sud i Austràlia. La concentració territorial és una altra de les característiques del pla estratègic. Si ara Espanya representa el 57% del mercat; cinc països més, el 24%, i 24 més, l’1%, en el futur pretén concentrar-se en Espanya (40% del negoci) i nou països més (50%), i el 10% restant, en el comerç global. I si el gas representa ara el 57% del negoci de Naturgy; l’electricitat, el 40%, i els serveis, el 3%, la tendència es capgirarà fins al 40% de gas, un mínim del 50% d’electricitat i un 10% dels serveis.

Mercats futurs

La mirada posada en el continent nord-americà

Tant Amèrica del Sud com Amèrica Central són dos espais en els quals l’expansió del negoci és clau per superar els 20 milions de clients. Un dels exemples és Mèxic, on l’empresa acaba d’obtenir concessions que li poden permetre arribar al 58% de la població, quota molt semblant al 60% que ja té a Panamà. El salt més rellevant es preveu a l’Argentina. Del total d’inversions previstes i ja identificades per la companyia, per valor de 5.300 milions d’euros, el 40% correspon a la xarxa d’infraestructures de Llatinoamèrica. Els plans de la companyia ha sigut ben rebuts pels mercats, però alguns analistes que van assistir a la presentació de Londres alertaven de la falta de “realisme” de les assumpcions canviàries.

Etiquetes

Més continguts de