Economia 11/04/2016

Orange vol el liderat de Movistar

L’operador francès i Vodafone s’acosten a Telefónica menjant-se la quota dels operadors de baix cost

Júlia Manresa
4 min
Orange vol el liderat de Movistar

BarcelonaEl boom dels operadors de baix cost va fer tremolar els gegants de la telefonia fa cinc anys, quan Movistar, Orange i Vodafone van començar a perdre línies de mòbil a marxes forçades. Aleshores semblava que la guerra de preus a la baixa provocada per la pressió dels operadors mòbils virtuals (OMV) obriria un sector tradicionalment dominat per Telefónica, però el segon i el tercer ocupants del podi han aconseguit capgirar el rànquing al seu favor. El creixement dels OMV s’ha frenat en sec aquest 2016 i, de fet, al gener van perdre línies per primer cop en deu anys. Els grans guanyadors d’aquest fenomen han sigut Orange i Vodafone, que, després d’absorbir Jazztel i Ono, respectivament, han aconseguit robar quota de mercat a Movistar, que fa anys que en perd ininterrompudament. Al febrer (últim mes amb dades disponibles), Orange ja comptava amb el 27,3% de les línies de mòbil a Espanya, cada vegada més a prop de Telefónica, que té el 30,5% i va de baixa.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Vodafone, per la seva banda, també va guanyar línies al febrer, i disposa del 25,6% de la quota de mercat, segons les dades del sector publicades aquesta setmana per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Només Movistar i Yoigo van perdre línies, que van anar directament cap a la companyia francesa i la britànica.

L’èxit de les operacions de fusió consolidades a finals del 2015 és innegable. El clar beneficiat en el sector de les línies de telefonia mòbil és Orange, que puja a un ritme més ràpid que Vodafone perquè s’ha quedat amb el creixement de Jazztel, que en el moment de la compra estava creixent molt en línies de mòbil. La britànica, en canvi, creix més de pressa en banda ampla, en què Ono tenia avantatge gràcies a la fibra òptica. En banda ampla, la tendència encara és més marcada. Si Vodafone va guanyar 21.400 línies al febrer, i Orange, 14.800, Movistar va ser l’únic que en va perdre, amb 1.900 línies menys.

Concentració del mercat

Cal assenyalar, però, que la tendència que es desprèn de les dades de Competència té una explicació metodològica. Des d’aquest 2016 l’organisme reflecteix la fusió del juliol del 2014 entre Ono i Vodafone i la de l’agost del 2015 entre Orange i Jazztel. Les autoritats europees de la competència van autoritzar totes dues operacions amb condicions per tal de garantir la competència al mercat. Després d’adquirir Jazztel, per exemple, l’operador francès havia de cedir a un tercer fins a 800.000 unitats de fibra òptica (un total de 13 municipis) a més d’oferir al mateix comprador la xarxa de fibra d’accés majorista nacional d’ADSL de Jazztel fins a vuit anys. Els actius se’ls va emportar MásMóvil, que vol posicionar-se com a futur quart operador.

Tot i això, la concentració del mercat ha sigut inevitable. Jazztel i Ono es comptabilitzaven fins ara dins del grup dels OMV i suposaven bona part de la seva quota de mercat, com es pot observar al gràfic. Després de la compra, totes dues han guanyat quota, mentre que la resta en perden. Aquest fet deixa el pastís repartit principalment en tres grans trossos. Com destaca la CNMC, els tres principals operadors representaven el 83% del mercat al febrer.

A més, un altre canvi metodològic reflecteix encara millor la concentració del mercat en tres empreses. En un dels seus intents per aturar la fuita de línies que va començar amb la irrupció dels operadors de baix cost, els tres reis del sector van llançar els seus propis OMV. Simyo, que ja té més de 700.000 usuaris, és propietat d’Orange, de la mateixa manera que Lowi ho és de Vodafone, i Tuenti, de Telefónica. Des d’aquest any, Competència les comptabilitza de manera conjunta i es plasma en les quotes de mercat, que desvelen un oligopoli creixent.

Els grans del mòbil refunden l’oligopoli i apugen els preus

Són pocs els operadors virtuals que no depenen de Telefónica, Orange o Vodafone. Alguns dels més coneguts són PepePhone, MásMóvil, Lebara o LycaMobile. Per això, recentment els grans operadors s’han atrevit a apujar els preus. Si el 2014 Orange, Vodafone i Telefónica acaparaven el 77% del mercat, aquest any ja freguen el 84%. Val a dir que el mateix president de la CNMC, José María Marín Quemada, va qualificar d’“inquietant” l’existència d’un mercat controlat per tres empreses.

El salvavides de la televisió

Encara hi ha un altre factor que afavoreix aquest oligopoli. La guerra dels continguts audiovisuals ha donat una arma encara més poderosa, que requereix el múscul financer i la infraestructura que els OMV no tenen, per molt que Ono i Jazztel hagin hagut de cedir actius. Els famosos paquets fusió, que ofereixen mòbil, ADSL, fibra i televisió de pagament, han atret clients i n’han restat als petits operadors de fora del sistema. De fet, els paquets quàdruples i quíntuples van ser els únics que van créixer el 2015 en augmentar 1,7 milions respecte al 2014.

De moment, l’únic segment en què Telefónica encara conserva el domini indiscutible és en la fibra òptica, de la qual té el 70% dels 3,3 milions de línies actives.

3 claus per entendre el canvi en el mercat de 'telecos':

1. Per què van créixer tan els operadors mòbil virtuals (OMV)?

Els operadors low-cost van irrompre al mercat el 2006, només amb el cost de manteniment de la seva pàgina web i sense estructura pròpia. Lloguen infraestructura a preu majorista als grans operadors i després poden oferir preus molt més barats, que amb l’auge dels smartphones i la crisi ecònomica van desplaçar milers de clients.

2. Per què recuperen mercat ara Orange i Vodafone?

Les dues últimes grans operacions del sector van ser la compra d’Ono per part de Vodafone el juliol del 2014 i la de Jazztel per Orange l’agost del 2015. Aquests dos operadors eren els dos OMV més exitosos del mercat i amb la fusió, la seva quota però també el seu potencial de creixement s’ha traspassat.

3. Quines altres conseqüències han tingut les dues fusions?

Una major concentració en mans dels tres grans operadors i el creixement de MásMóvil –un operador resultat de la fusió de diversos OMV- que va quedar-se amb els actius sobrants de la fusió entre Orange i Jazztel, cosa que el situa com l’únic capaç d’oferir oferta convergent.

stats