Economia 16/09/2011

Obama es reunirà amb els líders de l'Eurozona després que ignoressin les seves recomanacions econòmiques

El secretari del Tresor nord-americà Tim Geithner va pressionar els estats de l'euro perquè injectessin diners a l'economia, però els ministres han rebutjat les seves propostes

Acn
3 min
El president dels EUA, Barack Obama, i el secretari del Tresor nord-americà, Tim Geithner / REUTERS

VarsòviaEl president dels Estats Units, Barack Obama, es reunirà amb els líders de l'Eurozona després que aquests hagin ignorat les recomanacions del seu secretari del Tresor, Tim Geithner. Els ministres d'Economia de l'Eurozona han fet cas omís aquest dimecres a les recomanacions de Geithner, que dijous els va proposar que ampliessin les competències del fons de rescat temporal (EFSF) i reactivessin així l'economia europea, que mostra signes de desacceleració. "No negociarem l'ampliació del fons de rescat amb un no-membre de l'Eurozona", ha defensat el president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker. Obama es reunirà amb els líders europeus en la cimera de l'ONU de la setmana vinent. Geithner volia que Europa ampliés el fons de 440.000 milions d'euros per estimular l'economia, però els ministres europeus han vist amb mals ulls que Washington els vulgui dictar el camí, i continuaran amb la política de retallades.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Els governs no veuen marge de maniobra a l'Eurozona que permeti nous estímuls", ha assegurat Juncker, descartant que els estats membres gastin més diners per combatre els problemes econòmics. Segons el president de l'Eurogrup, la prioritat és seguir amb la línia de retallades i reformes fiscals per reduir el dèficit i calmar els mercats sobre la solvència de la zona euro.

En una línia molt més crítica, la ministra d'Economia d'Àustria, Maria Fekter, ha criticat que els EUA vulguin donar lliçons de finances a Brussel·les. "Va assegurar dramàticament que necessitem comprometre'ns amb més diners per evitar portar el sistema cap a més dificultats", ha assegurat Fekter. "Trobo peculiar que tot i que els americans tenen dades econòmiques significativament pitjors que les de l'Eurozona ens diguin què hem de fer i que quan nosaltres fem un suggeriment ens responguin que no directament", ha afegit. Segons Fekter, Geithhner volia que els europeus gastessin més diners per lluitar contra la crisi. Per la seva banda, el ministre belga de finances, Didier Reynders, va assegurar que també volia saber com "els Estats Units reduiran els seus dèficits i el seu deute".

Els detalls exactes de la reunió entre Geithner i els ministres europeus de finances, que va durar uns 30 minuts, no es coneixen. Amb tot, i segons informa l'agència Reuters, el secretari del Tresor dels EUA va demanar una major cooperació entre els estats membres i el Banc Central Europeu (BCE). "No volem veure una Europa debilitada per una crisis prolongada, per nosaltres és millor una Europa forta", va dir Geithner, que va afegir que els líders europeus han de treballar plegats amb el BCE per acabar amb "els riscos catastròfics als mercats" i han d'evitar parlar "de desmantellar les institucions de l'euro".

El nou tram del rescat de Grècia, a l'octubre

D'altra banda, els ministres de finances no han arribat a cap acord durant la seva reunió a Brussel·les sobre el nou tram de diners del rescat de Grècia, que Atenes necessita urgentment per pagar les factures. El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha celebrat el que considera "un compromís ferm de Grècia" amb el seu programa d'austeritat" i ha indicat que els estats membres decidiran sobre el nou paquet de diners "a l'octubre".

En els darrers dies hi havia hagut especulacions sobre el nou tram d'ajuda a Grècia, especialment després de la conferència telefònica entre Nicolas Sarkozy, Angela Merkel i el primer ministre grec Iorgos Papandreu. La decisió final d'esperar al consell de principis d'octubre per pactar sobre els diners pot estar relacionada amb l'exigència d'alguns estats membres que demanen que Grècia ofereixi compensacions a canvi de la seva participació en el rescat.

stats