Pedro Linares: “Les telefòniques fan les inversions i Apple i Google s’emporten els beneficis”

BarcelonaHa viscut des del naixement fins a la sortida a borsa del que ara és Cellnex Telecom, antiga Abertis Telecom. També hi era quan s’anomenava Acesa i eren menys de deu persones a l’empresa. Pedro Linares, que va tenir diferents càrrecs en aquesta empresa relacionada amb les telecomunicacions, és des de fa dues setmanes president de l’Associació Catalana d’Enginyars de Telecomunicacions, o Telecos.cat.

Després de tants anys en aquest sector i de veure l’impacte que ha tingut internet, què en queda de la ràdio i la tele tradicionals?

Hi ha lloc per a tots, però d’una manera diferent. De fet, l’audiovisual s’ha convertit en el més important per a les operadores tradicionals. Crec en la convivència de les xarxes, perquè cadascuna és més eficient per fer determinades coses. Sí que és cert que sembla que s’acabarà anant cap a la xarxa única, però per a mi la convivència és claríssima. La xarxa de ràdio encara és més eficient per a molts serveis i la de tele per a d’altres.

Però el negoci de les operadores de la telefonia sí que sembla estar-se redirigint cap als continguts.

La telefonia ja pràcticament no aporta ingressos. No és només que les trucades de veu ja no es puguin cobrar per minuts, sinó que el que semblava el gran negoci de l’SMS també ha quedat desmuntat. Així que l’ús de la xarxa creix espectacularment però els negocis que la sustentaven cauen. Per això s’estan reconduint al negoci dels continguts. Però aquest és precisament el problema.

No és encertada l’aposta?

Els distribuïdors de continguts ja existeixen. Ara les operadores aposten per aquest sector, però ja fa temps que han de fer la inversió en la infraestructura i han de pagar els impostos perquè aquests distribuïdors puguin oferir el seu servei i emportar-se’n els beneficis. És a dir, les telefòniques fan les grans inversions i empreses com Apple, Google o Facebook són les que s’emporten la major part dels beneficis que hi ha.

¿Aquí és on comença el debat de la neutralitat de la xarxa?

Exacte. Hi ha molts actors en contra, però el que sí que és cert és que la tecnologia evoluciona a un ritme que la regulació no segueix, i aquest és un altre dels principals problemes per a les telecomunicacions. Per exemple, ara s’està apostant pel desplegament de xarxes de nova generació, com la fibra òptica, el 4G o el 5G, però la regulació que s’aplica és l’antiga, que es va establir quan només hi havia la xarxa de l’operador dominant. Ara, però, cada empresa pot desplegar les seves, i per tant no té sentit que Telefónica es vegi obligada a obrir segons quins recursos a la competència. L’únic que això acaba provocant és que les empreses no inverteixin.

Un altre problema és la falta d’inversió en zones menys poblades o no urbanes.

Les administracions han de vetllar perquè no s’accentuï la bretxa digital, perquè el nivell de desigualtat que provoca pot arribar a ser molt més greu que cap de les que s’han vist fins ara. És una qüestió d’accés a l’educació i a la informació, que pot provocar unes diferències abismals.

¿Això vol dir que les administracions han de subvencionar aquestes inversions?

Els governs han de vetllar perquè això no es produeixi, però hi ha molts models. No sé si s’ha de subvencionar, afavorir o promoure, però d’alguna manera s’ha d’incentivar. Tampoc crec que un operador públic sigui la solució, hi ha molts models en altres països que s’haurien d’estudiar.

Actualment s’està invertint molt en 4G, però ja es preveu que serà insuficient al cap de menys de dos anys. Val la pena invertir-hi?

Val la pena, perquè és essencial per a la mobilitat, però el que no pensem és que el 70% de les dades que consumim són a través d’una línia fixa, la del wifi. Per això cal invertir encara més en fibra òptica i no obsessionar-nos amb el 4G o el 5G.

¿Amb quin objectiu va néixer Telecos.cat?

És una associació força nova que va néixer perquè el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions d’Espanya, amb seu a Madrid, va recórrer als tribunals la creació del nostre propi col·legi català. Només se’ns permet tenir una branca del col·legi estatal a Catalunya, però no el sentíem prou pròxim i preferim gestionar-ho des de Catalunya. Per això vam constituir Telecos.cat.