Només un 20% dels ens públics revelen les seves licitacions
A més, quatre de cada deu concursos compten amb un únic candidat
MadridLa llei de transparència estableix que totes les administracions públiques han de donar a conèixer els seus contractes o licitacions. Però, malgrat això, la majoria dels organismes no compleixen aquesta normativa. Segons l’organització Transparència Internacional, només un 20% de tots els ens públics que hi ha a Espanya ho han fet. Aquestes són les proporcions que ahir posava sobre la taula el president d’aquesta organització, Jesús Lizcano, que va denunciar també l’elevat grau d’incompliment dels ajuntaments, però també del Congrés de Diputats i el Senat.
Transparència Internacional ha obtingut aquestes dades a partir de la plataforma Contractes Públics Transparents, una iniciativa que ha creat l’Observatori de la Contractació Pública a través del tractament del big data que generen les diferents plataformes de contractació territorials i el portal de la transparència del govern espanyol. A partir de les dades que les diferents administracions han anat publicant en aquestes pàgines web (obligades per llei) l’associació que presideix Lizcano ha desenvolupat aquesta plataforma que permet treure’n conclusions.
Així, segons les estadístiques disponibles en aquest observatori, entre el 2008 i el 2016 només són unes 4.000 les administracions que tenen a l’abast de tothom el seu perfil de contractant a la Plataforma de Contractació del Sector Públic. En total, hi ha més de 19.000 organismes públics a tot l’Estat.
Segons explicava ahir Lizcano en unes jornades sobre transparència en la contractació pública, tot i que s’ha anat millorant en els últims anys, entre els organismes menys complidors hi ha els diferents Parlaments: un 45% han publicat les seves licitacions i entre ells no hi ha el Congrés de Diputats ni el Senat. De la resta d’administracions, les més complidores són les diputacions i les universitats, amb percentatges superiors al 70%, seguides de les comunitats autònomes (un 59%) i dels ajuntaments (un 54%).
Per a Lizcano, aquesta és una de les proves que cal més transparència i més eficiència en un sector que mobilitza capital per valor del 20% del PIB espanyol, una xifra que va confirmar el subsecretari d’Hisenda i Funció Pública, Felipe Martínez Rico, també present al col·loqui.
Criteris objectius i control
Una altra de les xifres que posa de manifest la manca de transparència d’aquest sector i que el fa camp fèrtil per a la corrupció política, com admetien ahir tots els ponents, inclòs el portaveu de la patronal de la construcció Seopan, Julián Núñez, és el fet que entre un 40% i un 50% dels concursos públics només tinguin un únic licitador. Concretament, segons les dades que es poden comprovar en aquesta plataforma, són un 38,3% d’un total de 52.617 licitacions les que només compten amb un sol candidat.
Segons explicaven ahir els diversos experts, cal fixar uns mecanismes de control objectius i seriosos abans, durant i després del procés de licitació, a més d’uns criteris d’adjudicació objectius que no busquin el preu més barat, sinó la millor oferta qualitat-preu.
Els sobrecostos de l’AVE a França
El Tribunal de Comptes va alertar ahir que la meitat dels contractes d’obres de l’AVE entre Barcelona i França van encarir-se un 11,6%. Per exemple, el Tribunal de Comptes alerta de l’increment del 18% del tram Barcelona Sants-Figueres, del recorregut Madrid-Saragossa-Barcelona-França, fins a costar 3.760 milions d’euros, mentre que inicialment se n’havien adjudicat 3.185,8.
