El Pacte de Toledo tanca un acord cinc anys després

El text recomana lligar les pensions a l'IPC i sanejar la Seguretat Social abans del 2023

Cinc anys és el que ha trigat la comissió del Pacte de Toledo a arribar a un nou acord. La taula que s'encarrega de debatre les recomanacions sobre les pensions ha tancat un text final amb vint propostes que dimarts que ve presentaran de manera pública i votaran els partits polítics. Aquestes propostes han de servir perquè el govern espanyol pugui reformar i fer sostenible el sistema de pensions de l'Estat, exigència que també marca Brussel·les.

"No hi ha canvis revolucionaris", matisen fonts coneixedores de la negociació a l'ARA, com es reflecteix a l'esborrany final, al qual ha tingut accés aquest diari: el Pacte de Toledo "s'oposa a qualsevol transformació radical del sistema que signifiqui una ruptura dels principis de l'actual". Ara bé, manté la salvaguarda dels principis de solidaritat i suficiència.

El nou text recull la proposta de lligar la revalorització anual de les pensions a l'IPC, un compromís que, de fet, va assumir el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá. Amb aquesta recomanació es posaria punt final al gran canvi que es va introduir el 2013, amb la reforma del Partit Popular, quan Espanya va entrar a formar part dels pocs països d'Europa que deixaven de tenir les pensions indexades a l'IPC. "Estem satisfets amb l'acord assolit, ja que reivindica clarament el sosteniment del sistema públic", apuntes fonts d'Unides Podem.

Un forat a la caixa de la Seguretat Social que es tradueix en un dèficit de fins al 2% del PIB per a aquest 2020 ha posat damunt la taula el dubte de si la Seguretat Social i, en conseqüència, el sistema de pensions estan en "crisi". "El sistema és sostenible", defensava no fa gaires dies Escrivá. "La qüestió és l'ús que se n'ha fet", matisen fonts coneixedores del Pacte.

Amb els números en vermell, el sanejament de la caixa de la Seguretat Social és una de les altres propostes consensuades que ningú s'atreveix, avui, a qüestionar, i que té el vistiplau d'organismes com l'Airef. Finalment, el pacte ha consensuat un termini de tres anys (fins al 2023) perquè algunes despeses de la Seguretat Social, denominades impròpies, siguin assumides des dels pressupostos generals de l'Estat. "Hi ha hagut un espoli", denuncien les mateixes fonts. Es refereixen als 103.000 milions d'euros que el Tribunal de Comptes va calcular com a despeses impròpies, és a dir, prestacions no contributives que hauria d'haver assumit l'Estat. El departament que dirigeix Escrivá ha reconegut que com a mínim 22.800 milions haurien de ser costos assumits per l'Estat.

Jubilacions anticipades

Pel que fa al càlcul de les pensions, el Pacte assumeix un altre cop la reforma del 2011 pel que fa al nombre d'anys necessaris per calcular la pensió (25 anys fins al 2022), tot i que aposta perquè el pensionista pugui escollir els millors anys per millorar la prestació final.

El Pacte també dona suport a mesures per fer efectiva la jubilació a l'edat legal i recull la preocupació per les retallades a la jubilació anticipada forçosa en casos de llargues carreres de cotització. De fet, el Pacte de Toledo emplaça el govern espanyol a avaluar quins col·lectius podrien beneficiar-se d'excepcions. El text final es votarà aquest dimarts –encara amb la possibilitat de petites modificacions d'última hora– i s'espera que la majoria de partits, amb l'excepció de Vox, hi donin suport, tot i que també es preveu algun vot particular sobre alguna de les recomanacions.