WASHINGTONEl president espanyol, Mariano Rajoy, va assegurar ahir a Chicago haver rebut l'aval de la cancellera alemanya, Angela Merkel, a la seva reforma financera per sanejar els bancs espanyols. Traient pit per "l'exercici de transparència", el president espanyol va recomanar que altres països europeus segueixin les passes d'Espanya i auditin també les seves entitats.
Rajoy i Merkel van intercanviar impressions durant una tranquil·la travessia en vaixell per Chicago, entre gratacels i abans de tancar-se la reunió de l'OTAN. Rajoy es va encarregar de subratllar que la trobada va ser idea de Merkel, però va caure-li com una màscara d'oxigen després de la pitjor setmana per a Espanya als mercats, amb la prima de risc disparada com mai i una nova i inesperada revisió a l'alça del dèficit del 2011 per culpa de comunitats governades pel PP. Aquest incompliment del dèficit ha suposat elevar del 8,5% al 8,9% el dèficit espanyol del 2011. Rajoy va minimitzar-ne les conseqüències i ho va presentar com un exercici de "transparència" als ulls d'Europa.
De nou, l'austeritat
Abans de la cita, Rajoy va assegurar que no pensava demanar-li "res en concret" a la cancellera ni tenia cap proposta per fer-li. I, en sortir, el discurs de compromís amb l'austeritat va ser clar. Va garantir a Merkel que Espanya seguirà els seus esforços per evitar que les seves administracions públiques "continuïn endeutant-se fins a l'infinit". Els dos mandataris van coincidir que el dilema austeritat o creixement "no té cap sentit". "El creixement requereix reformes estructurals i no gastar el que no es té", va afirmar Rajoy en una declaració als mitjans que no va admetre preguntes.
El president va evitar referir-se al paper que Espanya creu que han de complir les institucions europees, especialment el Banc Central Europeu (BCE). Fonts de la Moncloa van assegurar que l'executiu es partidari que la màxima institució financera europea ajudi els països sotmesos als atacs especulatius, sobretot si fan els seus deures, com és el cas d'Espanya. Una de les ajudes, per exemple, seria la compra de deute espanyol per rebaixar la pressió dels mercats.
Qui sí que va parlar d'un rol més actiu del BCE va ser el nou president de França, François Hollande. El líder socialista va avançar que demanarà la creació d'eurobons en la pròxima cimera europea. La mesura és part del seu pla pel creixement. El president Rajoy no va parlar d'eurobons però sí que va respondre a les paraules del president francès, François Hollande, sobre la necessitat d'una possible recapitalització dels bancs espanyols amb fons europeu. "No crec que el senyor Hollande hagi dit això, perquè el senyor Hollande no sap com estan els bancs espanyols", va etzibar.
El líder espanyol va insistir que no creu que les entitats financeres espanyoles necessitin una intervenció i va explicar que no entenia les declaracions d'Hollande: "Si ho va dir és perquè té algunes dades que els altres no tenim", va afegir.
Rajoy va anunciar també que havia acordat amb la cancellera organitzar a Madrid una trobada el dia 6 de setembre amb inversors i empreses alemanyes perquè situïn els seus negocis a Espanya.
