Publicitat
Publicitat

Finances

¿Què implicaria i què no el canvi de seu de CaixaBank i el Sabadell?

Els dos bancs estudien endur-se el domicili social de Catalunya per evitar turbulències polítiques

Els dos principals bancs catalans porten anys vivint amb incomoditat el procés polític independentista a Catalunya. La gestió del conflicte que han de fer és doble: d'una banda han de mesurar el seu discurs per no ferir les sensibilitats dels clients, i de l'altra han de garantir que l'operativa de les entitats podrà seguir amb normalitat. 

Ara fa dos anys, els sis grans bancs espanyols -Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell i Popular- van emetre un comunicat abans de les eleccions catalanes on advertien que podrien abandonar Catalunya en cas d'independència. Des d'aleshores, amb més o menys ambigüitat, s'han succeït les confirmacions i desmentiments.

Aquestes són algunes de les principals qüestions que suscita aquest suposat canvi de seu. 

1. És segur que hi ha canvi de seu?

Fonts financeres consultades per l'ARA donaven per fet el canvi de seu del Sabadell a Alacant. El debat a CaixaBank i Sabadell és antic i, segons ha sabut aquest diari, els dos grans bancs catalans han preparat aquesta setmana reunions amb les administracions de Catalunya i Madrid amb dos objectius: d'una banda, fer pressió perquè es segueixi negociant i evitar trencaments com l'aplicació de l'article 155 o una declaració unilateral d'independència. De l'altra, fer "pedagogia" de la decisió de marxar. Fonts de CaixaBank han evitat comentar aquest dijous si la decisió es prendrà avui mateix. El Sabadell, per la seva banda, sí que ho farà en una reunió extraordinària del consell. Segons fonts financeres, el banc que presideix Josep Oliu està preparat per canviar de domicili social "en 24 hores", un fet que es produirà aquest dijous o demà divendres. 

2. Quin és l'argument per endur-se la seu de Catalunya?

En el comunicat del 2015, els bancs consideraven que amb la legislació vigent una independència unilateral de Catalunya "comportaria automàticament la seva exclusió de la Unió Europea i de l'euro". Això, segons la seva anàlisi, implicaria "que totes les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontarien greus problemes d'inseguretat jurídica" que en última instància "obligarien les entitats a reconsiderar la seva estratègia d'implantació". 

Cal recordar que el supervisor de la banca espanyola és el Banc Central Europeu i que si un banc té la seva seu fora del territori de la Unió Europea queda fora del seu paraigües. Això implica que no té accés a la liquiditat del BCE, factor clau per al funcionament de les entitats. 

En el cas del Sabadell, prendria la decisió perquè percep que "el risc ha augmentat" i perquè hi ha hagut molts moviments de dipòsits els últims dies. Aquests moviments consisteixen en clients que transfereixen els seus diners d'oficines amb seu a Catalunya a oficines del mateix banc amb seu fora de Catalunya.  

Cal recordar, per últim, que CaixaBank té aproximadament el 65% del negoci fora de Catalunya, mentre que el Sabadell eleva aquest percentatge fins al 80%.  

3. Implica el canvi de seu l'adeu al territori català?

En cap cas. El canvi de seu consisteix en un canvi del domicili social, un tràmit senzill que es fa al notari. Això fa referència al domicili oficial de l'empresa, però no implica un canvi de les oficines centrals. El moviment permet seguir sota l'aixopluc del BCE però en cap cas implica una retirada de treballadors o oficines de Catalunya. El conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, ha especificat recentment que no plantegen "moure la gent" perquè " al cap i a la fi ja hi ha unes inversions tancades en un entorn que les ha propiciat". 

El que sí implica el canvi de seu social és que l'empresa deixa de celebrar en territori català les juntes generals d'accionistes. Des del punt de vista de la fiscalitat, és força irrellevant: l'impost de societats és estatal i es recapta el mateix a Barcelona, Alacant, o Palma de Mallorca, possible destinació de CaixaBank. A questa situació la viu Bankia, que té seu a València però oficines a Madrid; el BBVA, que té seu a Bilbao però oficines centrals a Madrid; i el Santander, que té seu a Santander i oficines centrals a Boadilla del Monte (Madrid). 

4. On anirien els bancs catalans? 

Els últims temps s'havia especulat amb Madrid. No obstant, en el cas del Sabadell s'especulava amb el fet que Alacant podria ser la nova seu social del grup. Oviedo també s'havia estudiat. En el cas de CaixaBank, diverses fonts apunten a Palma de Mallorca com a destinació del domicili social. 

5. Han actuat coordinament CaixaBank i el Sabadell? 

Sí. Igual que va passar amb el comunicat del 2015, les dues entitats catalanes han mirat de sincronitzar aquesta decisió per minimitzar el possible càstig dels clients. Fonts financeres han explicat a l'ARA que aquesta mateixa setmana hi ha hagut contacte permanent entre les dues grans entitats catalanes en aquest sentit. Totes dues han demanat reunions amb el govern català i totes dues prenen la decisió del canvi de seu social aquest dijous.

Més continguts de