Ramon Pruneda: “Pots amortitzar el vehicle elèctric en entre tres i sis anys”

BarcelonaLa plataforma LIVE és una iniciativa público-privada que s’orienta a impulsar la mobilitat elèctrica a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ramon Pruneda dirigeix l’ens, nascut el 2010, on es troben les administracions (Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Arèa Metropolitana de Barcelona) i empreses privades. Encara hi ha molt per fer per excel·lir en l’impuls de la mobilitat sostenible del futur, sosté. Sensibilitzar el consumidor és essencial i la fira Expoelèctric, que té lloc a Barcelona aquest cap de setmana, és una nova oportunitat per fer-ho.

Quines pors encara no s’han superat pel que fa al vehicle elèctric?

La primera és l’autonomia. Quan treballem amb usuaris els fem veure que amb un vehicle elèctric cobririen quasi totes les necessitats de desplaçament diàries, i en canvi s’estalviarien costos de manteniment, de combustible i de contaminació. Els fem reflexionar: per al 5% de les necessitats que no podries cobrir amb l’elèctric -quan surts fora un cap de setmana, per exemple-, ¿no surt més a compte llogar un vehicle de combustible?

¿Amb el cotxe encara falta més cultura de lloguer?

Això esta canviant, tot i que ha anat més lent que amb l’habitatge, per exemple. Algunes marques, veient cap on van els gustos dels joves, ja han posat en marxa serveis de cotxe compartit. La gent el que vol és moure’s, i aviat veurem els primers anuncis de fabricants que no venen cotxes sinó quilòmetres. Les noves generacions busquen connectivitat i tecnologia i d’això en pot presumir molt el vehicle elèctric, que és un ordinador amb quatre rodes i té un ADN plenament electrònic, a diferència del vehicle de combustió. Això és un esquer per als joves.

El preu no és un fre?

La resposta és un no rotund. Per valorar si un producte és car s’ha de mirar tota la seva vida útil. El cost d’adquisició d’un elèctric és entre un 15% o un 20% més car, però té un cost de manteniment baixíssim en comparació amb la benzina. Depenent de l’ús que en facis, pots arribar a amortitzar el vehicle elèctric en un període d’entre 3 i 6 anys.

¿És el moment de les subvencions dels cotxes elèctrics a Espanya?

Fins ara hi ha hagut incentius a través dels plans Movele, però han sigut temporals. Crear discontinuïtat és el pitjor que pots fer en un mercat emergent. A nivell autonòmic, Madrid o el País Basc han posat subvencions pròpies, però això amb l’estat de les finances de la Generalitat no es pot fer. Aquí s’ha optat per ajudes només en alguns sectors, com els professionals i els taxistes.

A Barcelona hi ha 15 punts de recàrrega. No és un nombre raquític?

Hi ha molta fixació en la infraestructura de recàrrega, i en realitat la gran majoria dels usuaris de vehicle elèctric no fan ús de cap punt de càrrega en tot el dia. En tenen prou amb la càrrega que han fet a l’aparcament on dorm el vehicle. Els 100 o 150 km d’autonomia que ofereixen avui moltes bateries són suficients per cobrir les necessitats de desplaçament diàries. La infraestructura del carrer són punts de càrrega d’oportunitat, ocasionals. Només certs nínxols, com poden ser els taxis o els repartidors de mercaderies, els fan servir regularment. Ara n’hi ha 15 a Barcelona i una desena que s’instal·laran a l’àrea metropolitana. I la xarxa anirà creixent.

Quina assignatura pendent té Barcelona en l’impuls elèctric?

La creació de les zones d’accés restringit per a vehicles contaminants a la ciutat serà el següent pas que veurem. De fet, el tema ja és sobre la taula dels ajuntaments dels sis municipis més poblats de l’àrea metropolitana, com dicta el pla director de la qualitat de l’aire que va fer la Generalitat i que obliga a crear aquestes zones netes d’emissions.

Com està el parc elèctric de Barcelona en relació amb altres ciutats?

Podem estar satisfets, perquè Barcelona està dins la mitjana europea i és punta de llança a Espanya. En volum de vehicles i ritme d’introducció, Barcelona i l’àrea metropolitana estan al nivell de París o Berlín. Ens consten més de 4.500 vehicles, un parc que no està malament. En el conjunt d’Espanya, en canvi, la situació no és tan bona i quedem per sota de la mitjana de la UE.