Premi Nobel d'economia per a dos experts en com s'han de fer els contractes

L'Acadèmia sueca guardona Oliver Hart i Bengt Holmström pels seus estudis sobre les retribucions variables i la privatització de serveis públics, entre d'altres

El nord-americà Oliver Hart i el finlandès Bengt Holmström han estat guardonats aquest dilluns amb el premi més important en economia, el Nobel.

El jurat ha premiat "la seva contribució a la teoria dels contractes"  i ha remarcat la importància de les eines que han desenvolupat perquè "ajuden a comprendre els contractes a la vida real i les institucions, així com els riscos potencials en el disseny de contractes". L’Acadèmia sueca també ha destacat la transversalitat dels seus estudis, que van des del mercat laboral fins al sector financer, per exemple amb la signatura d’hipoteques o les fusions entre empreses .

L’organisme ha subratllat que el treball d’aquests dos economistes "introdueix les bases intel·lectuals per dissenyar polítiques en moltes àrees, des de la legislació sobre fallides fins a constitucions polítiques", per això han decidit guardonar-los amb aquest premi, dotat amb 8 milions de corones sueques, o el que és el mateix, uns 830.000 euros.

D’origen britànic i finlandès, respectivament, Hart i Holmström han desenvolupat la seva carrera professional als Estats Units. Hart és professor d’economia a la Universitat de Harvard i Holmström ho fa a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).

Aquest premi compartit trenca amb la tendència dels últims dos anys, quan van ser individuals. L’any passat el premiat va ser l'economista escocès Angus Deaton. El jurat va premiar les seves anàlisis en consum, pobresa i benestar social, així com el disseny de polítiques econòmiques per promoure el benestar i reduir la pobresa.

La teoria dels contractes, present a la vida més quotidiana

La teoria dels contractes estudia com es fan aquests acords, els tipus, i com interactuen els actors que hi intervenen. És una disciplina que es mou entre el dret i l’economia, i entre les aplicacions pràctiques hi ha àmbits tan amplis i diversos com per exemple les relacions entre empresa i treballadors, les hipoteques, els contractes amb la banca, la viabilitat de les fusions empresarials, quina és la millor manera de fiançar-se o quines són les retribucions que haurien de rebre els directius en funció dels resultats.

Les aportacions de Hart i Holmström que han tingut més en compte l’Acadèmia sueca se centren en les retribucions per rendiment i objectius als executius, les deduccions, els copagaments amb les assegurances i la privatització d’activitats pròpies del sector públic. També han valorat la contribució en el terreny dels riscos, és a dir, la impossibilitat d’especificar contractualment tots i cadascun dels problemes que poden sorgir en un acord, fet que ha ajudat a minimitzar els obstacles. Segons el comitè tots dos economistes han creat els fonaments d’un «camp de treball fèrtil» d’investigació.