Ressusciten la idea de fer un túnel a l’estret de Gibraltar
Un observatori estudiarà l’opció d’estirar el corredor mediterrani
BarcelonaDe la frontera francesa a Mauritània. La possibilitat que el corredor mediterrani arribi algun dia a l’altra banda de l’estret de Gibraltar ha tornat a sortir del calaix. El plantejament que es va proposar a principis dels anys 80 d’unir Algesires i el Magrib amb un túnel per sota del mar ha tornat a ressuscitar, aquesta vegada a través de la creació d’un observatori que n’estudiarà la demanda per al transport de mercaderies i persones. Aquesta setmana el Centre d’Estudis de Transport per la Mediterrània Occidental (CETMO) ha signat un conveni amb els governs d’Espanya i el Marroc -a través de les societats Secegsa i Sned- per començar a recollir informació sobre l’opció de crear un enllaç fix entre totes dues bandes de l’estret.
Com una versió castellana del túnel que passa per sota del canal de la Mànega, Òscar Oliver, el director general del CETMO, defensa que un enllaç d’aquest tipus serviria per estendre els corredors de transport europeus al Magrib. Això significaria connectar la xarxa ferroviària i de carreteres més enllà d’Algecires amb països com el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània. “En el terreny geoestratègic sempre es parla del centre i el nord d’Europa, però l’entorn de relació natural de la Mediterrània també és cap al sud”, raona el responsable d’aquest ens, dependent de les Nacions Unides.
Però el projecte xoca amb l’opinió d’alguns dels experts i organitzacions empresarials que han convertit el corredor mediterrani en una reivindicació clau per impulsar el desenvolupament econòmic de Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia. “Encara que estiguessin llestos tots els trams fins a Algesires seria absurd”, etziba Germà Bel, economista expert en infraestructures. L’acadèmic considera que aquesta inversió no és prioritària quan fins ara el govern espanyol només s’ha concentrat en el ramal central del corredor.
En una línia similar s’expressa el secretari general de la patronal catalana Pimec, Antoni Cañete. “Fem tard a l’hora de connectar Europa”, afirma. Així doncs, considera que unir Espanya i el Marroc amb un túnel “és positiu com a concepte”, però ha d’anar al darrere d’altres infraestructures. “Si hi ha una anàlisi i és una bona opció, també hi estarem d’acord, però s’han de prioritzar les decisions econòmiques”, apunta Cañete. Tot i així, també reconeix que cada vegada més empreses catalanes -Seat ha anunciat que fabricarà més models a Algèria- tenen activitat al nord d’Àfrica i també necessitaran millors connexions.
L’observatori del CETMO no entrarà en els aspectes tècnics de la construcció -també s’havia plantejat en un primer moment fer un pont en lloc d’un túnel- i tampoc posa data a la hipotètica construcció de la infraestructura. Segons explica Oliver, de moment el conveni signat per les tres parts deixa un termini de tres anys perquè l’ens analitzi la situació i es puguin extreure conclusions sobre la demanda comercial que tindria el túnel.
Projecte complexe
Una via subterrània que unís totes dues ribes de l’estret de Gibraltar hauria de creuar per sota el mar els quinze quilòmetres que separen tots dos països. Segons estudis anteriors publicats per Secegsa (la societat espanyola encarregada del projecte), la longitud total del túnel seria de 38,7 quilòmetres, amb una profunditat màxima de 475 metres.
A l’aspecte tècnic s’hi suma el fet que per connectar el sud d’Europa i el Magrib també cal millorar les infraestructures al nord d’Àfrica. Oliver recorda que l’autopista multimodal que recorre els més de 8.000 quilòmetres de la costa mediterrània africana està completada al 59%, mentre que en el cas de la línia ferroviària de mercaderies tan sols hi ha executada un 3% de les obres.
