AUTOMOCIÓ

Núvols a l’horitzó de la Seat post De Meo

L’adeu del president coincideix amb els dubtes sobre l’electrificació i un declivi de vendes al sector

L’economia és un estat d’ànim, i a Seat ho saben prou bé. Aquest dijous es va saber que el 2019 la companyia havia batut el seu rècord de cotxes venuts, amb 574.100 unitats. Però el cert és que l’empresa no estava per celebracions: la firma de Martorell ha iniciat l’any amb una innegable depressió postvacacional arran de l’adeu de Luca de Meo. “És una mala notícia”, repeteixen els treballadors, des dels de fàbrica fins als directius.

El primer executiu de la companyia negocia el seu fitxatge per Renault, però dilluns es va fer públic en un comunicat que abandonava Seat. Fonts del sector assumeixen que si el salt al grup francès no s’ha formalitzat és perquè continua negociant els termes en què s’aplica la clàusula de no competència. Però el cas és que l’home que ha sigut la cara visible del ressorgiment de Seat, la primera companyia catalana en nombre de treballadors, ja no hi és.

El seu relleu, per ara interí, queda en mans del vicepresident financer, Carsten Isensee, i encara no s’ha decidit qui serà el nou primer executiu de la companyia. Mentre s’esvaeix aquest dubte, Seat, que porta un any acumulant titulars pels seus rècords de vendes i producció de vehicles, està ennuvolada.

L’ascendent de Luca de Meo era important entre els seus. Al sector són diverses les veus que recorden que es va beneficiar de les decisions del seu predecessor, Jürgen Stackmann, que és qui va apostar pels exitosos totterrenys urbans. També que va arribar a la companyia el 2015, amb l’economia espanyola i mundial ja en recuperació després de la crisi, un fet determinant en una indústria especialment procíclica. Però tot és en va.

“Per a nosaltres és una notícia molt negativa. Ell va portar la imatge de Seat en la societat a màxims històrics, i també hem fet rècords de vendes i produccions”, es lamentava aquesta setmana Matías Carnero, president del comitè d’empresa de la companyia. Entre altres elogis, Carnero va destacar el “tarannà negociador” de De Meo i el fet que va ser el primer dels sis presidents que ha tingut Seat que va concedir una paga de beneficis als treballadors. “Tenir un altre president com el Luca serà complicat”, afegia.

El president del comitè d’empresa va arribar al punt de demanar a l’empresa “que li doni una sortida digna”. “No es pot bloquejar la sortida, encara que no ens agradi”, va reblar.

Fonts del sector explicaven, sobre aquest punt, que aquest bloqueig és lògic: “És un moment molt delicat. Tots els presidents que marxen d’una empresa tenen molta informació, però és que ara De Meo sap tots els plans de Volkswagen en un moment de transformació i canvi tecnològic”.

El perfil del futur president

Una de les qüestions clau és qui serà el futur president. De Meo provenia del món comercial i ha destacat per les seves idees (des de les noves fórmules de mobilitat fins a la identificació de la marca amb Barcelona o la segregació de la marca Cupra).

Habitualment les empreses temen els primers executius procedents del món financer (són senyal que ve una era de retallades i escassetat) i prefereixen els comercials, que acostumen a apostar pels projectes de creixement. En el cas de Seat, el comitè reclama un perfil com el de De Meo, i té un preferit: Wayne Griffiths, vicepresident comercial de l’empresa des del 2016.

Un altre dels problemes que es trobarà la Seat post De Meo és el gir que albira el sector dels motors tradicionals cap al cotxe elèctric. Els dubtes són múltiples: d’entrada, Martorell no fabrica cap cotxe elèctric. El Seat el-Born es fa a Zwickau, Alemanya. Durant aquest 2020 i el 2021 el consorci Volkswagen repartirà entre les diferents plantes els futurs models.

Però la situació és complexa: els elèctrics garanteixen el futur de la planta, però requereixen molta menys mà d’obra que els cotxes actuals, perquè tenen menys peces. De moment Seat continua lluny de resoldre aquest laberint.

Finalment, cal recordar que les vendes de cotxes han baixat en els últims temps. Les matriculacions van caure un 4,8% l’any passat a Espanya, un retrocés que no es veia després de sis anys de creixement. I el primer mercat de Seat, Alemanya, porta tot l’any flirtejant amb la recessió.

Tot plegat ho haurà d’afrontar una empresa que s’havia acostumat a creure en De Meo. Tant, que quan va dir als cercles propers que no patissin per l’oferta de Renault, se’l van creure. Tampoc van dubtar quan es va saber que el càrrec que li oferia Nissan-Renault multiplicava per entre dos i tres els seus ingressos a Seat. Era el poder de De Meo.