CRISI DEL DEUTE I EL G-20
Economia 20/06/2012

Rajoy, empès a demanar el rescat

Dani Sánchez Ugart Laia Forès
3 min
PODER MUNDIAL  Els països del G-20 representen el 90% del PIB mundial.

BARCELONA/BRUSSEL·LESLa situació límit de les finances espanyoles es va convertir ahir en la principal preocupació dels líders del 20 països més industrialitzats del món. Mariano Rajoy va sorprendre els seus col·legues comunitaris criticant davant de tot el G-20 l'ajuda europea que rebran els bancs espanyols, que, segons ell és "tremendament nociva" per al deute de l'Estat. Rajoy va tornar a posar damunt la taula una fórmula que ja havia intentat -i que la UE ja havia rebutjat- per recapitalitzar els bancs sense que augmenti el deute estatal, després que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, digués dilluns que seria desitjable un mecanisme que no "contaminés" el deute sobirà amb el financer.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però, per molt que Rajoy ho hagi demanat, no hi haurà ajudes directes al bancs espanyols. Tant la mateixa Comissió com l'Eurogrup van deixar clar ahir que l'actual normativa del fons de rescat europeu no permet salvar bancs directament: l'Estat se n'ha de fer responsable. El G-20 i Angela Merkel van demanar a Espanya "claredat" sobre el seu rescat, i van instar-la a sol·licitar-lo "ràpidament".

La petició, aquesta setmana

En veure que no hi havia res a fer, el govern espanyol va cedir. Escasses hores després de les paraules de Merkel, l'executiu anunciava la seva intenció de sol·licitar el rescat aquesta setmana tal com es va plantejar el 9 de juny: es vehicularà a través del FROB. Els bancs hauran de tornar els diners, però en última instància els ciutadans són els responsables últims del deute.

De nou, la cancellera alemanya, pressionada per la pràctica totalitat dels països del G-20 i la Comissió Europea per cedir davant les urgències dels països perifèrics, va aconseguir apuntar-se una victòria: que Brussel·les desmentís que les paraules del seu president, Durao Barroso, fossin aplicables a la intervenció als bancs espanyols. Permetre al fons de rescat salvar bancs "exigiria obrir una cosa que ja ha estat decidida per tots els socis de l'euro", va assegurar ahir el portaveu europeu d'Economia, Amadeu Altafaj.

"En el curt termini no és possible", va insistir Altafaj. Fonts de l'Eurogrup també es van pronunciar en els mateixos termes. Els estats són els únics que poden demanar un rescat encara que els crèdits siguin per recapitalitzar les entitats bancàries. L'únic punt en què hi ha oberta la negociació, segons va apuntar l'executiu espanyol, és el dels terminis i el tipus d'interès. Brussel·les valora donar més temps a Espanya per tornar el crèdit i concedir-lo a un interès més baix que el plantejat -entre un 3% i un 4%-, per reduir l'impacte sobre el dèficit.

Brussel·les ja s'ha mostrat en altres ocasions a favor de flexibilitzar l'ús del fons de rescat i permetre-hi l'accés als bancs, però sempre ha topat amb la negativa d'Alemanya. El comissari de Competència, Joaquín Almunia, també va defensar la flexibilització del fons, però va admetre que actualment la norma no ho permet. "Fins ara, segons les anàlisis, no és possible amb la legislació vigent (donar crèdits europeus directament als bancs), però no podem descartar que es pugui modificar en algun moment", va dir Almunia.

Per canviar la normativa del fons de rescat caldria un acord per unanimitat entre els països de la moneda única i, per tant, el sí d'Angela Merkel. Fonts comunitàries no van descartar ahir que la qüestió es tracti en la pròxima cimera europea, que se celebrarà la setmana que ve. En qualsevol cas, els bancs espanyols necessiten capital per sanejar-se de manera immediata i difícilment es podria modificar el tractat del fons de rescat en poques setmanes.

Merkel se suma a la unió bancària

Però els mandataris dels 20 països més industrialitzats i de les potències emergents van enviar ahir un ultimàtum a Europa perquè avanci en la via de la integració amb urgència. Els països de l'eurozona van respondre detallant un programa d'unió bancària, en la línia del que proposa la Comissió i que havia comptat amb l'oposició de Merkel, que, en això sí, va cedir respecte a les seves postures anteriors, que passen per prioritzar la unió fiscal i política.

Conscient que la situació és insostenible per a països com Espanya, Alemanya es va sumar a la proposta d'integració bancària que van transmetre els seus socis comunitaris. Això sí, tenint clar que aquesta unió és un projecte a llarg termini.

A més, segons van publicar els diaris The Guardian i The Telegraph Berlín es planteja cedir en un aspecte més: permetre que els fons de rescat comprin deute sobirà dels països amb problemes per finançar-se directament. Merkel hauria acceptat modificar la postura després de reunir-se amb Obama, que va declarar que se sentia "animat" pels plans europeus contra la crisi. Els diaris britànics ho presenten com un rescat en tota regla. En el cas de The Telegraph, també hi inclou Itàlia.

stats