El Nobel premia les teories de l’economia del comportament

Richard H. Thaler sosté que les persones no sempre prenen decisions econòmiques racionalment

Les persones no prenen les seves decisions econòmiques només per una qüestió racional. Estan disposades a perdre diners per una causa que considerin justa. I si alguna cosa els falta, és autocontrol. Aquests són tres elements que trenquen la lògica del comportament econòmic i que potser expliquen perquè l’economista Richard H. Thaler ha guanyat el premi Nobel d’economia d’aquest any i els 930.000 euros amb què està guardonada la distinció que atorga cada any el Banc Central de Suècia, el Riksbank.

Durant les últimes quatre dècades el professor de l’Escola de Negocis de la Universitat de Chicago -paradigma del liberalisme econòmic- s’ha convertit en un dels estudiosos de com influeix el comportament psicològic en l’economia. I és aquest el motiu pel qual Thaler entra ara en el preuat llistat dels Nobel: “En incorporar noves idees sobre la psicologia humana a l’anàlisi econòmica, ha dotat els economistes de més riquesa d’eines analítiques i experimentals per comprendre o predir el comportament humà”, va defensar ahir el jurat, que va celebrar les teories i les noves eines per analitzar l’economia que ha aportat aquest economista de 72 anys durant els seus anys d’investigacions.

L’economia conductual desenvolupada per Thaler confirma que les decisions econòmiques no sempre depenen de la racionalitat. Més aviat, el que hauria de ser un comportament normal és modificat per biaixos sistemàtics que depenen del context: el comprador que prefereix pagar més per un producte perquè creu que així s’assegura que un productor rebrà un preu just o el que preveu castigar una entitat escollint una rival -sent conscient que ell també hi perd- perquè creu que està actuant inadequadament i de manera abusiva. Però els seus estudis també analitzen com els compradors poden tendir a fer pronòstics basats en consensos socials que posteriorment es demostra que són falsos i que poden posar en perill els resultats en un futur. El millor exemple seria la inversió en pensions.

Impacte en política pública

El jurat que va consensuar atorgar-li el Nobel sosté que “els seus descobriments empírics i les seves percepcions teòriques han sigut fonamentals per crear el nou i ràpid camp d’expansió de l’economia del comportament, que ha tingut un impacte profund en molts àmbits de la recerca i la política econòmica”. Les seves idees han portat governs com el nord-americà i el britànic a crear grups de treball per introduir reformes en les administracions públiques.

Ahir, quan va rebre la trucada d’un membre del jurat que va decidir donar-li el Nobel, Thaler va explicar que “països de tot el món, començant pel Regne Unit, han iniciat equips de perspicàcia conductual” per tenir en compte els hàbits suposadament forassenyats dels ciutadans.

Thaler explicava també ahir que, en la seva opinió, “l’impacte més gran [de les seves investigacions] és el reconeixement que els agents econòmics són humans i els models econòmics han d’incorporar-los”.

El Nobel d’economia és l’últim que s’anuncia. L’Acadèmia Sueca va anunciar els guanyadors de la resta de categories -medicina, física, química, literatura i el de la pau, que l’entrega un comitè noruec- la setmana passada . Per edat i nacionalitat, Thaler entra en la mitjana dels guanyadors del Nobel d’economia. Els economistes nord-americans han guanyat la meitat de les vegades el premi i els van aconseguir tots -o els van compartir amb altres nacionalitats- entre els anys 2000 i 2013, segons dades de Reuters.

L’Acadèmia Sueca té previst debatre la gran absència de dones entre els premiats. Només una dona, Elinor Ostrom, va guanyar el Nobel d’economia. Va ser l’any 2009. Aquest 2017 entre tots els premiats no hi ha cap dona.

Més continguts de