Espanya és l'estat de la UE que ha rebut més diners del pla Juncker per finançar infraestructures i projectes d'innovació

Brussel·lesUn any i mig després de posar-se en marxa la iniciativa d'inversió europea coneguda com a pla Juncker, la Comissió Europea n'ha fet aquest dimarts un balanç positiu, tot i les crítiques que ha rebut del Tribunal de Comptes europeu. Espanya és un dels estats membres que més se n'ha beneficiat. Segons les dades facilitades per la Comissió Europea, l'Estat és el soci que més diners ha rebut per finançar projectes d'infraestructures i innovació.

En total són 2.900 milions d'euros en préstecs que han rebut empreses com la catalana Grifols, que impulsarà projectes d'investigació sobre l'Alzheimer i les malalties cardiovasculars, o els ports espanyols, que podran millorar els seus accessos per carretera i per ferrocarril.

Tot i que en principi els diners del pla Juncker són per a "inversions estratègiques en àrees clau com les infraestructures, l’educació, la recerca i la innovació, així com el finançament de risc de les empreses petites”, també han rebut diners del pla Juncker empreses com Bankia i El Corte Inglés per digitalitzar els seus serveis.

Itàlia encapçala el rànquing

Si se suma el total dels diners que Espanya ha rebut per finançar infraestructures i innovació amb els diners destinats a les pimes (352 milions per a les petites i mitjanes empreses), l'Estat és el quart soci europeu que més diners ha rebut, un 11% del total. El primer país del rànquing és Itàlia, seguit de França i el Regne Unit. Per darrere d'Espanya se situa Alemanya, Luxemburg i Polònia.

En qualsevol dels rànquings, Espanya en surt ben parada. En el rànquing que comptabilitza els estats membres que més diners han rebut en relació amb el producte interior brut de cada país, Espanya ocupa el segon lloc per darrere d'Estònia. Un total de 22 projectes espanyols i 11 pimes han rebut el suport financer del pla Juncker.

"El pla d'inversió és la nostra política de bandera. Ha demostrat que funciona per millorar el clima d'inversió a Europa", ha assegurat aquest dimarts el president de la Comissió Europea i impulsor del pla, Jean-Claude Juncker.

Segons dades de l'executiu comunitari, la iniciativa ja ha impulsat crèdits per valor de 27.500 milions d'euros i ha donat suport financer a 380.000 petites i mitjanes empreses. Brussel·les proposa allargar la durada del pla fins al 2020 i doblar la seva capacitat.

Crítica dels auditors europeus

El Tribunal Europeu de Comptes va mostrar els seus dubtes sobre l’eficàcia del pla Juncker en el seu últim informe anual. L’organisme que vetlla pel correcte ús dels fons comunitaris dubtava que el pla tingués un “valor afegit”. El Tribunal considerava que moltes de les inversions que s'estan fent amb crèdits del pla Juncker s’haurien fet igualment al marge del pla. A més a més, criticava que els diners del fons d’inversions s’hagin tret d’altres programes comunitaris.