INFRAESTRUCTURES

Què hi guanyarien Aena o ACS comprant Abertis?

L’Estat troba aliats per intentar que la companyia no marxi a Itàlia

El plàcid camí que fins ara havia recorregut l’opa de la italiana Atlantia sobre Abertis s’ha començat a complicar. Fa tres mesos que vam conèixer l’interès d’Atlantia, però aquesta setmana, en només dos dies, han saltat dos interessats a quedar-se la concessionària catalana: Aena i ACS.

De fet, les dues han expressat el seu interès, però cap ha presentat una oferta per competir amb Atlantia. Aena ha dit que, després d’analitzar l’operació, prefereix no postular-se. Però la constructora de Florentino Pérez ha deixat la porta oberta a la possibilitat de llançar la seva pròpia opa sobre una companyia en la fundació de la qual ja va participar l’any 2003, i de la qual va haver de sortir el 2010, ofegada pels deutes.

Des que se sap que Atlantia vol Abertis, el govern central ha gesticulat molt, i ha afirmat que pot vetar l’operació de diferents maneres per preservar així l’espanyolitat de la companyia. ¿És casualitat que, de sobte, una empresa controlada en un 51% per l’Estat i una altra empresa, en aquest cas presidida per una persona que sempre manté bona relació amb el poder, facin el gest de voler fer una opa sobre Abertis però sense realment presentar cap oferta? Només el temps pot respondre a aquesta pregunta, però el que ja es pot veure és què hi guanyarien aquestes dues empreses si compressin la sucosa concessionària catalana.

Les dues cares de la moneda

Si Aena decidís adquirir Abertis, les conseqüències serien múltiples. La més curiosa: anys després que Abertis fracassés en l’intent de generar un gegant d’autopistes i aeroports, seria Aena qui ho aconseguiria, i per la via ràpida. Però Aena es veuria obligada molt probablement a realitzar una ampliació de capital. Tenint en compte que l’Estat és l’accionista majoritari d’Aena, amb tot just el 51% del capital, aquesta ampliació comportaria que el govern central perdés la majoria. I ja se sap que tenir el control dels aeroports espanyols és una de les obsessions de l’Estat. Segons les fonts consultades per aquest diari, és molt probable que aquest sigui el motiu que explica que Aena, finalment, s’hagi fet enrere.

D’altra banda, si el comprador fos finalment ACS, ¿quin sentit tindria l’operació? Totes les fonts coincideixen: rendibilitat. “Les constructores són una màquina de facturar, però els marges són molt escassos”, diu un coneixedor del sector. Les xifres ho avalen: Abertis va tenir l’any passat un ebitda (benefici abans d’impostos, interessos i altres) de 3.200 milions, mentre que ACS es va quedar en tan sols 2.000 milions. Una xifra sorprenent si es té en compte que l’empresa de Florentino factura cinc cops més que Abertis: 32.000 milions contra 5.000.

Això es reflecteix en el valor d’aquestes dues companyies: mentre que Abertis té una capitalització borsària que supera els 16.000 milions, ACS queda tot just per sota dels 11.000 milions.

“Si qui compra Abertis és Atlantia o Aena, l’operació té sentit perquè es dediquen al mateix, a la gestió d’infraestructures, però en el cas d’ACS l’únic sentit que tindria és xuclar l’ebitda d’Abertis”, explica una font.

Una altra persona afegeix que Florentino pot estar interessat a repetir el model de Vinci, la primera constructora francesa, “que ha anat comprant actius fins a convertir-se en un gegant de les concessions i això li dona molta caixa”. “Si no fos perquè està tan tocada, estic convençut que Villar Mir també ho intentaria amb la seva OHL”, diu una altra veu.

El problema que tindria Florentino és el finançament. Es dona per fet que si ACS llancés una opa ho faria amb algun dels fons “que estan remenant la cua a la City de Londres” buscant acompanyants per estudiar l’operació, diuen aquestes veus.

Sigui com sigui la solució final va per llarg. A dins d’Abertis donen per fet que, com a molt aviat, a finals d’any es podria començar a saber com acaba tot. El que no queda gens clar, però, és que els pròxims mesos siguin tan tranquils com els anteriors.

Més continguts de