El Congrés defensa que totes les autopistes siguin de gestió pública

El PP fa marxa enrere i ara planteja no tornar a vendre les radials rescatades

El Congrés dels Diputats va fer aquest dimarts una esmena a la totalitat a l’actual model viari espanyol, desterrant la possibilitat d’una renovació de les concessions de les actuals autopistes de peatge, i instant el govern espanyol a no treure a concurs públic les autopistes fallides de Madrid (les radials concessionades durant els governs de José María Aznar i que Mariano Rajoy va rescatar), que haurien de seguir sent públiques. El consens de fons entre les forces polítiques va ser gairebé total. Podem va posar a rodar el debat, amb la presentació d’una proposició no de llei per la no renovació de les concessions. I el PP, als antípodes dels liles, van presentar una esmena que modificava el to del redactat, però que, en essència, feia les mateixes peticions a l’executiu.

Les discussions sobre la forma no van permetre una majoria aclaparadora a la cambra. Podem no va acceptar l’esmena, perquè el PP eliminava l’esment directe a “impedir una nova privatització” de les radials i ho deixava en un més ambigu “mantenir en el sector públic les autopistes fallides”, que els liles van considerar que podria deixar la porta oberta a noves concessions. Per aquest motiu, els populars van acabar votant en contra de la proposta, que tot i així va tirar endavant gràcies als vots a favor del PSOE, el grup mixt, ERC, el PNB i l’abstenció de Ciutadans. Però de fons, la pràctica totalitat de l’arc parlamentari espanyol es va mostrar a favor de la fi de les autopistes privades a Espanya. Això és una novetat sobretot pel que fa al PP, que fins ara s’havia inclinat per tornar a treure a concurs les radials de Madrid.

Els últims ministres de Foment de Rajoy –Ana Pastor, Rafael Catalá i Íñigo de la Serna– ja havien promès que no s’allargarien els contractes de concessió de l’AP-7, que caduquen entre el 2018 i el 2021, en funció dels trams. Però ahir va ser el primer cop que el PP ho posava negre sobre blanc, i ho feia extensiu a totes les concessions amb data de caducitat pròxima a Espanya. Si compleixen la promesa, en cinc anys passaran a ser públiques un 65% de les actuals vies de peatge de l’Estat. En concret, seran més de 1.600 km (un miler corresponents a les concessions que caduquen i uns 600 km que es corresponen a les radials). Però això no voldrà dir, necessàriament, la fi dels peatges. Ni Podem ni el PP es van mostrar a favor de definir quin ha de ser el model d’explotació de les infraestructures un cop passin al sector públic. De fet, el partit lila es va inclinar, durant el debat parlamentari (al text de la proposició no s’especifica) perquè hi hagi algun sistema de pagament per ús, que no carregui les arques públiques. Tampoc el PP es va comprometre a eliminar els peatges, i va deixar en mans del govern espanyol la decisió. Qui sí que va precisar quina és la seva aposta pel model d’explotació van ser els partits independentistes. Tant el PDECat com ERC van votar a favor de la proposició de Podem, però mentre que el diputat demòcrata Ferran Bel va defensar l’eurovinyeta, la diputada republicana Teresa Jordà va apostar per un model de peatges “armònic” que no castigui especialment alguns ciutadans, com passa ara amb Catalunya.

Franco i Aznar reis del model

El camí marcat pel Congrés suposaria acabar amb la política de concessió de vies de peatge que a Espanya va viure dos etapes daurades: la primera, durant la dictadura franquista, quan es van concedir 1.709 km a les concessionàries privades; i la segona durant els dos governs de José María Aznar, quan es van afegir 805 km. Durant la resta de les etapes de la democràcia, la concessió de noves vies de peatge va ser pràcticament inexistent, tot i que sí que es van allargar les concessions de les vies ja existents, que en molts casos s’han amortitzat diverses vegades, per la manca de voluntat dels successius governs d’assumir la gestió de les infraestructures, que suposa un cost per a les arques de l’Estat, si passen a ser gratuïtes.e

Més continguts de