“Ningú sap on invertir”

BarcelonaEls mercats financers estan desconcertats. Els diners -dels qui poden pensar a invertir més enllà de gastar-los en el consum diari- estan zombis, no saben on anar. El 40% dels mercats de renda fixa (el refugi tradicional d’aquells que es volen arriscar poc) estan en negatiu i han deixat de ser una posició segura, fins i tot per a l’inversor de tipus conservador. I les borses estan tan cares que s’ha de rascar molt per trobar un valor amb opcions d’oferir bones rendibilitats. “Ningú sap on invertir”, afirma un expert en recomanacions financeres. No és descartable l’opció de deixar els estalvis sota la rajola una temporada.

Cinc experts consultats per l’ARA coincideixen que no és el millor moment per a inversions financeres, malgrat la possibilitat de trobar-ne si se surt dels clàssics i s’analitza bé el mercat. La conclusió, però, és la que serveix en safata Eduardo Bolinches, col·laborador del broker ActivTrades: “És una mala època per a qui tingui calés”.

Però no és una situació del tot nova: hi ha experts que asseguren que la situació ja fa més d’un any que dura. L’origen és conegut, almenys a Europa. El 2015 el Banc Central Europeu (BCE) va començar una política expansiva per injectar liquiditat als mercats i aproximar la inflació al 2%, l’anomenat quantitative easing (QE), alhora que imposava baixíssims tipus d’interès. La conseqüència va ser l’emissió de renda fixa amb una rendibilitat en mínims i que fins i tot podia ser negativa. Cal recordar que els productes de renda fixa són els que tenen menys risc, amb una rendibilitat que ja és coneguda abans de fer la inversió. Pot ser pública (lletres i bons del Tresor) o privada (pagarés i obligacions d’empreses que busquen finançament). En canvi, la renda variable (accions) va associada a factors com els resultats d’una empresa i, per tant, té una rendibilitat incerta.

El BCE posarà fi a aquest dopatge de l’economia a finals d’any i ja s’albira la pujada de tipus d’interès a partir del 2019. El resultat: l’actual deute a termini fix ha perdut valor a l’espera que arribi el nou amb unes condicions més bones. “A conseqüència d’això, els diners han anat a la renda variable. Hi ha accions de moltes empreses que són considerades pseudobons, per la seguretat que ofereixen”, explica Xavier Brun, cap d’inversió a Solventis. Però el mercat s’ha encarit i treure rendibilitat a la borsa tampoc no és gens fàcil.

Empreses i capital risc

“Les carteres conservadores són les que estan patint més”, explica Carlos Magán, d’AFI, que aconsella “paciència” perquè les coses encara poden empitjorar a causa de la guerra comercial que ha decidit engegar l’administració nord-americana de Donald Trump. Magán creu que les borses europees estan llastades perquè no tenen grans tecnològiques que portin a l’alça els índexs. Per posar-ne un exemple, Apple dona més beneficis que tot l’Íbex. A més, a l’Íbex li pesa massa la seva exposició al sector bancari, el pitjor amb diferència a Europa, justament pel càstig que infligeixen els tipus baixos.

La complexitat dels mercats financers ha centrifugat diners cap a altres àmbits. El mercat immobiliari, que ja fa temps que escalfa els preus, n’és un. L’altre és el de les operacions corporatives, les fusions i adquisicions. Les xifres rècord d’inversió en capital risc de l’any passat que recull l’associació Ascri ho confirmen. Xavier Brun avisa dels perills que pot suposar aquest nou esglaó d’inversió, perquè “s’ha reduït la percepció del risc” en aquestes operacions, que són menys líquides i, per tant, tenen més dificultats per recuperar la inversió. Per això es pressiona més l’empresa objecte de la inversió buscant més rendibilitat.

“La qüestió és trobar empreses sòlides, poc endeutades i que creixen orgànicament”, recomana Marc Ribes, fundador de l’agència de valors ACapital BB. Creu que és un bon moment per invertir en empreses de petroli i gas i aprofitar el repunt del preu del cru. O l’or, el gran valor refugi. Però també dona una clau que permet arribar a altres conclusions: “Estem davant de la tendència alcista més llarga del mercat”. I recorda Keynes per reclamar cautela: “Els mercats poden estar irracionals més temps del que tu pots estar solvent”.

Els objectius dels inversors

Renda institucional

Els inversors que busquen renda institucional volen seguretat, però també una mica de rendibilitat, que habitualment hauria de pujar al mateix ritme que la inflació (com a mínim). Però no ha sigut així i ara hi ha renda fixa amb tipus d’interès negatius. Per això molta liquiditat va marxar a les accions d’empreses. Borses

Només cal veure l’evolució en els últims cinc anys per entendre que els principals índexs borsaris del món estan al seu punt més alt. Als Estats Units, Europa i l’Àsia s’han engreixat perquè molta liquiditat ha fugit de la renda fixa, que oferia baixes rendibilitats i, fins i tot, negatives. Ara els inversors busquen excepcions que puguin donar més beneficis que la resta. Però admeten que no és fàcil.

Alternatives

Ofegats els dos principals mercats, els que reclamaven rendibilitat se n’han anat al sector immobiliari i a les operacions corporatives, amb fons d’inversió apostant per controlar empreses. Altres han apostat per valors refugi tradicionals. El més conegut és l’or. I d’altres aposten per valors defensius. Determinades accions d’empreses són considerades renda fixa.