MADRIDUn doble discurs sobre l'FMI
El primer acte públic de Rodrigo Rato d'ençà que va abandonar la presidència de Bankia va ser força curiós. L'exvicepresident del PP va presentar ahir un llibre d'un responsable del Banc d'Espanya sobre la crisi financera i el paper del Fons Monetari Internacional (FMI), del qual va ser director gerent entre el 2004 i el 2007, quan va dimitir per motius que es desconeixen. En la seva intervenció, Rato es va tirar pedres a la seva pròpia teulada, ja que va lloar la reacció de l'FMI a la crisi, entre altres coses perquè "és l'únic organisme que ha fet autocrítica".
El comentari és força significatiu per dos motius. El primer perquè admet que la seva gestió a l'organisme va ser dolenta, tal com va denunciar un dur informe del grup auditor de l'FMI: va ser incapaç de preveure la greu crisi que s'estava coent. I segon perquè un informe del Fons criticant els seus plans a Bankia va ser un dels principals motius perquè el govern espanyol el forcés a dimitir. És a dir, va elogiar el mateix sistema de supervisió que va acabar causant la seva sortida de Bankia.
Crítica implícita al Banc d'Espanya
Per si fos poc, Rato, a més, va fer una crítica implícita al Banc d'Espanya. El lloc potser no era el millor, ja que estava assegut entre dos membres de l'organisme regulador espanyol. L'expresident de Bankia va dir que l'FMI es va veure "sorprès" pels "errors de supervisió de la crisi" en alguns països. Va assegurar, per exemple, que l'organisme internacional va cridar l'atenció del governador del Banc d'Anglaterra per no haver pronosticat la recessió. No va mencionar el Banc d'Espanya però tothom va entendre que la crítica anava dirigida a tots els supervisors. L'organisme que presideix des del 2006 Miguel Ángel Fernández Ordóñez tampoc va preveure l'esclat de la crisi, i per alguns membres del PP la seva gestió de la reestructuració financera, amb més errors que encerts, ha sigut la causa de la sortida de Rato de Bankia. El banquer, però, hauria d'estar agraït a Fernández Ordóñez perquè li va aprovar el pla per seguir en solitari i sense ajudes. En canvi, l'FMI i el Banc Central Europeu el van rebutjar.
