Pagar amb un rellotge per a 'runners' o una joia: el Mobile imagina el món sense efectiu

L'Hospitalet de LlobregatLa majoria d’empreses que passegen aquesta setmana per la Fira de Gran Via tenen dues coses en comú: son digitals i difícilment els seus productes i serveis es poden pagar amb bitllets i monedes. El Mobile ja s’imagina com seria un futur sense diners en efectiu, un món en el qual cada cop més pagaments passin per les aplicacions i els 'wearables'.

Bancs, fabricants d’electrònica i operadors de telecomunicacions s’han posat les piles aquest any perquè els consumidors assimilin que no els cal portar diners a la cartera per sortir a comprar el pa. Un dels principals beneficiaris de què això acabi passant és Visa. El gegant dels pagaments electrònics va presentar ahir les seves noves aliances en diferents sectors, totes elles adreçades a què cada vegada poguem pagar amb més tipus de dispositius i prescindint del 'cash'.

La companyia va presentar una aliança amb CaixaBank i el fabricant de 'wearables' esportius Garmin per integrar un mètode de pagaments als rellotges per a 'runners' que fabrica la companyia. Precisament, el segment de la salut és un dels pocs que encara aguanten en el mercat de la tecnologia que es porta posada i el sector financer no ho vol desaprofitar. Segons va explicar Miguel Ángel Pozuelo, director de desenvolupament de negoci de targetes de CaixaBank, l’aplicació estarà disponible per a tots els seus clients abans de l’estiu.

A més, el banc també ha incorporat l’opció de pagar amb el mòbil a través de la seva pròpia aplicació o amb Apple Pay. Fa quatre anys l’entitat ja va provar unes polseres de silicona amb un xip per poder als comerços, però l’invent va tenir un èxit discret.

Ahir el congrés proposava que fins i tot les joies siguin un nou substitut per als diners en efectiu. Les firmes Folli Follie i Links of London han arrencat una prova pilot amb el Banc Nacional de Grècia perquè els seus anells i polseres de disseny també funcionin amb tecnologia 'contactless'. El projecte és només un test que s’obrirà al mercat grec durant el 2019, però planteja que el terreny dels pagaments digitals no és un terreny exclusiu per als telèfons mòbils i les targetes de crèdit.

Pujar al metro amb la targeta de crèdit

D’altra banda, el transport s’està convertint en un dels primers camps on aquesta idea comença a agafar embranzida. Com a mínim a Londres. La capital britànica va ser una de les ciutats pioneres en la introducció dels sistemes contactless per accedir a la xarxa de metro i autobusos a través de les targetes Oyster. El cap de transformació digital de la companyia de transports de la ciutat, Mike Tuckett, explicava al Mobile que ara els consumidors ja ni tan sols han de treure el seu abonament per accedir a l’andana. “Més del 50% dels ingressos ja venen dels sistemes 'contactless' amb targetes de crèdit o els mateixos telèfons mòbils”, afirmava el directiu.

El proper pas ja és que aquests pagaments ràpids es facin simplement amb l’iris de l’ull. El fabricant de xips Qualcomm ja està treballant en com incorporar la biometria –el reconeixement dels trets facials més característics d’una persona– a l’experiència de compra. Així ho va explicar el vicepresident de desenvolupament de negoci de l’empresa americana, que vol incorporar en un futur aquestes funcions als seus microprocessadors Snapdragon.

El responsable d’Amazon Pay per a Europa, Giulio Montemagno, també recordava que el gegant del comerç electrònic ja ha anat més enllà en la visió d’un món cashless amb el format Amazon Go, un prototip de botiga sense caixers ni cues. D’altra banda, el directiu apuntava que el seu assistent virtual Alexa cada vegada tindrà un rol més important en els pagaments al seu portal. “La veu és la forma més normal de comunicar-se i fer comerç, però estem a les beceroles”, va afirmar Montemagno sobre aquesta opció.

El risc dels diners 'online'

No obstant, el futur que plantegen les tecnològiques també obre la porta a nous problemes socials. Jeffrey Bower, soci fundador de la consultora 'fintech' Bower&Partners, recorda que encara hi ha una part important de la societat que depèn dels diners en efectius per seguir connectada a l’economia. A més, apunta que l’extinció del 'cash' també podria provocar l’auge de "cibercrims més sofisticats". Països nòrdics com Suècia –on el 80% de les transaccions ja son a través de mitjans electrònics– son molt a prop d’aquest escenari i, de fet, els seus reguladors ja es plantegen quines en poden ser les conseqüències.

Tot i així, la resposta del món tecnològic era una altra: prescindir de l’efectiu serà el millor aliat per acabar amb l’economia submergida i fer que països menys desenvolupats entrin de ple en l’era digital.