Els sindicats exigeixen pujades salarials en la manifestació del Primer de Maig
Els treballadors reclamen feines més estables i més drets amb l’economia per fi en recuperació
BarcelonaUns milers de persones s'han manifestat pel centre de Barcelona aquest divendres en la tradicional manifestació del Primer de Maig, dia del Treballador amb el lema "Precarietat és explotació", convocada pels sindicats majoritaris, CCOO i UGT. La comitiva ha sortit en un ambient festiu i relaxat de la plaça Urquinaona.
A la primera fila de la marxa hi havia els secretaris generals d'UGT i CCOO, Josep Maria Àlvarez i Joan Carles Gallego, i just per darrera d'ells s'hi trobava el president d'ERC, Oriol Junqueras. També han assitit a la manifestació representants polítics del PSC com l'alcaldable barceloní Jaume Collboni o el primer secretari, Miquel Iceta; d'ICV i EUiA com els coordinadors generals Joan Herrera i Joan Josep Nuet (respectivament) i de Barcelona en Comú com Ada Colau. A més, hi era present, entre d'altres, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i Muriel Casals, d'Òmnium.
El secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, ha insistit que els salaris han de recuperar ''part del que s'ha perdut'' i participar del ''creixement econòmic dels comptes d'explotació'' de les empreses que tenen beneficis. D'aquesta manera, diu Gallego, es permetrà que les persones recuperin capacitat adquisitiva. En una línia similar s'ha manifestat Josep Maria Álvarez, secretari general d'UGT, que creu que la suposada millora de l'economia han de començar a revertir amb els salaris dels treballadors, que podran consumir. Álvarez creu que s'ha de repartir la riquesa per arribar ''a la gent que té menys'' i sobretot a les persones que s'han quedat a l'atur i no tornaran a treballar perquè tenen ''perspectives nul·les''.
Pancartes i consignes
Les pancartes reproduïen missatges en aquesta línia, juntament amb missatges de tipus polític: "Setmana de 30 hores", "No serem esclaus", "2.000 euros per un polític honest", "Contra el PP" i d'altres crítiques amb el "rescat de Berlín". Entre els manifestants predominava la gent gran però també hi havia joves, com el Marc, un estudiant de 17 anys. "Vinc per una escola pública, per la jornada laboral de 30 hores i perquè els caps de les empreses puguin cobrar només cinc vegades més que els sous més baixos de l'empresa", explicava.
Càntics tradicionals com ara "el poble unit mai serà vençut" i diferents consignes crítiques amb les polítiques econòmiques dictades des de Brussel·les presideixen una jornada tranquil·la on no hi va faltar qui es lamentés: "Amb tot el que està passant, si no demanem els drets ningú no ho farà per nosaltres; ara és quan més gent hi hauria d'haver i sap greu veure el carrer mig buit", afegia la Carlota Palau, de 61 anys.
La jornada posa avui especial èmfasi a exigir feina digna i protecció social per a l’encara nombrós col·lectiu que pateix l’atur. Tot i el descens de l’últim any, les últimes dades situen la taxa de desocupació a Catalunya en el 20% i això equival a 758.000 persones que no tenen feina, segons l’INE. A Espanya, la taxa s’enfila a gairebé el 24% (més del doble que la mitjana de l’eurozona). A banda de Barcelona, també es fan manifestacions a altres ciutats catalanes. Les més importants es fan a Girona, Tarragona, Tortosa o Tàrrega.
Canvi de cicle
El Primer de Maig del 2015 és el primer en sis anys en què el panorama econòmic respira una certa primavera. No hi ha amenaces com la recessió o les retallades i les xifres macroeconòmiques marquen una corba ascendent del PIB i una de descendent (tot i que molt lenta) de l’atur. Tot plegat fa que la reivindicació que plantegen els sindicats se centri a exigir la reparació del dany que ha causat la crisi.
A l’altra cara de la moneda, la cara amable que venen les administracions, hi ha l’ocupació, que comença a repuntar i que obre el debat sobre la qualitat de les noves feines. "Ens volen fer oblidar que la millora teòrica de l’economia no es veu reflectida en els nostres sous rebaixats", lamentava aquesta setmana el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego. Els salaris són un dels grans cavalls de batalla i els sindicats mantenen una intensa pugna a Madrid amb la patronal CEOE per l’increment mínim de sous que han d’incloure els convenis col·lectius que es pactin aquest any. Part de l’empresariat es resisteix que la pujada rondi l’1% que volen els sindicats i aposta per deixar la pujada a zero o gairebé zero.
