L'estat pagarà més en interessos que en les nòmines del personal

MadridEls pressupostos generals de l'Estat preveuen que el deute públic d'Espanya creixi aquest any fins al 79,8% del PIB, davant del 68,5% del PIB amb què es va tancar el 2011. La xifra és inferior a la mitjana del 90,4% de la zona euro. El deute públic espanyol va augmentar un 32,3% entre el 2007 i el 2011.

Gran part d'aquest increment anirà a càrrec de l'administració central, que preveu assolir un deute del 60% del PIB, respecte al 52,1% del 2011. Tot i això, el govern espanyol assegura que la necessitat d'endeutament de l'Estat per al 2012 és un 30% inferior al realitzat l'any passat.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha presentat els pressupostos al Congrés de Diputats i ha dit que són uns pressupostos “extraordinaris” per a un “gravíssim moment econòmic”.

Amb l’objectiu de reduir el dèficit públic del 8,51% al 5,3%, els pressupostos suposen un ajust del govern central de 27.300 milions: 12.314 en ingressos més elevats (inclou l'amnistia fiscal per fer aflorar 25.000 milions ocults i canvis en l'impost de societats) i 14.986 en menys despesa (que ja inclou el paquet d’estalvi de 8.900 milions aprovat l’any passat). Els comptes retallen un 16,9% la despesa dels ministeris, que cau en 13.406 milions.

El govern espanyol ha negat que l'augment de 11,3 punts del deute públic impossibiliti la reducció de 3,2 punts del dèficit públic. Al respecte, la secretaria d'Estat de pressupostos, Marta Fernández Currás, ha dit que el deute públic a banda de finançar el dèficit també finança altres partides, com el fons de 35.000 milions per pagar a proveidors.

Montoro s'ha mostrat disposat a accelerar la tramitació al Congrés dels pressupostos, tal com va reclamar el passat cap de setmana el Banc Central Europeu (BCE). El ministre ha dit que els pressupostos tenen el “seu termini” però que està interessat en “alleugerir-lo”. “Jo sóc el primer que té molta pressa”, ha dit. Tot i això, ha volgut deixar clar que els pressupostos no entren en vigor un cop els aprovi el Congrés sinó que ja “serveixen” des d'abans. “No són vuit mesos de pressupostos”, ha assegurat Montoro. En aquest sentit, ha recordat que l'executiu ja va aprovar un primer pla d'ajust de 15.000 milions a finals de desembre.

Els ministeris que pateixen la retallada més gran són Exteriors (-54%) i Foment (-34%), mentre que els menys afectats són Presidència (-3,8%) i Interior (-4,3%). Destaca, a més, la reducció del 71% de l'Agència de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, la desaparició de les transferències per finançar la dependència i el fons d'acollida i integració dels immigrants, i la caiguda d'un 20% en les polítiques actives d'ocupació.

Els pressupostos redueixen en un 9,2% les inversions reals de l'Estat, que seran de 5.280 milions d'euros. El descens és del 19,6% si no es tinguessin en compte les obligacions d'exercicis anteriors. La major part d'aquesta inversió anirà a càrrec del ministeri de Foment, 3.412 milions, seguit del d'Agricultura, 739 milions.

En total, el conjunt de les administracions públiques ha d'estalviar gairebé 44.000 milions per assolir la xifra global de dèficit del 5,3% de tot l'Estat: el govern central 27.300 milions (per passar d'un dèficit del 5,10% al 3,5%, són 9.500 milions més dels previstos inicialment), les comunitats autònomes uns 15.575 milions (del 2,94% a l'1,5%) i els ajuntaments prop de 1.112 milions (del 0,4% al 0,3%).

Els pressupostos seran de 122.083 milions d'euros, el que suposa una disminució del 9,6% respecte l'any anterior. La xifra, però, no inclou les despeses en transferències econòmiques a altres administracions, la despesa pendent d'exercicis anteriors i la contribució al mecanisme d'estabilitat europeu.

De la xifra de 122.083 milions, destaquen els 28.876 milions en despeses financeres per pagar el deute, que augmenten un 5,3%, i són superiors als 27.339 milions en despesa de personal, que creix un 1,3%.