BarcelonaEls ports catalans lideren el creixement del tràfic portuari a Espanya aquest any. Durant el primer semestre, el port de Barcelona va ser el que més va créixer en tràfic total, més del 18%, i va batre el seu rècord històric. Per la seva banda, durant els sis primers mesos el port de Tarragona va augmentar el nombre de tones més d’un 10%. Aquest creixement només el superen Almeria i Las Palmas, que van créixer entre un 11% i un 13%, a més de Barcelona. Paral·lelament, la vaga d’estibadors va tenir clarament menys impacte als ports catalans que als de la resta de l’Estat.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Així, Barcelona retalla distància respecte als seus principals competidors, els ports de la badia d’Algesires i el de València. El d’Algesires, durant els primers sis mesos, va perdre un 6,7% del tràfic i es va quedar en 48,4 milions de tones. Per la seva banda, València va perdre el 0,07% del tràfic i es va quedar en 36,1 milions de tones. Barcelona, en els sis primers mesos, va sumar 28,7 milions de tones, quatre milions més que els sis primers mesos de l’any passat, mentre que Tarragona va arribar a 15,9 milions de tones, 1,5 milions més que en el mateix període de l’any passat.
L’impacte més baix de la vaga d’estibadors a Catalunya respecte a altres ports de l’Estat es veu sobretot comparant les dades del mes de juny, quan es van concentrar les aturades. Aquell mes, el port de Barcelona va augmentar el tràfic un 9,3% respecte al mateix mes de l’any anterior, i va arribar a gairebé cinc milions de tones. I en el cas de Tarragona el creixement va ser més important, del 53,3% -només Almeria va créixer més-, i va arribar a 2,6 milions de tones. El mes de juny, amb les vagues, va ser especialment dolent per als grans ports de l’Estat. Algesires va perdre un 20,3% del tràfic i es va quedar en 6,8 milions de tones, i València va perdre un 5,1% del tràfic, amb 5,8 milions de tones.
La bona evolució dels ports catalans que depenen de Ports de l’Estat també queda acreditada quan es comparen els seus creixements amb les mitjanes estatals. Al juny, el creixement de mitjana es va situar en un 1,8%, molt per sota del que van créixer els dos ports catalans. I si es compta tot el primer semestre, el creixement mitjà a l’Estat va ser del 3,3%, també molt per sota dels augments dels dos ports catalans (18,2% Barcelona i 10,7% Tarragona).
Impacte positiu de la vaga
Que l’impacte de la vaga va ser menys negatiu per als ports catalans que en altres indrets de l’Estat ho va reconèixer el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, a l’última presentació de resultats. Segons Cambra, Barcelona va rebre 17 escales de vaixells desviats des d’altres ports espanyols, mentre que el port barceloní va perdre a conseqüència de la vaga set escales. Així, la vaga va beneficiar el port de Barcelona perquè, segons els seus càlculs, el tràfic de contenidors al primer semestre en comptes d’augmentar un 27% ho hauria fet tres punts menys.
La millora del tràfic als ports catalans va ser impulsada en gran part pel bon comportament del comerç exterior. El tràfic de contenidors ho demostra. L’exportació d’aquesta mena de càrrega va augmentar un 4,7% i la importació, un 4,5%, de manera que es va superar per primer cop el millor registre d’abans de la crisi.
Però en el cas del port de Barcelona hi ha un altre factor que hi entra en joc, que és la posició de hub redistribuïdor de les càrregues. Això es veu en el tràfic de contenidors -que va augmentar un 27% al primer semestre-, però en el cas dels contenidors de transbordament -que arriben en un vaixell i són desembarcats per embarcar-los en un altre vaixell cap a la destinació final- van augmentar el 100%.
En el cas del port de Tarragona, un dels factors que han ajudat al seu creixement els últims anys és l’especialització, per exemple en el tràfic de productes agroalimentaris i de bestiar.
Els preus de les exportacions creixen menys
L’índex general de preus d’exportació dels productes industrials va registrar una pujada del 3,3% el juny passat respecte al mateix mes del 2016, mentre que els preus d’importació d’aquests productes van repuntar un 4,6% durant el mateix període. Amb la pujada del juny, els preus de les exportacions i de les importacions sumen nou mesos d’ascensos consecutius. Però malgrat el creixement, l’augment es desaccelera. Tant els preus d’exportació com els d’importació es van situar al juny més d’un punt per sota de les taxes de creixement registrades al maig, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Pel que fa a la variació mensual (juny sobre maig), els preus de les exportacions dels productes industrials van disminuir un 0,2%. Per la seva banda, els preus de les importacions van caure un 0,6% al juny respecte al mes anterior.
Els sectors que més van influir en la desacceleració anual dels preus d’exportació van ser l’energia, amb un augment del 13,1%, 20 punts menys que l’encariment del mes anterior per la baixada dels preus de refinament del petroli i de la producció, transport i distribució d’energia; i els béns intermedis, que van augmentar el preu un 4,6%, gairebé un punt per sota que un mes abans.
